El refugi de l'Illa.

 

Fotografia de Xavier Pujol

Interior del refugi de l'Illa. A l'estany de l'Illa. Principat d'Andorra. 

 El curs polític havia acabat la darrera setmana.
Els consellers estaven contents, tot i els maldecaps que sempre duien sobre les espatlles i que no hi havia manera d’acabar de resoldre del tot....
El president, feliç com un anís, va pensar a aprofitar el començament de les vacances , per fer-los un mini retir a la muntanya i poder-los agrair la feina que duien a terme diligentment els seus companys de govern, tot i els entrebancs .
Només seria un cap de setmana, el primer del mes d’agost!.
Als consellers els va agafar l’anunci per sorpresa, quan ja estaven sortint escopetejats dels seus despatxos com a nens que s’escapen del col·legi. Un whatsapp del presi amb una emoticona somrient i traient la llengua, els informava de la seva brillant iniciativa pel cap de setmana vinent.
Només emporteu-vos una motxilla amb una muda i uns quants tapers de menjar preparat.... no podem fer despeses públiques per a les sortides privades, sobretot companys !!, i un enllaç amb la localització del refugi a on es trobarien a les 7 del matí de dissabte per gaudir del retir desitjat.
Els consellers intrigats i una mica enfurrunyats, van comentar la iniciativa entre ells i que els capgirava els seus plans particulars.... - « i ara, a on ens vol portar ??, ja ens ha dut a Poblet , a Núria, a Montserrat.... on serà el refugi de l’Illa ??» .... el conseller de transports, amb aire d’entès en la matèria els va dir que els GPS els ho resoldria sense problemes, només havien de seguir les instruccions !.
I dit i fet !.... a les set del matí del primer dissabte d’agost , tots els consellers sense faltar-ne ni un van arribar a la porta del refugi de l’Illa.... - «serà casualitat el nom del refugi ?...» hehehe , reien alguns, tot fent una mica de conya per treure’s el son i la poques ganes de ser allà.
El presi, pel seu costat, havia preferit pujar al seu refugi... vull dir, de l’Illa, tot fent una mica d’esport o sigui corrent , com a ell li agradava fer als matins per estar en forma i cuidar la salut.
Ja pel camí que feia pujada, va travessar camps i rierols mentre alegrament anava cantant la seva cançó preferida... « he estat a tot arreu !, he estat a tot arreu ! «..... i vet aquí, potser pels seus cants o per les pregàries que havia fet a Montserrat perquè arribés la pluja i s’acabés la sequera, que unes gotes de pluja van començar a caure i que ràpidament es van convertir en pluja forta i torrencial.
El presi, davant el succés inesperat, va voler trobar un aixopluc on guardar-se de la pluja fins que s'aturés o minvés una mica. No hi havia res al voltant que li pogués servir fins que, una mica desesperat i ja xop del tot, va veure una col gegantesca i va decidir aixoplugar-se a sota d’ella,-» què hi farem,no ?», va pensar ell.
Per acabar d’arrodonir el desastre matiner, va aparèixer un bou alt i gros com un sant pau que en el seu hàbit diari d’esmorzar cercava que dur-se a la boca... i si !... ho encerteu !!, va topar amb la col gegantina i devia pensar, quin bon regal !, perquè d’una bona mossegada l'arrencà del terra i junt amb ella, al presi darrere i cap a la panxa !!.
Al refugi, després d’esperar-se més de tres i quatre hores, els consellers ja estaven preocupats pel retard del president..... - «o ens ha pres el pèl o a on s’ha fotut aquest !?» . A la fi , van decidir trucar a emergències i a veure què passava, tot i que els hi peses sortir al telenotícies un cop més, per un altre desgavell.
Establert el dispositiu d’emergència al refugi com a camp base, tothom es va desplegar per la zona... a peu, amb drons, i l'helicòpter, no cal dir-ho!.... s’havia perdut el president a la muntanya? , no podia ser ! , o potser l'havien segrestat !, - «Déu meu !...» , resava algun d’ells fins i tot....
A la fi un grup de recerca va escoltar alguna cosa.... mentre cridàvem i cridàvem -» president, on ets?».... un d’ells va escoltar de manera un xic llunyana - «... a la panxa del booooouu , que no hi neva ni plooooou !» i el van poder localitzar.
Ara el problema era com treure’l d’allà on era !.... si es carregaven al bou, els animalistes se’ls tirarien a sobre i vinga, un altre problema més !.
Un altre va tenir una idea ... això funcionarà !... ja ho he sentit algun cop de petit a casa....
Van agafar al bou i li van començar a donar a menjar totes les cols del camp que van poder fins que, com esperaven, el bou es va tirar un pet gegant com ell i el presi va sortir volant d’allà on el bou acaba i comença la cua i es va poder alliberar feliçment.
Els consellers, alleugerats pel bon resultat obtingut, van convèncer el presi que aprofites ara les vacances per descansar de l'ensurt i va acceptar una mica per obligació, alliberant als seus companys del cap de setmana al refugi, i ells no van esperar que ho repetís dues vegades i van sortir corrent cap als seus destins estivals, lluny de problemes !.
I el presi tot feliç i content per l'aventura, va agafar camí avall cap a casa seva, tot cantant la seva cançó preferida - «... he estat a tot arreu!, he estat a tot arreu!.....» i mai millor dit !!.

 

 Blue instant. Aportació a Relats d'estiu de la Carme, de Juliol 2025.