 |
| Una fotografia de Miquel Àngel Vich |
És Festa Major al poble i el seu aniversari, també!.
Personatge amb poca sort i menys a l’amor, per fugir de la rutina i sent el dia festiu, de cap se’n va a l’envelat!.
En mig de fums, bombolletes i llums de colors , demana una beguda a la barra guaitant al seu voltant... quanta noia !, ell sol s'anima.
Com és ben miop, avui s’ha tret les ulleres de pasta, amb les lentilles pensa que el trobaran més «interessant»... pobre ingenu !.
Amb la beguda a una mà, s’endinsa en la multitud i a la primera escomesa, va i ensopega !...
Adéu, beguda i adéu, lentilles !.... tot per terra i a saber on han anat a parar... en aixecar-se, desorientat i veient tot borrós al seu voltant, topa de nassos amb una mossa rossa, que amb l’ensurt, la fa trontollar i fent-la acabar per terra i com a ell, curiosa coincidència, li fa dir adéu a les seves lentilles, també !.
Endreçats tots dos de nou, es disculpen entre si mig a palpentes i com cap dels dos, no hi veuen un borrall, tot dissimulant decideixen seguir la festa plegats, posats a fer !, aniran ben agafats per disfressar l’inconvenient.
El ball continua ben animat i la parella gaudeix de bon grat, especialment en els balls més lents , en què estant més a prop les cares, poden fer-se millor idea de la parella indefinida.
Ja de matinada, el Sr. Alcalde ! , tot fent un esforç després d'omplir-se el pap tota la vetllada amb unes quantes cerveses, anuncia que el ball ja s’acaba i que tothom cap a dormir i que a ningú més, vol sentir !.
La nostra parella de vista borrosa, entre riures i «remeneios» , acorden que tornaran a quedar
i els números de telèfon es comparteixen entre ells, tot i sense ni saber quins números marquen al seu aparell.
Contents i alegrets i ja finalitzada la ballada, es diuen adéu... tot llençant-se un petó al vent, que tampoc sap trobar un destí afortunat.
L'endemà, ell li truca al mòbil i li respon un cirurgià italià....!?
Ella, desitjant la trucada que no arriba, li truca a ell, també, anhelada... i li respon una peixatera cridanera : «què vol ara, si els dilluns no tenim peix»!?.
La parella desconsolada se’n fa creus !... i el desànim els fa pensar al dos a la vegada : «quina poca formalitat i que estranya que n’és la gent, donant falsos números de contacte !».
Personatge amb poca sort i menys a l’amor, per fugir de la rutina i sent el dia festiu, de cap se’n va a l’envelat!.
En mig de fums, bombolletes i llums de colors , demana una beguda a la barra guaitant al seu voltant... quanta noia !, ell sol s'anima.
Com és ben miop, avui s’ha tret les ulleres de pasta, amb les lentilles pensa que el trobaran més «interessant»... pobre ingenu !.
Amb la beguda a una mà, s’endinsa en la multitud i a la primera escomesa, va i ensopega !...
Adéu, beguda i adéu, lentilles !.... tot per terra i a saber on han anat a parar... en aixecar-se, desorientat i veient tot borrós al seu voltant, topa de nassos amb una mossa rossa, que amb l’ensurt, la fa trontollar i fent-la acabar per terra i com a ell, curiosa coincidència, li fa dir adéu a les seves lentilles, també !.
Endreçats tots dos de nou, es disculpen entre si mig a palpentes i com cap dels dos, no hi veuen un borrall, tot dissimulant decideixen seguir la festa plegats, posats a fer !, aniran ben agafats per disfressar l’inconvenient.
El ball continua ben animat i la parella gaudeix de bon grat, especialment en els balls més lents , en què estant més a prop les cares, poden fer-se millor idea de la parella indefinida.
Ja de matinada, el Sr. Alcalde ! , tot fent un esforç després d'omplir-se el pap tota la vetllada amb unes quantes cerveses, anuncia que el ball ja s’acaba i que tothom cap a dormir i que a ningú més, vol sentir !.
La nostra parella de vista borrosa, entre riures i «remeneios» , acorden que tornaran a quedar
i els números de telèfon es comparteixen entre ells, tot i sense ni saber quins números marquen al seu aparell.
Contents i alegrets i ja finalitzada la ballada, es diuen adéu... tot llençant-se un petó al vent, que tampoc sap trobar un destí afortunat.
L'endemà, ell li truca al mòbil i li respon un cirurgià italià....!?
Ella, desitjant la trucada que no arriba, li truca a ell, també, anhelada... i li respon una peixatera cridanera : «què vol ara, si els dilluns no tenim peix»!?.
La parella desconsolada se’n fa creus !... i el desànim els fa pensar al dos a la vegada : «quina poca formalitat i que estranya que n’és la gent, donant falsos números de contacte !».
Blue instant. Aportació als "Relats d'estiu de la Carme", Agost 2024.
16 comentaris:
Ostres, pobres!
Quin greu! Ara que s'havien trobat!
Has aconseguit una bona història, ben original, per aquesta imatge tan especial.
Un aplaudiment Artur. I moltes gràcies per la teva participació.
Me l'enduc cap a casa. Una abraçada.
Un parell de coses. La primera és que per molt bé que vagin les lentilles, quan és hora de trobar-les si t'han caigut sempre són millors les ulleres. I la segona és que si no hi guipes, val més que no provis de teclejar coses al mòbil; als cirurgians italians i, sobretot, a les peixateres cridaneres val més no molestar-los. ;-)
Un relat molt divertit!!
Gràcies, Carme !. Una història amb un destí final "Poc clar", de principi a final !. :)
Bona setmana !.
Tampoc jo, soc amant de les lentilles.... ;) I et dono la raó amb la teva segona part del teu comentari, als cirurgians, millor no empipar-los massa i si a més, son italians encara menys ! i de les peixateres, amb tot el meu amor, tampoc no cal molestar-les gaire i menys el seu dia de festa !.
Gràcies, McAbeu i bona setmana !!
Un relat molt divertit, almenys per a nosaltres.
Quina mala pata no poder continuar amb aquesta relació quan semblava que anava tan bé... ;-)))
M'has tret unes rialles.
Aferradetes, Artur.
Gràcies, salluna !. Tens raó, pot resultar divertit per a qui se'ls mira , però a ells , no els hi ha fet massa gràcia.... potser es tornen a trobar en algun lloc... com a l'òptica, quan vagin a comprar noves lentilles ! :DD
Bona setmana !.
Desafortunado final, muy divertido desarrollo de la historia
Saludos.
M'agrada molt, però no sé veure-hi la relació amb la imatge, jo també necessito lentilles metafòriques.
Quizás al final , tienen un nuevo "tropiezo" i acaban bien :)
Muchas gracias, Sara O. i bienvenida !!
Ja serà menys, Helena !!.... la imatge representaria l'interior del envelat, a on succeïx la història... fum, bombolletes i llums de colors.... ;)
Bona setmana !!
Ai, Artur! T'anava a dir que ets molt cruel, però no puc perquè m'he fet un tip de riure. I ara t'ho he de preguntar: això ho vas veure amb els teus ullets a la festa major de Vilanova? A mi em sembla que no, eh? Aquest ball, aquesta parella, aquest senyor alcalde són de poble més petit, segur!
Adéu, guapo! En volem més!
Ai, Tresa ...que no sóc pas tan dolent, jo!...hehehehe Et responc a la teva pregunta. Potser ara no, però fa uns anys enrere, podia haver passat a la festa major de Vilanova, quan no érem tanta gent, hehehehe , però ara, també es podria donar el cas...de tota manera, jo no ho he vist....vaig perdre les lentilles !.... en fi, com es diu a les pelis :" Tota semblança amb la realitat, és pura coincidència"... :DD
Salut i espero que estiguis "en forma"!, bona setmana !!
I potser la noia ni tan sols era rossa ni jove, he, he.
i potser ni ell, tampoc ! hehehe
Gràcies, Josep Maria, bona setmana ;)
A story as if taken from life, and - if perhaps not for the protagonists - very enjoyable. The corners of my mouth are not yet back from their expeditions to my ears, anyway. ;-)
Thank you!, Sean I am happy to produce this facial effect for you! Hello!
Publica un comentari a l'entrada