Tenzin , la investigadora.

 

 

     En obrir la porta, un feix de llum va il·luminar una part del menjador, El silenci de l'interior es va trencar una mica amb el lleu frec dels peus sobre la catifa. Algú s'introduïa a la sala ben a poc a poc....
    La Tenzin, amagada rere la cortina, expectant i encuriosida, anava traient mitja cara pel costat de la tela i de forma intermitent, a fi d’observar que hi passava allà.
   Va observar com pel costat de la taula gran , un perfil d’home anava entrant a la sala sigil·losament, aturant-se una mica aquí i allà, com si cerqués quelcom o a algú.... a l'instant, una altra persona va fer acte de presència tot seguint al primer i poc després, ho va fer un tercer.
   La Tenzin, amb la mà tapant-se la boca i obrint els ulls com a plats, es feia petita petita, davant l’esdeveniment i ja quasi, no tocava vores dels nervis que se li anaven apoderant del seu cos minúscul i esquifit en comparació a aquelles tres figures que anàvem amunt i avall pel menjador en penombres com si fos casa seva....
   Va ser en aquest moment , que la noieta, va començar a penedir-se de la seva estratègia investigadora... però, es trobava paralitzada i incapaç de moure un pèl, no fos pas que la descobrissin i tot allò acabés ben malament!.
   Ja l’havien advertit del fet que aquella nit, el millor era quedar-se a l'habitació, al llit i ben tapada fins a les orelles amb la manta.... però ella, que era un cul inquiet no se’n va poder estar de voler veure-ho tot a primera fila.... ara ja era massa tard per tornar al seu lloc, a on havia d'haver estat!.
   De sobte, els tres invasors va semblar que feien una pausa en el seu treball i la Tenzin, va mig sentir que es recriminaven els uns als altres, que no es mengessin tots els torrons... o que li deixés una mica de ratafia, que no se la begués tota!.... les veus dels pares i l'avi , van passar inadvertides per culpa dels nervis, a la Tenzin i no es va adonar de res.
   Una estona després, va sentir que ja tenien la feina feta i les tres figures van anar desfilant cap a fora del menjador, no sense entrebancar-se algun cop, segurament per culpa de la ratafia... i la sala va tornar a quedar en l'obscuritat de la nit.
   Dos minuts després, i en absolut silenci, la joveneta va decidir que ja era hora de sortir del seu amagatall i tornar-se’n al llit, ja estava tot fet i a més, pelada de fred!. D’un salt va tornar a l’habitació.
   Al matí, quan ja havia sortit el sol, els pares i l’avi, van cridar a la Tenzin perquè anés de pressa cap al menjador... els Reis Mags, ja havien passat i tot de regals estaven repartits per cadires i mobles de la sala. Seria el primer cop que viuria una festivitat així. Des que havia arribat de l’orfenat del Tibet a on la van adoptar, només li havien passat coses bones i tot i que les tradicions eren ben diferents de les del seu país, no els hi feia escarafalls , ni pensaments!!.
   D’una revolada va sortir del llit i ara si, sense gens de por va anar descobrint tots els regals que els misteriosos «amics» havien deixat durant la nit i que la Tenzin, no gosaria mai a dir, que els havia vist....no fos cas !.
   Però de tots els regals que va anar obrint , un d’ells la va emocionar més que cap altre. En una capseta petita petita com ella, i va trobar una carteta en què li feien saber que el seu germanet Lobsang arribaria ben aviat i es quedaria a viure amb ella i la nova família i així poder començar una nova vida en aquest nou món, on de tant en tant, hi passaven coses com les viscudes aquesta nit tan especial.
   Bon Any, bona vida !!.

 Blue instant. Aportació "remix"als reptes de "Relats conjunts" de Desembre 2025 i de la Núria ."Lletres i fils # 28".

La carta als Reis Mags.

 

Aquests dies, els Reis Mags ja van ben atrafegats i ja no toquen vores, de la feinada que se'ls hi ve a sobre. Un any més, ja estan llegint moltes de les cartes que els patges reials van recollint arreu, a fi d’anar preparant els regals amb què obsequiaran a tots aquells que s’ho mereixen.
I entre totes les cartes, n’ha aparegut una de ben estranya!... El sobre, conté dues fulles, una amb un dibuix ben acolorit per un cantó i per l’altre i amb lletres ben grosses, apareix escrit «MOLT DE MERDA» ?¿??¿!! ... i l’altre full recull una llista de noms molt ben ordenada. Potser són els firmants de la carta?.
El cas és ben estrany!. Que voldran dir amb semblant petició?... El dibuix serà el regal que sol·liciten? ... i que mal parlats! . No saben pas què és ni n’han vist mai cap d’igual !!.
En Baltasar, que és molt de la broma, se li acut a dir : «Està molt clar, nois !...volen una bicicleta per a l’estiu, que fa més calor amb els dies de sol i un cotxe, per als dies de tardor i d’hivern, que els dies són molt grisos i fa més fred !».
«Calla, calla !» ... el contradiu ràpidament en Gaspar. «Això més aviat és un «bici-taxi» !...que jo n’he vist molts en els meus viatges per a l’Àsia !»...
«Ves que no sigui un nou model de moble, d’aquests que venen a aquella botiga tan de moda...si, aquella que has de muntar tu mateix, les peces ! , ..si , home !....com es diu ??.... « remuga en Melcior, tot pensatiu..... 

« a si !... els de LiqueA !» replica un dels patges reials, que sempre està amb l’orella posada, a veure que si cou....
«Mireu ! ... ho preguntaré al nostre amic, el Pare Noel, que viu per allà als països nòrdics i potser ho coneixerà !» replica en Melcior, mentre es treu el mòbil de la butxaca de la túnica i li fa una foto al dibuix i a la llista de noms , i tot seguit poder enviar-li per whatsapp .
En Pare Noel, rep la consulta i ràpidament els hi contesta « Mireu que sou sapastres, eh !...amb la feinada que tinc i encara me’n doneu més vosaltres !. Bé , al gra ! .... això està claríssim , nois !!. Això no és cap carta !, és una papereta amb la llista electoral per les pròximes eleccions i un dibuix de propaganda del «Moviment Ecologista Revolucionari de Defensa de l'Ambient « , coneguts com «MOLT DE MERDA» . I , o bé s’han equivocat d’adreça o estan tan desesperats , perquè ben poca gent els hi fa cas !... que vosaltres, en sou l'última esperança d’aconseguir la majoria absoluta i poder aplicar les seves polítiques ecologistes !..... en fi, problema resolt, eh!...vinga! , que tenim molta feina !. Apa, Bon Nadal !!»
I els tres Reis Mags no han caigut de cul a terra, pel ridícul... perquè estaven ben asseguts a la cadira !!...hehehe.

 

Blue instant. Aportació al Lletres i Fils de Desembre 2022, de la Núria. 

Les llumenetes de Nadal.

 

Avui, dia de Santa Llúcia , ha estat  l’escollit pel consistori per a la inauguració de la il·luminació de Nadal .
A las set de la tarda, quan la foscor ja era present pels carrerons del poble, el senyor alcalde , acompanyat de la comitiva consistorial ha fet un petit discurset (com sempre fa ! ) i punt i seguit a pitjat el botó vermell, que li ha facilitat la regidora de obres i que curiosament, no anava seguit de cap cable ni endoll que fes presagiar que connectava d’alguna manera amb l’enllumenat dels carrers...  ( misteris de la electricitat !). I vet aquí, que de sobte i davant de l'expectació dels vilatans ... (uns quaranta o cinquanta ! ... no n’hi han més al poble ...)  la obscuritat ha continuat regnant amb total impunitat per tot arreu .  «Georgina! , què feu ara ! « ha cridat enfurismat l’alcalde , en veure’s ridiculitzat davant de tothom i especialment de la oposició, que s’han fet un tip de riure sense dissimular gens ni mica.
Dos operaris de la brigada,  ( es a dir , la brigada al complert! ) han sortit corrents cap el quadre de comandament de l’enllumenat públic , perseguits per la Georgina , que prou feina tenia en mantenir-se dreta sobre els seus talons d’agulla, mentre corria al seu darrere, al crit de :  «inútils! ...més que inútils!».
Uns minuts desprès , de sobte s’han encès  totes les llumenetes pels carrers i a la plaça de la vila. Tothom allà present, han anat deixant uns «Oooh! .... ahhh! ...què bonic ! « a dreta i esquerra i també amb un xic de sàtira , no cal dissimular-ho !.
L’alcalde ha recuperat la compostura i s’ha «pavonejat» el que ha volgut , acompanyat dels aplaudiments dels del seu partit al ajuntament , ben orgullós per la proesa aconseguida.
Amb les llumenetes resplendents a arribat l’hora dels vilatans, ara era la seva ! (Les crítiques no hi manquen mai , en aquest racó de món .... ja us ho ben asseguro !).
L’un ha començat preguntant que què era aquell dibuix que veien...» un estel ?. No podia ser !, un estel de Nadal com cal, porta una gran cua al darrera... que no ho heu vist al naixement ?».
Un altre , l'ecologista , ha contestat al instant : « és una floreta!, ignorants, no ho veieu ?
...»és una «margatita!» a cridat el fill d’una regidora, que ràpidament l’ha corregit...: «margarida , és diu margarida»....
A lo que el filòsof , (elitista com ell sol ) ho ha volgut complementar donant la seva versió :» I tant que si! ...i amb les seves fulles ens presenta el dubte de si l’any que ve , seguirà la pandèmia o no seguirà.... si, no, si, no..... és ben evident!»
Entre les rialles de la resta de presents....un altre , una mica sàtir i poc seguidor de les tradicions nadalenques ha deixat anar : «...doncs al carrer del mig, ni han unes llumenetes en que es veu a una noieta ballant el can-can !» ( aquesta si que ha sigut la bomba!», creieu-me !) ....»veniu, veniu !»
Un cop allà, tots s’han mirat al alcalde de reüll i li han dit :»Com pot ser tremenda imatge, tant fora de lloc!»..... un amic de partit del alcalde, encara ha volgut fer un últim intent de apaivagar els ànims i li ha sortit de dir : « això és només una representació alternativa de la realitat nadalenca, que festeja les dates d’una manera alegra i extravertida.....» (però un cop de espardenya al nas , la fet callar de sobte) ..... «au va ! Prou de ximpleries !» ha dit una altre i el «Sevilla», (tot salerós) ha exclamat  : « que no nos enganyen...que nos digan la verdà !...».
Arribats aquí, l’alcalde ja no ha tingut més remei que donar una explicació i tot seguit ha comentat : « Bé, bé! Mireu !....el que passa i ja ho sabeu, és que les arques del consistori estan molt buides i l’altre dia que vaig anar a la capital, vaig anar al «Paral·lel» i vet aquí que un teatre tancava i estava en liquidació i vaig pensar :  « Mira !, aquestes llumenetes de la decoració del teatre, anirien molt bé per Nadal! ...i les vaig comprar per quatre duros....baratetes, eh! ....està bé, no ? .... Es que no esteu mai contents !»....
Entre xiulades , renecs i riures de la oposició, tothom ha anat desfilant pels carrers i «cap a casa falta gent !».
La beata del poble, enfurismada com un gall de panses i aprofitat la ocasió, s’ha agafat de bracet del mossèn (un jove capellà , acabat de sortir del seminari) i la convidat al seu mas ...: « Venga, venga , Mossèn! Que allà al mas hi tinc la llar de foc encesa i estarem ben calentitos i prepararem los papeles per denunciarlo al Constitucional .... dónde se es visto , cosa igual !». 

  

Doncs ja veieu qui enrenou !....i per unes senzilles llumenetes....  ara que els carrers han quedat ja vuits, vagarejaré una estona admirant la il·luminació amb tranquil·litat.... bé, fins a les 10 de la nit, que s'apagaran ! (que desprès no hi haurà qui pagui la factura de la llum !) .
Quatre veïns que son al poble i sempre discutint.... però en veritat, només ho fan per tenir gresca ! .... (que ja me’ls conec, jo! ).
.... i ara em pregunto, que què passarà demà !.... que inauguren el pessebre !!......  bona nit !! ).

 

Blue instant. Aportació a Lletres i fils de Decembre 2021. 

Somnis de tardor.

 

Fotografia : Angie Sol Studi.

 Amb l’última revifada de l’estiu que acaba, la tardor li dóna un acolorit comiat … tal i com es mereix !.
Engalanada per l’ocasió i tot presumint amb una ombrel·la de fulles roges, ataronjades i ocres ..... i fent revolar un cop i un altre  la fullaraca que engrogueix als peus dels plataners , la seva ànima escarlata li  diu adéu, als dies de sol i verd.

Com cada any, als últims dies de setembre o a molt estirar, als primers d’un octubre naixent, el jardí guanya una gran expectació. Tots bé saben que sense ella , l’hivern creixeria massa... qui vol tant de blanc ? .... i fred, durant tant de temps !.

Avui, la tardor ja tenyeix de grocs als arbres i els fa ruboritzar amb ardorosos carmesins  ! .
Tots al jardí  ho festejant i grans reverències li fan al seu pas ...
Avui , com cada any, la Irene acompleix el seu somni, gran somni de rerevera... donar llum i existència a la primavera d’hivern ... «Ja he tornat !, aquí em teniu !».
A dins. rere els grans finestrals de les sales, vigilants, infermeres i metges, entre somriures, mirades còmplices i expressions emocionades, tampoc es volen perdre l’esdeveniment....
La tardor, joiosa i eufòrica, ja salta i balla.... pels jardins del sanatori....
«Ja he arribat! «.

Blue instant.  Aportació a Lletres i fils #8 de la Núria Lorente.