Damunt camins que tu coneixes
hi corries de petit, amb la Maria,
fent gresca juganera i innocent.
Damunt camins que tu coneixes
hi passejaves de jove, amb la Maria,
recitant-li versos d’enamorat.
Damunt camins que tu coneixes
hi vas passar cerimoniós, amb la Maria,
entre blanques garlandes de casats.
Damunt camins que tu coneixes
hi perseguies els fills , amb la Maria,
les tardes de festa jugant a fet i amagar.
Damunt camins que tu coneixes
hi vas abocar llàgrimes, amb la Maria,
en la nit fosca que la Mare va morir.
Damunt camins que tu coneixes
hi prens l’aire i el sol, amb la Maria,
mentre la memòria t’abandona i fuig...
damunt camins que tu coneixes.
Blue instant. Aportació al concurs de Lletres i fils de Març 2021 de Núria Lorente.
13 comentaris:
Un poema des del record, bonic i tendre, des del cor.
Aferradetes, Artur.
Un reconeixement a la Maria i un record a la mare.
Oh, Artur, m'agraden molt aquests versos!
T'ha inspirat la frase, tant al final com al començament de tots els versos, hehe. I quins records tan bonics, amb la Maria ;) I algun de trist, també...
Moltes gràcies per la teva participació a la proposta.
Salut i una abraçada!
A pesar de que la traducción al español no es muy buena, me ha encantado tu poema! es toda una vida, un camino... feliz finde!
La dona, tantes vegades invisible a la societat, és un puntal imprescindible a les nostres vides i el seu reconeixement és més que merescut !.
Salut i gràcies, per las vostres opinions !.
Tota una vida, en un poema, tan ben explciada, tan tendra. Molt bonic, Artur!
Gràcies, Carme !. Tant de bó, poguem gaudir d'una vida així de ben acompanyada.
Salut !
Es tot un homenatge a la dona, per aquestes dates encara que hauria de durar tot l'any. M'ha agradat molt aquesta cadència...
Que tinguis un bon cap de setmana, Artur.
Lindo poema te mando un beso
No t'he llegit mai, que jo recordi, fent poesia, te'n surts molt bé! Té molt de sentiment aquesta repetició.
Totalment d'acord, Roser !. Bona setmana !.
Gràcias JP !. Un abrazo !
Alguna més en trobaràs pel bloc, no gaires , però ho intento!. Hi ha molt a aprendre encara , de versos com els teus !. Bona setmana !.
Una vida en un poema, Artur. I has estat molt generós: no només has acabat amb la frase, sinó que l'has anat repetint. D'aquesta figura literària se'n diu anàfora. M'ha agradat molt.
Gràcies, Teresa !.
Ho vaig escriure, sense tenir constància de que podia ser una anàfora. Va anar sorgint poc a poc, escrivint .... ja sé una cosa més :)
Una abraçada !.
Publica un comentari a l'entrada