Brindem pel Nadal !.

 

 

 

Parla’m d’aquells dinars de Nadal,
d’aquells dinars familiars,  
d’aquelles llargues sobretaules.

Parla’m dels poemes i cançons,
que destrossàvem sense por
enfilats a la cadira.

Parla’m de les nits a casa dels avis,
quan cagàvem el tió
amb tots els cosins.

Parla’m d’aquell enorme pessebre,
que era molt més gran que jo,
quan era un marrec.

Brindem pel Nadal,
brindem pels records,
brindem pels amics que ja no hi són,
brindem per un any ple d’il·lusions!.

Parla’m de les tardes al teatre,
quan veiem els pastorets,
qui era en rovelló?
qui era en lluquet?.

Parla’m d’aquelles nits de desembre,
quan nevava cada nit,
i per fred dormia al vostre llit.

Parla’m dels torrons que m’agradaven,
dels avets engalanats,
dels carrers il·luminats.

Parla’m de les cares que posàvem,
quan veiem passar els tres reis,
amb els nostres regals.

Brindem pel Nadal !!

⭐✨⭐

Cançó de Miquel Abras.

Bon Nadal a tothom !!! 

Gran Manual per Identificar Ocells.

 

"Ocells". Dibuix digital ArtuR.

M’he trobat amb l’Ígor duu un llibre molt vell
És el Gran manual per identificar ocells

I diu que…
Si té 4 potes i és molt pelut
I mou molt la cua i sempre fa bup bup
I si fa bup bup no és un ocell

Vine que aprendràs ornitologia
Si pares bé l’orella els pots sentir

Si amb un cabdell de llana juga i es distreu
Té les urpes molt llargues i també fa meu meu
I si fa meu meu, i si fa bup bup, no és un ocell

Vine que aprendràs ornitologia
Si pares bé l’orella els pots sentir

Si la veus a l’aigua cantant a dalt d’un roc
És molt llefiscosa i sempre fa croc croc
I si fa croc croc, i si fa meu meu, i si fa bup bup, no és un ocell

Vine que aprendràs ornitologia
Si pares bé l’orella els pots sentir

Si vas per la muntanya les trobaràs segur
Tenen dues banyes i també fan mu mu
I si fa mu mu, i si fa croc croc, i si fa meu meu, i si fa bup bup, no és un ocell

Vine que aprendràs ornitologia
Si pares bé l’orella els pots sentir

Si té quatre rodes, cinc portes i treu fum
Té una carrosseria, i es mou fent rum rum
I si fa rum rum, i si fa mu mu, i si fa croc croc, i si fa meu meu, i si fa bup bup, no és un ocell
Vine que aprendràs ornitologia
Si pares bé l’orella els pots sentir

Si és a Cerdanyola i mou electrons
És el Sincrotó-Alba i sempre fa ojgjfsghfskjghkjfashglajgkafshjghasfghkljgh
I si fa ojgjfsghfs, i si fa rum rum, i si fa mu mu, i si fa croc croc, i si fa meu meu, i si fa bup bup, no és un ocell

Vine que aprendràs ornitologia
Si pares bé l’orella els pots sentir

Gràcies a aquest llibre tinc molt bon nivell,
Ja puc dir amb certesa que si fa piu piu (fa piu piu)
És un oceeeeeeeeeeell
Si no fa ojgjfsghfs, i si no fa rum rum, i si no fa mu mu, i si no fa croc croc, i si no fa meu meu, i si no fa bup bup, i si fa piu piu
De ben segur que és un oceeell (un ocell).

 

El Pony Pisador..

 

Soleiada.

En una casa de pagès hi havia
una donzella que tenia
els disset anys d’amor; i era tan bella,
que la gent d’aquell volt
deien: «És una noia com un sol».
Ella prou la sabia
la parentela que amb el sol tenia:
que cada matinada
per la finestra, a sol ixent badada,
l’astre de foc i ambre
li entrava de ple a ple dintre la cambra,
i ella nua, amb delícia,
s’abandonava a la fulgent carícia.
De tant donar-se a aquestes dolces manyes
va ficar-se-li el sol a les entranyes,
i ben prompte sentia
una ardència dins d’ella que es movia.
«Adéu, la casa meva i els que hi són:
jo prenyada de llum me’n vaig pel món.»
De tots abandonada,
va començar a rodar per l’encontrada.
Estava alegre com l’aucell que vola,
cantava tota sola,
cantava: «Só l’albada
que duc el sol a dins i en só rosada.
Els cabells me rossegen,
els ulls me guspiregen,
els llavis me robiegen,
en les galtes i el front tinc el color
i al pit la gran cremor:
tota jo só claror contra claror».
La gent que la sentia
s’aturava admirada i la seguia:
la seguia pel pla i per la muntanya
per sentir-li cantar la cançó estranya
que l’anava embellint de mica en mica.
Quan ella va sentir-se prou bonica,
va dir: «M’ha arribat l’hora»,
va parar de cantar, i allà a la vora
entrava a una barraca que hi havia.
La gent que a l’entorn era
sols veia un resplendor i sols sentia
el gemec poderós de la partera.
De sobte, les clivelles
del tancat van lluir igual que estrelles.
De seguit s’aixecà gran foguerada,
tota la gent fugia esparverada,
i en la gran soletat només restava
un nin igual que el sol, que caminava
i deia tot pujant amunt la serra:
«Jo vinc per acostar el cel a la terra…».

Poema de Joan Maragall interpretat per Roger Mas.

Chau

 Estábamos los dos mirando el mar cuando la tarde moría 

Collage foto/pintura ArtuR.

 Como moría lo nuestro, juro que no lo sabía 
 Mire para mi derecha, vi que desaparecías 
 Grité con todas mis fuerzas y note que no me oías 
 Me quedé toda la noche en la arena 
 Intenté que algo valiera la pena 
 No puedo conseguir, cambiar ni corregir 
 Lo que me corre en las venas 
 Corazón hoy no dejes de latir 
 Te alejaste un día, ahora decidiste venir 
 Ha pasado más de un año y vos no estas
 ¿Por qué habría de creerte? 
 Hubiera dado la vida y    mucho más 
 Solo por volver a verte                                                   
 No podría darme el lujo de ceder ante tu llanto 
 No voy a abrir las heridas 
 De haberte querido tanto 
 Escuche pero deje que se fuera 
 Recordé todo lo libre que era
 No puedo conseguir, cambiar ni corregir 
 Lo que me corre en las venas
 Corazón hoy no dejes de latir
 Te alejaste un día, ahora decidiste venir
 Corazón hoy no dejes de latir 
 Te alejaste un día,  ahora decidiste venir
 Corazón te alejaste un día
 Corazón te alejaste un dia 
 Corazón
 Chau.

 No Te Va Gustar ft. Julieta Venegas - "Chau" Otras Canciones © 2019 Elefante Blanco.

"Tornaré".

Dibuix digital ArtuR.

 *  *  *  *

 L’aire ardent de la terra enfebrada,
sol d’estiu a les cales i al mar,
tot pensant en l’alota estimada
  i el record d’una flor perfumada, feliç vaig cantant…

Tornaré quan es mori la tarda,
tornaré pels camins de la mar,
tornaré ple d’amor i esperança,
a cercar la mirada encisera d’aquests teus ulls blaus.

 Tu també m’estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi…

 Més enllà veig un cel ple d’estrelles,
més enllà veig un arbre florit,
prop de mi una dolça mirada
i unes mans amoroses i ardents a sobre del meu pit.

Tornaré quan la font vingui clara;
tornaré amb la lluna de maig;
tornaré quan la nit, ample i bruna,
entre canyes i pàl·lids silencis escolti el meu cant.

 Tu també m’estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi…

 Tu seràs, menorquina estimada,
tu seràs a la vora del mar;
tu seràs com un so de campanes;
la gran font per la set dels meus llavis
que em crema la sang!

*   *   *   *
 

 Autor: Josep Lluís Ortega Monasterio.

"Vint-i-un botons".

"The singing butler" de Jack Vettriano.

 Soc el fill d’un home senzill que dormia coloms amb la mà,
titular d’un càrrec de pes a casa de gent benestant,
capità del silenci quan toca, la mesura perfecta i la puntualitat,
escrivà de paraules senzilles als mots encreuats.

Quarts de sis,
ja som a la platja i sembla que tot preparat.
Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc.
Un pintor de silenci tranquil parla del bell somriure que avui té la llum
i la Cèlia que espera pacient com ho fa de costum.

Vint-i-un botons cordats
un dimarts de primavera,
a la riba d’ultramar
on no paren les sirenes.
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.

Vaig pensant
les coses que penso quan no tinc res més per pensar.
Ella riu, i ell fa aquell posat de “tio” seriós i elegant.
Gira el vent, el terra se’ns mou, i la Cèlia que es prem el barret contra el cap,
com qui atura una idea que avui li ha donat per volar.

Vint-i-un botons cordats
un dimarts de primavera,
a la riba d’ultramar
on no paren les sirenes.
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.

 

BLAUMUT (2017).

 

 

Dona d'aigua dolça.

Dibuix digital 30 x 20 cm. ArtuR.

Cansat d'estar sol en un món endormiscat

es va endinsar en el bosc una nit de Sant Joan.

Caminant i caminant sense saber on anar,

va arribar a un estany i s'hi va voler banyar.

Fora de l'aigua ella l'estava esperant,

emmirallant-lo amb els reflex dels seus ulls verds,

es pentinava els cabells de color d?or,

en veu baixeta li cantava esta cançó:

Queda't amb mi, deixa enrere tots los teus records,

queda't aquí, i oblida totes les teves pors

que tu i jo nadarem en un món en present

i viurem compartint lo millor del bons moments.

El va seduir, com ningú ho havia fet mai,

amb el seu cos nu innocent, ple d'eterna joventut,

i és que quan la té al voltant tot té una altra dimensió

i li va fer oblidar el món del que havia estat esclau.

El va vestir amb robes blanques com la neu,

li va pintar unes ales de colors.

Mentre dansaven en rotllana per l'estany

en veu baixeta li cantava esta cançó:

Queda't amb mi, deixa enrere tots los teus records,

queda't aquí, i oblida totes les teves pors

que tu i jo nadarem en un món en present

i viurem compartint lo millor del bons moments.

http://grooveshark.com/s/Dona+D+aigua+Dol+a/54kPLA?src=5

Xeic! - Batecs (2013)

Àlbum Batecs

Any 2013

Discogràfica Autoedició

Hi havia un jardí ...

Dibuix digital. ArtuR.

 Hi havia un jardí molt net, era la terra;
que brillava, sencer, com un fruit protegit.
No era cap paradís, ni tampoc cap misèria,
ni res que s ́hagués vist enlloc més, sinó aquí.
Hi havia un jardí, era un bosc, una casa,
amb un llit tot de molsa per fer-hi l’amor ;
i un torrent molt suau ben sovint hi passava
i, seguint el seu curs, ho refrescava tot.
Hi havia un jardí tan gran com una vall,
ple de bons aliments en cada estació;
i, entre l’herba calenta, entre l’herba glaçada,
s’hi descobrien fl
ors que no tenien nom.
Hi havia un jardí, molt net, era la terra;
on els nens i les nenes jugaven al sol,
com ho havien ja fet igualment temps enrere
pares, avis, besavis, i més generacions.
On és aquell jardí on tots voldríem néixer,
on podríem estar-nos tranquil·lament nus ?
On és aquella casa de portes obertes,
que jo busco i rebusco i no puc trobar enlloc ?

Georges Moustaki

Aferradetes de Sa Lluna !!

Seguint la cadena d'aferradetes de Sa Lluna

             Seguint la cadena d'aferradetes del blog de Sa Lluna, mi afegeixo amb una cançoneta, ara que és temps de estiu, de platja, de nits a la fresca (si es pot!) i com no, de havaneres !! 

Coneixeu aquesta ?? És ben famosa !....La bella Lola !!..... imagineu-vos en una taverna a la nit, amb un bon all cremat, vi fresquet per acompanyar , i molt ben acompanyats !!....au, va ! ...que la melodia ja sona !..... traieu els mocadors i que volin !!

..............................................................

Después de un año de no ver tierra 

porque la guerra me lo impidió 

regresé al puerto donde se hallaba 

la que adoraba mi corazón. 

ESTRIBILLO: 

Ay, qué placer sentía yo, 

cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó. 

Luego después vino hacia mí, 

me dio un abrazo y en aquel acto, creí morir. 

Cuando en la playa la bella Lola 

su larga cola luciendo va, 

los marineros se vuelven locos 

y hasta el piloto pierde el compás. 

AL ESTRIBILLO 

La cubanita lloraba triste 

de verse sola y en alta mar, 

y el marinero la consolaba, 

no llores Lola, no te has de ahogar.