 |
Reproducció de les pintures d'El Cogul a Les Garrigues. Trobada al seu centre d'interpretació. |
En Roc, angoixat per la calor que fa aquests últims dies, havia trobat
una activitat que li és prou entretinguda i a més la pot fer a dins la
cova... molt fresqueta, encara que necessiti algunes petites fogueres
per veure el que es fa.
"He trobat la meva nova activitat per aquest estiu i si a l’hivern fa tant fred com ara calor, doncs tindré feina tot l’any!. A la nova activitat li diré fer de pintor , que queda bé i tot, eh, Peludeta?."
La Peludeta , que és la seva companya des de fa dotze llunes i se’l mira de tal manera que no sap què fer.... si tirar-li un roc al cap o donar-li una coça allà on no sona.... bé, potser això últim seria excessiu... perdríem la diversió de les nits durant una temporada!. Així que opta només per dir-li que seria millor que anés a caçar conills a l’hort, que només fan que malmetre la collita....
En Roc s'empipa una mica i tot remugant se’n va de cacera , per tenir contenta a la Peludeta.
"... però així que torni, em posaré a pintar a tort i a dret, cérvols, cavalls, vaques i bous, que ja tinc clientela que en volen per a ells !!."
"Vinga, pintamones !.... a caçar conills que els faré per sopar ! ..". li etziba la Peludeta al Roc.
".... ep, parenta !,,, que de mones no n’he pintat pas .....encara !" Hohohoho ...se’n va tot rient.
A la tornada, mentre la Peludeta pela i prepara els conills per tota la colla, en Roc ja està ficat de ple en la seva fermesa i omple de dibuixos d’animals tot el fons de la cova.
La companya, però, li va remugant... " Roc, que això no va a enlloc, .... no en trauràs res ! .... només fer emprenyar el cap de la colla i que ens faci fora de la cova per embrutar-li les parets, ja ho veuràs !...". mentre en Roc la deixa per impossible.
Uns dies després, en Roc tot satisfet , es presenta a la cova amb el Pelut, l'oncle de la Peludeta, tot anunciant que li vol fer un intercanvi generós.... li donarà un cérvol i un sac de bona herba seca per fer-se un bon jaç a canvi d’una de les seves pintures !!.
La Peludeta, en escoltar-los, pensa... ja hi som ...ara sí que la ballarem !....i deixant-lo fer, s’acomoda bé a terra per veure com se’n sortirà de tot plegat.
" Pelut, ja m’has portat el cérvol i l'herba seca?, molt bé, ets complidor com jo !.... vine, vine, tria la pintura que més t’agradi !...." i se’n van cap al fons de la cova a triar.
Un cop allà i triada la pintura, en Pelut i en Roc estan ben satisfets pel negoci que acaben de fer....mentre que de fons escolten la veu de la Peludeta, que rient-se dels dos, els hi diu.... " molt bé, molt bé capsigranys !.... i ara, com trauràs la pintura de la paret perquè se l'endugui a la seva cova ??.... ja t’ho vaig dir, això no sortirà bé de cap manera...."
En Pelut, que en feia dos d'en Roc, el va agafar pel braç i li va dir , " si no hi ha pintura, no hi ha cérvol ni herba....tu mateix !."
I per sorpresa de la Peludeta i el Pelut, en Roc , hàbil en escapolir-se de les situacions més enrevessades se li ocorre de dir.... " doncs ja vindré a pintar les mones a la teva cova !!..." mentre va esquivar amb destresa un roc que volava cap al seu cap, regal de la seva companya, la Peludeta... i tots satisfets !.
"He trobat la meva nova activitat per aquest estiu i si a l’hivern fa tant fred com ara calor, doncs tindré feina tot l’any!. A la nova activitat li diré fer de pintor , que queda bé i tot, eh, Peludeta?."
La Peludeta , que és la seva companya des de fa dotze llunes i se’l mira de tal manera que no sap què fer.... si tirar-li un roc al cap o donar-li una coça allà on no sona.... bé, potser això últim seria excessiu... perdríem la diversió de les nits durant una temporada!. Així que opta només per dir-li que seria millor que anés a caçar conills a l’hort, que només fan que malmetre la collita....
En Roc s'empipa una mica i tot remugant se’n va de cacera , per tenir contenta a la Peludeta.
"... però així que torni, em posaré a pintar a tort i a dret, cérvols, cavalls, vaques i bous, que ja tinc clientela que en volen per a ells !!."
"Vinga, pintamones !.... a caçar conills que els faré per sopar ! ..". li etziba la Peludeta al Roc.
".... ep, parenta !,,, que de mones no n’he pintat pas .....encara !" Hohohoho ...se’n va tot rient.
A la tornada, mentre la Peludeta pela i prepara els conills per tota la colla, en Roc ja està ficat de ple en la seva fermesa i omple de dibuixos d’animals tot el fons de la cova.
La companya, però, li va remugant... " Roc, que això no va a enlloc, .... no en trauràs res ! .... només fer emprenyar el cap de la colla i que ens faci fora de la cova per embrutar-li les parets, ja ho veuràs !...". mentre en Roc la deixa per impossible.
Uns dies després, en Roc tot satisfet , es presenta a la cova amb el Pelut, l'oncle de la Peludeta, tot anunciant que li vol fer un intercanvi generós.... li donarà un cérvol i un sac de bona herba seca per fer-se un bon jaç a canvi d’una de les seves pintures !!.
La Peludeta, en escoltar-los, pensa... ja hi som ...ara sí que la ballarem !....i deixant-lo fer, s’acomoda bé a terra per veure com se’n sortirà de tot plegat.
" Pelut, ja m’has portat el cérvol i l'herba seca?, molt bé, ets complidor com jo !.... vine, vine, tria la pintura que més t’agradi !...." i se’n van cap al fons de la cova a triar.
Un cop allà i triada la pintura, en Pelut i en Roc estan ben satisfets pel negoci que acaben de fer....mentre que de fons escolten la veu de la Peludeta, que rient-se dels dos, els hi diu.... " molt bé, molt bé capsigranys !.... i ara, com trauràs la pintura de la paret perquè se l'endugui a la seva cova ??.... ja t’ho vaig dir, això no sortirà bé de cap manera...."
En Pelut, que en feia dos d'en Roc, el va agafar pel braç i li va dir , " si no hi ha pintura, no hi ha cérvol ni herba....tu mateix !."
I per sorpresa de la Peludeta i el Pelut, en Roc , hàbil en escapolir-se de les situacions més enrevessades se li ocorre de dir.... " doncs ja vindré a pintar les mones a la teva cova !!..." mentre va esquivar amb destresa un roc que volava cap al seu cap, regal de la seva companya, la Peludeta... i tots satisfets !.
Blue instant. Aportació a Relats d'estiu de la Carme. Agost 2025.
11 comentaris:
Bona solució, fer-se pintor a domicili... apa! A decorar les coves d'amics i veïns. Ara bé, Roc, no t'oblidis dels conills, que si no la Peludeta t'arrissarà!
Bona història, Artur!
I moltes gràcies per participar!
Una abraçada.
Amb aquest relat, dones resposta a la crucial pregunta que ha capficat el gremi de pintors durant dècades: Qui va ser primer, el pintor de quadres o el de parets? Ara sabem que primer fou el pintor de parets i que, segurament, el de quadres no va aparèixer fins un temps després quan en Roc, cansat d'anar de cova en cova, va demanar a un amic seu, en Marc, que inventés un suport mòbil que li permetés portar les seves pintures amunt i avall. ;-)
Com sempre molt divertit. Un aplaudiment!
Salut!
Una història divertida i tendra, en Roc arribarà lluny. ;-)
També trobo molt simpàtic el dibuix que ens has deixat.
Aferradetes, Artur.
Moltes gràcies, Carme !. En Roc, sabrà tenir contenta a la Peludeta...més li val ! hehehe.
Bona setmana !!.
Hehehe... McAbeu , sempre saps trobar un detall curiós a les històries !!. Tothom ja sap a hores d'ara, que primer va ser el pintor de parets, en saber-se que en Roc , un dia que escorxava un cérvol a la cova i amb les mans brutes de sang, va reposar la ma a la paret per descansar i es va adonar que l'havia embrutat amb la sang i per dissimular-ho , va començar a fer dibuixets i fer creure a la Peludeta que havia creat un nou art ! heheheh....desprès en trobar-se amb el Marc, ja es va complicar més la cosa ! :DD
Bona setmana !!.
Moltes gràcies, salluna !... segurament en Roc, va fer més negoci caçant conills , que amb la pintura...com és tradició ! : ))
El dibuix final és un autoretrat d'en Roc , que va fer-se un dia que anava pujat d'ànims ! hehehe
Bona setmana !!.
" [...] perdríem la diversió de les nits durant una temporada!. [...]
This sentence alone made me smile inwardly. A wonderful story, Artur. Thank you!
Qué historia tan divertida y viva, Artur! Se siente la frescura de la cueva, la picardía de Roc y la astucia de la Peludeta… ¡parece que hasta puedo escuchar los ‘refunfuños’ y las risas! Me encanta cómo logras que los animales y la cueva tengan vida propia y que cada pequeño detalle cuente. Una forta abraçada y a seguir llenando paredes de aventuras y risas :)
Un bon lloc, prop de l'Albi, per a anar a caçar conills.
Magnífic relat.
Salut
També podrien fer com amb les pintures de Sixena, trasplantar les pintures. Si és que podien!
Sempre te'n surts molt bé.
Bon conte "històric", Artur, que, com sempre m'ha provocat un somriure. Ja em pensava que havíem trobat un candidat a traslladar les pintures de Sixena sense fer-les malbé. Però no, amb els seus dots comercials, ha trobat la manera de cobrar, fent el que més il·lusió li fa en un altre lloc. El Roc no només deu ser el pare dels pintors rupestres, sinó el pare del marqueting.
Apa, abraçada i ens veiem per aquí i per allà!
Publica un comentari a l'entrada