En obrir la porta, un feix de llum va il·luminar una part del menjador,
El silenci de l'interior es va trencar una mica amb el lleu frec dels
peus sobre la catifa. Algú s'introduïa a la sala ben a poc a poc....
La Tenzin, amagada rere la cortina, expectant i encuriosida, anava traient mitja cara pel costat de la tela i de forma intermitent, a fi d’observar que hi passava allà.
Va observar com pel costat de la taula gran , un perfil d’home anava entrant a la sala sigil·losament, aturant-se una mica aquí i allà, com si cerqués quelcom o a algú.... a l'instant, una altra persona va fer acte de presència tot seguint al primer i poc després, ho va fer un tercer.
La Tenzin, amb la mà tapant-se la boca i obrint els ulls com a plats, es feia petita petita, davant l’esdeveniment i ja quasi, no tocava vores dels nervis que se li anaven apoderant del seu cos minúscul i esquifit en comparació a aquelles tres figures que anàvem amunt i avall pel menjador en penombres com si fos casa seva....
Va ser en aquest moment , que la noieta, va començar a penedir-se de la seva estratègia investigadora... però, es trobava paralitzada i incapaç de moure un pèl, no fos pas que la descobrissin i tot allò acabés ben malament!.
Ja l’havien advertit del fet que aquella nit, el millor era quedar-se a l'habitació, al llit i ben tapada fins a les orelles amb la manta.... però ella, que era un cul inquiet no se’n va poder estar de voler veure-ho tot a primera fila.... ara ja era massa tard per tornar al seu lloc, a on havia d'haver estat!.
De sobte, els tres invasors va semblar que feien una pausa en el seu treball i la Tenzin, va mig sentir que es recriminaven els uns als altres, que no es mengessin tots els torrons... o que li deixés una mica de ratafia, que no se la begués tota!.... les veus dels pares i l'avi , van passar inadvertides per culpa dels nervis, a la Tenzin i no es va adonar de res.
Una estona després, va sentir que ja tenien la feina feta i les tres figures van anar desfilant cap a fora del menjador, no sense entrebancar-se algun cop, segurament per culpa de la ratafia... i la sala va tornar a quedar en l'obscuritat de la nit.
Dos minuts després, i en absolut silenci, la joveneta va decidir que ja era hora de sortir del seu amagatall i tornar-se’n al llit, ja estava tot fet i a més, pelada de fred!. D’un salt va tornar a l’habitació.
Al matí, quan ja havia sortit el sol, els pares i l’avi, van cridar a la Tenzin perquè anés de pressa cap al menjador... els Reis Mags, ja havien passat i tot de regals estaven repartits per cadires i mobles de la sala. Seria el primer cop que viuria una festivitat així. Des que havia arribat de l’orfenat del Tibet a on la van adoptar, només li havien passat coses bones i tot i que les tradicions eren ben diferents de les del seu país, no els hi feia escarafalls , ni pensaments!!.
D’una revolada va sortir del llit i ara si, sense gens de por va anar descobrint tots els regals que els misteriosos «amics» havien deixat durant la nit i que la Tenzin, no gosaria mai a dir, que els havia vist....no fos cas !.
Però de tots els regals que va anar obrint , un d’ells la va emocionar més que cap altre. En una capseta petita petita com ella, i va trobar una carteta en què li feien saber que el seu germanet Lobsang arribaria ben aviat i es quedaria a viure amb ella i la nova família i així poder començar una nova vida en aquest nou món, on de tant en tant, hi passaven coses com les viscudes aquesta nit tan especial.
Bon Any, bona vida !!.
La Tenzin, amagada rere la cortina, expectant i encuriosida, anava traient mitja cara pel costat de la tela i de forma intermitent, a fi d’observar que hi passava allà.
Va observar com pel costat de la taula gran , un perfil d’home anava entrant a la sala sigil·losament, aturant-se una mica aquí i allà, com si cerqués quelcom o a algú.... a l'instant, una altra persona va fer acte de presència tot seguint al primer i poc després, ho va fer un tercer.
La Tenzin, amb la mà tapant-se la boca i obrint els ulls com a plats, es feia petita petita, davant l’esdeveniment i ja quasi, no tocava vores dels nervis que se li anaven apoderant del seu cos minúscul i esquifit en comparació a aquelles tres figures que anàvem amunt i avall pel menjador en penombres com si fos casa seva....
Va ser en aquest moment , que la noieta, va començar a penedir-se de la seva estratègia investigadora... però, es trobava paralitzada i incapaç de moure un pèl, no fos pas que la descobrissin i tot allò acabés ben malament!.
Ja l’havien advertit del fet que aquella nit, el millor era quedar-se a l'habitació, al llit i ben tapada fins a les orelles amb la manta.... però ella, que era un cul inquiet no se’n va poder estar de voler veure-ho tot a primera fila.... ara ja era massa tard per tornar al seu lloc, a on havia d'haver estat!.
De sobte, els tres invasors va semblar que feien una pausa en el seu treball i la Tenzin, va mig sentir que es recriminaven els uns als altres, que no es mengessin tots els torrons... o que li deixés una mica de ratafia, que no se la begués tota!.... les veus dels pares i l'avi , van passar inadvertides per culpa dels nervis, a la Tenzin i no es va adonar de res.
Una estona després, va sentir que ja tenien la feina feta i les tres figures van anar desfilant cap a fora del menjador, no sense entrebancar-se algun cop, segurament per culpa de la ratafia... i la sala va tornar a quedar en l'obscuritat de la nit.
Dos minuts després, i en absolut silenci, la joveneta va decidir que ja era hora de sortir del seu amagatall i tornar-se’n al llit, ja estava tot fet i a més, pelada de fred!. D’un salt va tornar a l’habitació.
Al matí, quan ja havia sortit el sol, els pares i l’avi, van cridar a la Tenzin perquè anés de pressa cap al menjador... els Reis Mags, ja havien passat i tot de regals estaven repartits per cadires i mobles de la sala. Seria el primer cop que viuria una festivitat així. Des que havia arribat de l’orfenat del Tibet a on la van adoptar, només li havien passat coses bones i tot i que les tradicions eren ben diferents de les del seu país, no els hi feia escarafalls , ni pensaments!!.
D’una revolada va sortir del llit i ara si, sense gens de por va anar descobrint tots els regals que els misteriosos «amics» havien deixat durant la nit i que la Tenzin, no gosaria mai a dir, que els havia vist....no fos cas !.
Però de tots els regals que va anar obrint , un d’ells la va emocionar més que cap altre. En una capseta petita petita com ella, i va trobar una carteta en què li feien saber que el seu germanet Lobsang arribaria ben aviat i es quedaria a viure amb ella i la nova família i així poder començar una nova vida en aquest nou món, on de tant en tant, hi passaven coses com les viscudes aquesta nit tan especial.
Bon Any, bona vida !!.
Blue instant. Aportació "remix"als reptes de "Relats conjunts" de Desembre 2025 i de la Núria ."Lletres i fils # 28".
%20-%20Nadales.jpeg)
