"Novios per sempre més !" (Aportació a Relats Conjunts).

Recordo vagament... eren els primer anys d'escola , deuria de tenir 6 , o potser 7 anys, quan jugant amb tu al pati , fent veure que dinàvem , em vas sorprendre amb una afirmació inèdita per a mi , en aquells pocs anys que tenia. Et vas asseure tota seria al costat meu , en aquella taula improvisada al pati , una capsa capgirada era la taula , les cadires i tot el demès , plats i vasos... eren del tot imaginaris, però feien el fet i jo, et seguia la corrent. Allà asseguda al meu costat, em vas mirar fixa als ulls i vas dir-me : "Tu, seràs el meu novio per sempre més !"  , i vas deixar passar uns pocs segons , sense dir res , expectant ... jo, em vaig posar vermellet , què volia dir això de "novio" ? , potser alló que deien els grans a la tele ? no sé... però per seguir al teu costat, com sempre, et vaig dir un " ah, vale! " molt fluixet ... la teva reacció va ser un somriure molt lluminós i vas afegir a corre i cuita : " però res de petons, eh ! eeecssss.... " i el teu somriure lluminós es convertir en una rialla que em va desconcertar per segon cop , en pocs minuts... així va ser com es va formalitzar el nostre compromís.

       Uns anys més tard, seguíem estudiant junts , ja era al institut, cap al final de cicle , a punt de fer el pas a la universitat, quan una tarda , mentre fèiem plans de futur  , jo em vaig quedar mirant-te , callat ... només observant la línia dolça del teu rostre , cabells al vent , rebels , i dues guspires de llum preciosa als teus ulls, reies , com sempre ... i te'n vas adonar , de cop , de la meva abstracció fixada al teu rostre , embadalit .... " ei , atontat ! , que et passa ? que tinc alguna cosa a la cara ? hehehe ",  i vas tornar a riure, millor dit, a riure't de mi... no sé encara ni com va ser, que de la meva boca va sortir  un " t'estimo ! " .  Et vas quedar sobtada , amb una rosa a cada galta , que encara et feien més bella . Silenci , només el xiuxiueig del vent que jugava amb els teus cabells rebels i rogents.  Veien-te així , em vas encomanar la teva sorpresa i sense pensar-ho , em va semblar que no era jo qui actuava , vaig voler fer-te un petó als llavis ... el primer que es feria realitat, però en un gest  teu ,inesperat del tot, vas fer sorgir la teva mà , que decididament es va interposar  entre las nostres boques i tot seguit vas marxar. No vaig entendre la teva reacció .Desolat , vaig admirar la teva figura mentre marxaves de mi. Van passar unes setmanes més , i sempre em vas esquivar el tema , no volies parlar-ne... fins que passat l'estiu , una tarda vas dir-me que havies triat una facultat diferent de la meva, que seria el millor per mi.... tampoc ho vaig entendre . Després de tants anys en que vam ser inseparables , ara que et demanava un pas més , tot va canviar.... jo volia estar per sempre més al teu costat , però la teva manera de fer em va dir que no pensaves el mateix. 
      Ara, ja han passat molts anys ... en que hi ha hagut incomprensió , pensaments perduts, soledat... molta soledat .... però també , i sobre tot, hi ha estat present el teu somriure, la teva mirada . Vas marxar, si , però una part de tu , sempre la he dut en mi. Mirant aquesta pintura, en la meva habitació , en que el nostre amic de la escola d'art d'aquells anys juvenils ens hi va reflectir i en la que, pel darrera de la tela, ens va fer una dedicatòria prou eloqüent ; "   Si és veritat que existeix l'Amor,  ningú trobarà millor parella de novios que aquesta ! " ,  i ara, un temps després,  anys després... descobreixo que la dedicatòria té un afegitó , " segurament que si, però no es pot triar entre Amor o Llibertat , la decisió sigui quina sigui, sempre farà mal a algú ... " . Es la teva lletra sense cap mena de dubte .  Ara entenc el perquè de "novios per sempre més!" , si m'ho hagessis dit , t'hauria dit fluixet , a cau d'orella , com un secret... "ah, vale!" , i no t'hagués perdut per sempre... n'hauria tingut prou amb las teves rialles i les guspires brillants dels teus ulls. El meu Amor per tu, també podia ser així de lliure.

Blue instant.