Tot fent una passejada pel bosc d'aquí a prop de casa, per cremar els
torrons i intentar complir amb un dels meus propòsits pel nou any,
caminar més!... va que em trobo a la meva amiga Blanca asseguda a
l’ombra d’un pi , amb cara desconsolada i plorosa i el cap tot embenat!.
- «Però, Blanca ! ...què t’ha passat ?. I que hi fas aquí , tan trista...»
- « Ves !... una colla de desagraïts , això és el que són tota aquella trepa !...»
- «... perdona , Blanca, però no ho entenc...»
- « Ves que un dia, mirant la televisió al vespre, vaig tenir una gran idea !... com no trobava feina pels voltants, se’m va acudir de muntar una escola de vol sense motor !... havia vist molts tutorials a les xarxes i no es veia massa complicat. I a més, els esports d’aventura ara que estant tan de moda per aquí la muntanya, segur que tindria bona acollida i tampoc exigia de molta inversió...
Així que decidit !.... unes quantes fulles de publicitat repartides pel poble i quatre anuncis a les xarxes socials i va ser un llançament llampec i exitós !.
Al cap de pocs dies, ja tenia les places exhaurides i les classes van començar. El primer mes, com és natural , van ser les classes de la teòrica... donant tota la informació de seguretat, maniobres de llançament, vol i aterratge ,vestimenta adient ... En fi !, tot el que cal saber. Tot el grup estava d'allò més emocionat, veient com n’era tot plegat, de senzill i divertit.
Iniciant el segon cicle del curs, arribava la part pràctica del curs i la més desitjada, és clar !.
Així que de bon matí, vam anar tot el grup muntanya amunt, cap al turonet de l’àguila. Des d'allà , la sortida per volar seria esplèndida i podrien volar per sobre del poble amb unes vistes fantàstiques !.... Però va ser llavors que, inesperadament per a mi es va torçar la cosa...
Els tenia ja a tots preparats, amb els seus cascs, motxilles, mòbils i altres coses que se’ls havia ocorregut portar amb ells, que vaig començar a repartir-los un «Red-Vol» a cadascun d’ells... la beguda que els faria «volar» a tots i els hi vaig dir: Au, ja us podeu llençar del turó i recordeu bé la teòrica !, que tingueu un bon vol !!.
A l'instant , em van mirar tots amb cara de pomes agres i em van llençar les llaunes de la beguda al cap ... ni un va fallar el tir, quins ovaris !!.... i van girar cua i se’n van anar tots, sense deixar d'amenaçar-me amb denúncies i querelles.... no vaig entendre res !.... a l’anunci de la televisió ho diuen i repeteixen tot el dia i ningú s’ha queixat mai.... deu funcionar, no ?....és que no entenc res !!.... i ara estic pitjor que abans de començar, sense feina i arruïnada...».
-».... !?!?.... bé, Blanca.... això…mmm vaig tirant, eh !.. que et milloris....ja ens veurem...... «.
- «Però, Blanca ! ...què t’ha passat ?. I que hi fas aquí , tan trista...»
- « Ves !... una colla de desagraïts , això és el que són tota aquella trepa !...»
- «... perdona , Blanca, però no ho entenc...»
- « Ves que un dia, mirant la televisió al vespre, vaig tenir una gran idea !... com no trobava feina pels voltants, se’m va acudir de muntar una escola de vol sense motor !... havia vist molts tutorials a les xarxes i no es veia massa complicat. I a més, els esports d’aventura ara que estant tan de moda per aquí la muntanya, segur que tindria bona acollida i tampoc exigia de molta inversió...
Així que decidit !.... unes quantes fulles de publicitat repartides pel poble i quatre anuncis a les xarxes socials i va ser un llançament llampec i exitós !.
Al cap de pocs dies, ja tenia les places exhaurides i les classes van començar. El primer mes, com és natural , van ser les classes de la teòrica... donant tota la informació de seguretat, maniobres de llançament, vol i aterratge ,vestimenta adient ... En fi !, tot el que cal saber. Tot el grup estava d'allò més emocionat, veient com n’era tot plegat, de senzill i divertit.
Iniciant el segon cicle del curs, arribava la part pràctica del curs i la més desitjada, és clar !.
Així que de bon matí, vam anar tot el grup muntanya amunt, cap al turonet de l’àguila. Des d'allà , la sortida per volar seria esplèndida i podrien volar per sobre del poble amb unes vistes fantàstiques !.... Però va ser llavors que, inesperadament per a mi es va torçar la cosa...
Els tenia ja a tots preparats, amb els seus cascs, motxilles, mòbils i altres coses que se’ls havia ocorregut portar amb ells, que vaig començar a repartir-los un «Red-Vol» a cadascun d’ells... la beguda que els faria «volar» a tots i els hi vaig dir: Au, ja us podeu llençar del turó i recordeu bé la teòrica !, que tingueu un bon vol !!.
A l'instant , em van mirar tots amb cara de pomes agres i em van llençar les llaunes de la beguda al cap ... ni un va fallar el tir, quins ovaris !!.... i van girar cua i se’n van anar tots, sense deixar d'amenaçar-me amb denúncies i querelles.... no vaig entendre res !.... a l’anunci de la televisió ho diuen i repeteixen tot el dia i ningú s’ha queixat mai.... deu funcionar, no ?....és que no entenc res !!.... i ara estic pitjor que abans de començar, sense feina i arruïnada...».
-».... !?!?.... bé, Blanca.... això…mmm vaig tirant, eh !.. que et milloris....ja ens veurem...... «.
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Desembre 2024.
16 comentaris:
Ha ha ha!!! You made my Sunday, Artur! Gràcies!
Happy and fun Sunday, Sean! ;)
Molt bo, tu sí que en saps, de volar amb la imaginació!
Això de creure's tot el que diuen els de la publicitat no pot ser res bo. Ja veus com ha acabat, pobre noia! 🤭😅
Bon relat, Artur!
Malament aniríem si ens creguéssim tot el que diuen a la publicitat!
M'has fet riure una bona estona, Artur! Un relat divertit i enginyós. Ai, pobra Blanca, i encara es demana perquè són desagraïts...
Una abraçada!
No s'ha de fer mai cas de la publicitat perquè sol ser enganyosa, he, he.
Salutacions.
Agafar-se les coses massa al peu de la lletra pot portar greus conseqüències... com ha comprovat la teva protagonista. :-D
Un relat molt divertit. Felicitats!
És la millor manera de "volar" sense fer-se mal, Helena !.
Salut !.
Sort en van tenir els clients de no fer-li cas , salluna !!
Salut ;)
..I el que no és publicitat també , Xavier, que això ja és com una taca d'oli sense fi !.
Salut ;)
No està bé riures de la desgràcia dels altres, però en aquest cas és una bona demostració de que no és pot creure tot a ulls tancats !.
Salut, Núria ;)
Tot el que et diuen s'ha de posar en quarantena abans de creure que tot es cert.
Salut , Josep Maria !!
A veure si ha aprés alguna cosa de tot plegat, la Blanca, que de moment no ho sembla pas !...
Gràcies, McAbeu i salut ;)
Això de moure'm més també m'ho he proposat jo. De moment encara, sense èxit. La culpa és del refredat, del fred, del temps que farà demà, de la feinada que tinc, i la que em busco... En fi, que jo crec que a final d'any ja m'hi hauré posat.
I la teva amiga... Jo també miro tutorials per aprendre a fer coses per casa. A vegades me'n surto i a vegades, no, però amb els esports de risc ja no m'hi poso. Tinc les mateixes excuses que t'he posat al principi.
Abraçada i gràcies pel somriure que m'has provocat, Artur!
Gràcies, Tresa !. Desitjo que et milloris, que et passi el fred i que la feina no t'ofegui.... i per moure't una mica més, potser la "rumba" que et van regalar, porta música de ball i podeu ballar plegades, sense sortir de casa, a la escalfor de la estufeta ! heheehe
Ànims i força !!
Publica un comentari a l'entrada