Edifici Flatiron.

«The Flatiron» (Edward Steichen – 1904)

  En Peter era un jove de Nova York , despreocupat de quasi tot i maldestre en qualsevol feina que se li presentava, amb l’única pretensió a la vida de què algun dia seria el de la seva fortuna, el que li portaria tot allò, que li podria fer la vida senzilla i sense maldecaps.
Tant era així la seva certa creença que va saltar d’alegria i d’emoció aquell matí que, des d'un programa famós de la televisió li van comunicar que, seguint les investigacions pertinents en la genealogia del senyor Henry Hill, que va deixar aquest món feia un parell d’anys i sense descendència directa, havien arribat a la conclusió de la seva relació indirecta, com a nebot de tercera generació, amb el finat senyor Henry i que, per tant, com a únic parent viu, ni que fos llunyà, li havia «caigut del cel» com a herència, l’edifici de pisos conegut per tothom com al Flatiron , situat a la cruïlla de la cinquena avinguda de Manhattan, fent cantonada amb el carrer 22 i amb Broadway.
Amb uns ulls grans com a pomes es va personar a la gravació de l'episodi final del programa en què feien el resum de la investigació i allà mateix, ell acceptaria l'herència... « Si no hi havia ningú més proper , no ho deixarem perdre pas !», va comentar-li al presentador tot posant la cara més humil que va poder falsificar.....
Tot anava de cara per en Peter, com sempre havia desitjat !.... fins que va rebre la carta del notari en què li comunicava els tràmits necessaris i l’import dels impostos de successió que havia de liquidar, que junt amb la minuta del mateix notari, no eren poca cosa.... uns quants milers de dòlars !.... « a veure d’on trec jo tants diners,ara !...», va pensar.
Malhumorat per la notícia es va dirigir cap a l’administrador de la comunitat de veïns de l'edifici per conèixer l’estat de comptes dels llogaters.... «a veure què n’han fet dels diners d’aquests anys en el que l’estimat oncle avi Henry, ens va deixar... això em servirà per liquidar al notari, bé, la minuta és clar  !».
L’administrador, que va conèixer la notícia de la mort del propietari pel programa de televisió, es va afanyar a posar els llibres a punt i al dia, per no tenir raons amb el nou amo. Però també es van assabentar del succés una colla d’okupes, que en saber la fatal notícia no ho van dubtar ni un moment i decidits ,van ocupar els tres pisos que quedaven lliures al bloc.
I no va acabar aquí la cosa, els llogaters que en assabentar-se ràpidament de l'ocupació il·legal, es van pensar que el nou amo, segur que era un fons d’inversió i que els hi enviaven els okupes per fer-los fora de casa i poder fer pisos turístics i cobrar els nous lloguers a preus espectaculars, i això no ho acceptarien de cap de les maneres !. Es van reunir i van decidir fer una vaga de llogaters i no pagar més, fins que els hi venguessin els pisos a ells i a preus socials... « Què coi es pensen aquests voltors !».
En Peter que anava tan confiat a rebre bones notícies de l'administrador i ignorant els nous successos, poc li va faltar per patir un infart en assabentar-se de tot i va haver de fugir corrents de l'edifici entre les queixes i protestes del veïnat , mentre un senyor d’una empresa de dubtosa legalitat de «quita okupes» li anava dient .... « tranquil, això ho arreglem en un vist i no vist, senyor !.... per uns milers de dòlars de res ....».
« Quin malson !!! ..... quina colla de «folloneros» que són tots plegats..... quin malson !!!.....». es repetia un cop i un altre, en Peter....
.... i així va anar, fins que el timbre del despertador el va alliberar de tal situació, mentre en Peter s’alleujava, eixugant-se la suor i preguntant-se encara, si estava somiant o tot era real..... uns minuts després , un nou timbre va tornar a sonar... el de la porta del carrer.
La cartera li portava el correu d’avui.... unes factures, publicitat, alguna multa i una misteriosa carta amb logotip d’una coneguda emissora de televisió.......

 

Blue instant.Aportació a Relats conjunts de Juny 2025.