Nit de Setembre.

 

Nit de setembre de Stooshinoff  2021

 
Cap al vespre i amb la intenció d’abaixar la persiana de la finestra, em quedo un instant mirant de prop la petita peixera que hi tinc al davant del finestral.
Els mes ulls es reflecteixen al cristall i observo atentament l’escena.
Al fons, sembla que hi ha quelcom que està a les «últimes», pràcticament ja està immòbil , tan sols intenta de moure una petita espècie d’ala. Diria que sembla una abella menudeta que hi ha caigut i està a punt d’ofegar-s'hi del tot.
Encuriosit com jo, si acosta el petit «Blauet», el peix turquesa que inspecciona els seus dominis. Hi passa pel davant dubtant a aturar-s’hi o no , potser és perillós per a ell... i finalment, ho deixa córrer, per si de cas!, i fa mitja volta i s’esmuny a cercar alguna cosa per picar, més segura i apetitosa.
El meu interès torna cap al cos groc i negre del fons, que sembla vol fer un últim intent de moure les ales , però amb poca fortuna.
Una llàgrima salta dels meus ulls i vol fondre's amb l'aigua de la peixera, com si volgués consolar una mica la pena de la petita víctima , però no pot!, la llàgrima ha caigut per la banda de fora del cristall i es veu més blava que no pas l’aigua del recipient que es torna fosc , imitant els colors de la nit que arriba.
Tot d’una, però, sento un dolor incipient en el meu dit que està a sota de la peixera i que s'incrementa i molt, al instant.
«Coi d’abella, m’ha picat!...» i surt volant de sota el vidre cap a la finestra, que encara resta un xic oberta.
No estava pas ofegant-se dins l'aigua... sinó que preparava el seu atac al meu dit, que també era a sota el vidre i al seu costat!.

 

Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Setembre 2023.