ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

1 de febrer del 2025

Missatge secret.

François Boucher, 1767, Le courrier secret
 
 
La Laia feia un descans a la font del bosquet, quan va rebre la visita de la seva coloma missatgera.
Feia temps que esperava una resposta als seus missatges secrets. Missatges escrits a un amor que es feia pregar més del que ella havia previst o almenys, això en pensava.
Avui, finalment tornava la coloma amb un missatge lligat a la seva pota. No so acabava de creure !, amb les galtes envermellides i una mirada blava , clara i un xic humida, va disposar-se a llegir la missiva anhelada, que tremolava entre les seves mans.

« Estimada Laia. Permet-me la llicència d’anomenar-te així després de rebre les teves cartes amoroses i que han fet esvalotar la meva existència més del que et puguis imaginar.
Per començar, et diré que disculpis la meva tardança a respondre’t. No ha sigut pas per voluntat, tot el contrari !... ho volia fer a cada escrit teu que rebia, però la colometa sempre se m’escapava de les mans i no vaig aconseguir mai, fins avui, que li he parat una trampa perquè no s’escapi i he pogut a la fi lligar-li el meu paper de resposta a la seva pota, complint d’aquesta manera el nostre doble desig d'enviar i rebre notícia.
Durant aquestes setmanes m’has fet ballar el cap dia i nit pensant en qui seria aquesta Laia que tant sospira per mi i en vol al seu costat. Tímid i vergonyós com soc de mena i sense poder contestar-te abans per esbrinar el misteri, vaig començar a pensar en les possibles enamorades secretes.
Vaig pensar que potser eres la noia del supermercat, que sempre té aquell somriure i mirada dolça mentre vaig passant els productes per la caixa... potser si !. Em vaig armar de valor i amb un bon ram de flors a la mà, li vaig fer la pregunta del misteri. La seva mirada va canviar de sobte i avisant al vigilant de seguretat em va fer fora tota airada i a més em va fer pagar el ram de flors, insistint a dir que era de la secció de floristeria.... jo, per no violentar més la situació li vaig pagar religiosament, tot i saber que les havia recollit al balcó...de la veïna !.
Passat l’ensurt, uns dies després vaig fer un nou intent amb la dependenta de la fleca de pa, que tímida com un servidor, va refusar el meu amor molt educadament i ara, cada cop que hi vaig a comprar, se’n va de pet al magatzem per no veure’m!.
Anava de mal a pitjor, i se'm va ocórrer que potser series la bibliotecària !... és molt atenta, tot i ser un pèl seriosa , potser era la resposta. Un cop més , després del meu requisit, em va mirar molt inquisitiva i assenyalant-me el cartell de «Silenci», en va fer un gest amb la mà ...com indicant que fes via, que no l’emprenyés més !.
La veritat és que, després de fer el ridícul un cop i un altre.... ja he d'anar a comprar al poble del costat !, se m’acabaven les idees i en un últim intent, vaig pensar en la noia del gimnàs... una que fa la mateixa classe de zumba que jo i que sempre se'm planta al meu davant i... vinga remena, remena.... sempre acabo distret i perdent el fil de la monitora !., però per sort meva, vaig recordar a temps, que també fa classes de kick-boxing i decididament, vaig deixar-ho córrer, va ser millor !.
I finalment, amb la teva darrera carta vaig veure la solució a l’entrellat !.... llegint les teves últimes paraules, vaig adonar-me del fet que el destinatari del teu amor havia de ser un altre.
M’escrivies «... Àngel meu, Rei del meu cor...» i va ser-ne la clau !....jo, no em dic pas Àngel ,em dic Joan i no soc monàrquic tampoc.... així doncs et pregaria que facis servir una altra forma de contacte amb el teu amor secret o bé li fas un curs d’orientació a la colometa, perquè encerti bé el seu destí ... i jo, seguiré amb la meva vida grisa i monòtona , però sense sobresalts ni perills corporals.
Salutacions, estimada Laia !.»

La Laia no sortia del seu desconcert... "serà possible !!, no m’ho puc creure pas !!...."
Així que optaria per canviar de plans, adéu, colometa i benvingut pla B !.
Amb la seva disfressa de Mata Hari baixaria les quatre escales fins al pis de sota de casa i amb l’excusa de: «No tens una mica de sal per deixar-me?», un clàssic que mai no falla !, li faria treure els dubtes i la timidesa al maldestre d'en Joan.
 
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de gener 2025.

22 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Pobra Laia, em sembla que s'ha enamorat d'un carallot...
Ha, ha, ha, m'has fet riure-

Bona història, Artur! 👏🏼👏🏼👏🏼👏🏼

Sean Jeating ha dit...

Ha ha ha. Like from real life!! Just excellent, Artur. Thank you!

sa lluna ha dit...

He, he, he... crec que la Laia faria bé de cercar-se un altre enamorat!!
Molt bo, Artur!
Aferradetes.

Helena Bonals ha dit...

Molt original, divertit i ben trobat!

McAbeu ha dit...

És habitual que hi hagi gent que pensi que les "coses bones" s'han de buscar lluny i no s'adonen que sovint les tenim més a prop del que ens pensem, però el teu protagonista potser en fa un gra massa. És una mica sòmines, aquest Joan. :-))

Molt divertit. Felicitats!!

Josep Mª Panadés ha dit...

La Laia hagués pogut començar per aquí i baixar directament al pis de baix abans d'estorbar a la pobra colometa i trastornar al babau d'en Joan, he, he.
Una abraçada.

xavier pujol ha dit...

Ara ja t'ho puc confessar: jo sóc la teva enamorada secreta!

artur ha dit...

Tampoc li ha posat fàcil.... hehehe
Gràcies, Carme. Bona setmana ;)

artur ha dit...

Gràcies, Sean !! Maldecaps quotidians :DD
Bona setmana !.

artur ha dit...

Potser s'ho ha fet una mica enrevessat ! :DD
Gràcies, salluna !. Bona setmana ;)

artur ha dit...

Gràcies, Helena !. Les aventures i desventures amoroses no s'acaben mai !.
Bona setmana ;)

artur ha dit...

Ben cert, McAbeu !...a vegades és més a prop del que pensem.... i si a més ens ho compliquem , el despropòsit està servit :DD
Bona setmana ;)

artur ha dit...

Hahaha, certament, Josep Mª !... potser amb el pla B, els hi va millor o no !, qui sap.... :DD
Bona setmana ;)

artur ha dit...

Seria una bona presentació per la Laia, dir-li això al Joan en obrir la porta del seu pis.... confiant que al final ho entengués tot !.... que tampoc posaria la mà al foc, jo :DD
Bona setmana, Xavier ;)

Teresa Duch ha dit...

Ja ho veus! I tant a prop que la tenia! Molta sort a la Laia perquè si se li presenta vestida de Mata Hari, ves que no truqui al 112 aquest encantat!
Molt divertit! Com sempre, Artur!

Núria L. Aroca ha dit...

No m'estranya que estigui desconcertada la Laia, amb aquest Joan... i no sé jo si amb el pla B n'hi haurà prou perquè ell se n'adoni, potser haurà de pensar un pla C i tot o buscar-se'n un altre, he he.
Molt bon relat, Artur, ben divertit. M'has fet passar una bona estona de riure.

Salut!

artur ha dit...

Ai, Tresa ! es que el fa anar una mica a cegas al pobre Joan, però no diguis que no li ha posat interès en resoldre el misteri ! heheheh.
Bon cap de setmana !!.

artur ha dit...

També és una mica enrevessada, la Laia, no? hehehehe però bé , potser es troben a la fi i ho celebren i tot !!.
Moltes gràcies, Núria i bon cap de setmana ;)

Vivir y dejar Vivir...Liz ha dit...

Querido amigo, precioso relato, a veces tenemos el amor muy cerca y no lo vemos. me gusta como escribes.
Abrazos y te dejo un besito, que tengas un feliz fin de semana.

artur ha dit...

Muchas gracias, Liz !, un placer tu visita i tus palabras.
Un abrazo !.

Maijo Ginovart ha dit...

La història n'està plena de dones amables i homes... Va, no em vull posar en plan feminista! M'ha agradat llegir-te, ha estat divertit. Pobre Joan, té poca vista.

artur ha dit...

Maijo, ara m'has deixat una mica intrigat, tot i que intueixo el camí.... Si que té poca vista aquest noi, si !.... de tant a prop que la té , que el podria "mossegar" i no se'n adona : )
Una abraçada !!.