16 de març de 2012

La Banda * Relats conjunts.

Aquella va ser la Banda més perseguida de Texas , en aquells anys de bogeria, els anys 20 !.... els seus cinc components, homes joves i molt destres en la seva feina, ja sortien en les fotografies de tots els diaris de la època i fins i tot, anunciaven les seves fites als grans cartells dels carrers, on la gent encuriosida, descobria las seves ultimes passes..... Per fer-ho, als de la Banda, els hi agradava molt, crear una bona expectació i no donar detalls a tot aquell que intentes seguir-los...el factor sorpresa era el seu preferit i quan menys ho esperesin ......atacar !
        Com passaria aquella nit, en aquell poblet....mentre la pluja deixava sentir les seves gotes a la teulada d'aquell local, ells van entrar per la porta del darrere, per evitar ser vists... de manera quasi furtiva, es van endinsar per passadissos a mitja llum , fins que en una habitació que els hi va assemblar adient, van deixar les fundes de les seves armes....les poques llums que hi havia a les parets, feien de convidats muts.... per no interferir.... poc a poc, la cridòria del local es va anar apagant..... i un gran silenci es va anar fent present ....només el goteig de la pluja insistia ..... algú, rere una cortina, al rebre el senyal va apagar els pocs llums que hi quedaven....els cinc de la banda havien pres posició i amb els dits a punt en els seus metalls.... i llavors, un gran focus va il.luminar l'escena, més silenci ....sorpresa.... el cap de la Banda va contar .... un....dos....tres !!.....i  fen petar els dits al final ........ la música  de la Banda, es va fer la reina, un cop més, del personal.



Seguint el blog "Relats conjunts"
         

24 comentaris:

El que em passa pel cap ha dit...

Bon relat, Artur!
Has sabut crear expectació.

Willy. ha dit...

Old times,better times,nice story...
Saludos,Willy

el fem fatal ha dit...

Els concerts premeditats a sang freda i a traïció són els millors.

XeXu ha dit...

Ostres, em sap greu haver tingut la imatge massa pressent al cap, m'he perdut un bon relat amb sorpresa final, però és clar, és que des del principi anava pensant que eren músics! Bona idea pel relat, això sí.

Pmssttt ha dit...

M'agrada Artur, és molt bona aquesta història. Com segueix, com segueix...

artur ha dit...

es el que intentava....despistar i trobar-se una sorpresa al final !
Gràcies !

artur ha dit...

Gràcias Willy ! .....viejos tiempos, viejas histórias...para buenos momentos !!

artur ha dit...

...tens raó....les coses més inesperades resulten més vives !
Bona setmana !

artur ha dit...

Això era un petit obstacle ! per això he posat la fotografia al final del relat ...i petiteta ! per no donar moltes pistes d'entrada....era una cosa difícil de resoldre, seguint el joc !
Bona setmana !

artur ha dit...

....arribats a aquest punt.... podria seguir dient, que en realitat , tampoc eren músics ! sino que eren...?????? jejejej
Bona setmana !

Luis Calle ha dit...

Por esta vez el relato del "pié de foto" creo que casi, repito, casi, supera a la imagenen si.
Salut i bona llum!

artur ha dit...

Gracias, Luis !
Saludos !!

Elfreelang ha dit...

Molt bon relat! felicitats!

artur ha dit...

Moltes gràcies i bona setmana Elfreelang ;)

Luis Andre R. Lapa ha dit...

Autentico documento,gosto!!

montse ha dit...

Un relat vibrant que et fa pujar a L'escenari i aplaudir.

artur ha dit...

Un saludo, Luis !

artur ha dit...

Moltes gràcies Montse i benvinguda !!

Marta ha dit...

Em pensava que hi hauria un tiroteig pel mig! M'agrada però que es disparin notes musicals!!!

artur ha dit...

Molt millor aixi, que la música uneix !!
Gràcies per la visita ;)

Rafel ha dit...

Mare meva, quin suspens...

artur ha dit...

Gràcies, Rafel !

Pilar ha dit...

Una banda que només sap tocar el réquiem. Sobtant i inesperat, el teu relat.!

artur ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Pilar i també per la visita !
Ens llegim !!