Com passaria aquella nit, en aquell poblet....mentre la pluja deixava sentir les seves gotes a la teulada d'aquell local, ells van entrar per la porta del darrere, per evitar ser vists... de manera quasi furtiva, es van endinsar per passadissos a mitja llum , fins que en una habitació que els hi va assemblar adient, van deixar les fundes de les seves armes....les poques llums que hi havia a les parets, feien de convidats muts.... per no interferir.... poc a poc, la cridòria del local es va anar apagant..... i un gran silenci es va anar fent present ....només el goteig de la pluja insistia ..... algú, rere una cortina, al rebre el senyal va apagar els pocs llums que hi quedaven....els cinc de la banda havien pres posició i amb els dits a punt en els seus metalls.... i llavors, un gran focus va il.luminar l'escena, més silenci ....sorpresa.... el cap de la Banda va contar .... un....dos....tres !!.....i fen petar els dits al final ........ la música de la Banda, es va fer la reina, un cop més, del personal.
Seguint el blog "Relats conjunts"
24 comentaris:
Bon relat, Artur!
Has sabut crear expectació.
Old times,better times,nice story...
Saludos,Willy
Els concerts premeditats a sang freda i a traïció són els millors.
Ostres, em sap greu haver tingut la imatge massa pressent al cap, m'he perdut un bon relat amb sorpresa final, però és clar, és que des del principi anava pensant que eren músics! Bona idea pel relat, això sí.
M'agrada Artur, és molt bona aquesta història. Com segueix, com segueix...
es el que intentava....despistar i trobar-se una sorpresa al final !
Gràcies !
Gràcias Willy ! .....viejos tiempos, viejas histórias...para buenos momentos !!
...tens raó....les coses més inesperades resulten més vives !
Bona setmana !
Això era un petit obstacle ! per això he posat la fotografia al final del relat ...i petiteta ! per no donar moltes pistes d'entrada....era una cosa difícil de resoldre, seguint el joc !
Bona setmana !
....arribats a aquest punt.... podria seguir dient, que en realitat , tampoc eren músics ! sino que eren...?????? jejejej
Bona setmana !
Por esta vez el relato del "pié de foto" creo que casi, repito, casi, supera a la imagenen si.
Salut i bona llum!
Gracias, Luis !
Saludos !!
Molt bon relat! felicitats!
Moltes gràcies i bona setmana Elfreelang ;)
Autentico documento,gosto!!
Un relat vibrant que et fa pujar a L'escenari i aplaudir.
Un saludo, Luis !
Moltes gràcies Montse i benvinguda !!
Em pensava que hi hauria un tiroteig pel mig! M'agrada però que es disparin notes musicals!!!
Molt millor aixi, que la música uneix !!
Gràcies per la visita ;)
Mare meva, quin suspens...
Gràcies, Rafel !
Una banda que només sap tocar el réquiem. Sobtant i inesperat, el teu relat.!
Gràcies pel teu comentari, Pilar i també per la visita !
Ens llegim !!
Publica un comentari a l'entrada