Un ram de flors.

«Ballarina amb ram de flors»
(Edgar Germain Hilaire Degas – 1878)

 

 La temporada de dansa clàssica havia començat feia ja tres setmanes i en Narcís no se’n perdia cap sessió. El que hi perdia era el sou i els estalvis en l’abonament i en el ram de flors que no dubtava a comprar per poder-lo obsequiar a la primera ballarina de la companyia, la Violeta, de la que a cada dia que passava n’estava més enamorat.
Des del seu seient a fila cinc, el Narcís quedava embadalit amb els seus moviments, amb la seva flexibilitat i dels seus gestos dolços que seguien i acompanyaven la música.... era tot com una nit d’estiu, en la que els desitjos poden fer-se realitat.
Però en el seu cas, resultava més difícil... acabada la funció es dirigia als camerinos i feia entrega del ram de flors a la mànager de la companyia, a fi de fer-li entrega a la Violeta, com era el seu desig i malgrat que la mànager li demanava el seu nom al Narcís, ell sempre li deia que ja hi duia una nota entre les flors... cosa del tot incerta. Tímid com el que més, no s’atrevia del tot a fer aquell pas de «ballet» i resoldre el seu amor impossible, fins aquell moment almenys.
La Violeta, al final de cada actuació ja anhelava arribar al camerí i rebre aquella petita recompensa en forma de flors. D'entre tots els rams que rebia, més opulents i pomposos, el que més la il·lusionava era aquell petit i acolorit ramet de flors silvestres.
Aquell ram de flors, a la Violeta li recordava immediatament a la Gessamí.

Antiga companya de ball, la Gess va haver d’abandonar-la per culpa de lesions contínues que li van impedir fer una carrera com la d'ella. Ambdues amigues havien construït una ferma i gran amistat durant aquella època i ara la Violeta l'enyorava tant!.... tot i ser un secret per moltes conegut, la Gess era el seu amor perdut en el camí, que va desaparèixer quan es van separar per seguir les seves carreres sense haver-li confessat el seu anhel, una avançant en la dansa i l’altre, en el negoci familiar de floristeria, la mateixa botiga de la qual la Violeta havia advertit entre llàgrimes, que era d’on provenia aquell ramet fidel i constant... i sense targeta.
A la setmana següent la Gessamí, ja de bon matí, cercava les millors flors silvestres que hi tenia al taller, per preparar el ramet més formós de la botiga, tot esperant amb ganes, la nova visita del Narcís. Aquell jove tan elegant, eixerit i amb més il·lusions que realitats al cap, però que a poc a poc de veure’l i atendre’l a cada diumenge, li havia agafat una estranya admiració que va anar creixent acostant-se a ser un amor possible, aquell ramet que li preparava per ves a saber qui, en realitat era com si fos ella que li oferís a ell. A la fi, els amors poden ser així d’estranys, inesperats i misteriosos..... qui en manega els fils en podria donar fe.
Si més no, qui ho diria que, un sol ramet de flors silvestres podien unir a tres persones sense ni tan sols elles, saber-ho!...

 

Blue instant, Aportació a Relats conjunts de Setembre 2025.