ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

10 d’abril del 2022

Renéixer.

 

M'aturo davant del roser
i...enmig de la tenebra 
obscura i trista,
endevino un somriure,
que em dóna llum...
que em dona vida.
 
...en el meu particular hivern
ha renascut la bella primavera !. 
 
Blue instant.

14 comentaris:

M. Roser ha dit...

Que bonic aquest poema Artur...Ten poso un de ben curtet:

Sant Jordi
amb el cavall blanc,
sempre salva les princeses
que algun drac vol espantar...
Després, esls regala roses.
Bon vespre, Artur.

Anònim ha dit...

Preciós i optimista!
Enmig d'aquest hivern, d'aquesta foscor, trobar un somriure que faci renéixer la primavera és una alegria, una gran esperança.
M'agrada molt, Artur, moltes gràcies per la teva participació.

Bona setmana ;)

Josep Mª Panadés ha dit...

La primavera també neix a l'ànima, que és on millor se sent.
Una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada molt aquesta esperança posada en la primavera i en els somriures de les roses. Bona setmana, Artur!

sa lluna ha dit...

Tan sols la paraula renéixer ja ens treu un gran somriure.

Bonic poema, Artur!.
Aferradetes.

artur ha dit...

Moltes gràcies, Roser !. Pel comentari i pel regal dels versos, bona setmana !!

artur ha dit...

Moltes gràcies pels vostres animats comentaris i que facin que la primavera, s'encomani de la vostra alegria !!.
Gràcies a totes i tots ;)

maria varu ha dit...

la primavera només pot renéixer després de l'hivern, així com una llum brilla molt més en la foscor... sempre a la recerca d'un equilibri entre extrems. Senzill i bonic...
Bona Pasqua Artur... :)

artur ha dit...

Gràcies, Maria !. La recerca d'el equilibri , millor que la temptació de caure als extrems.
Bona Pasqua també per tu ;)

Esmeralda ha dit...

Què boniques paraules !!!!!
i es què la primavera convida a fer poemes com el que tu fas.
...a continuar creant.

Abraçades

Helena Bonals ha dit...

Quina sort, que et reneixi la primavera! A mi en aquests moments se m'acaba... va com va.

hanna ha dit...

Que bonito, la.primavera es un renacer!! Abrazos

qui sap si... ha dit...

M'aturo davant del roser i...
destrio d’entre els pètals
caiguts al terra
els més eixuts i secs,
els que fan més temps
s’han separat de la flor
i han perdut el color original.
M'aturo davant del roser i...
cerco les punxes més afilades,
sento la fiblada agulla
de la seva punta en la meva pell,
veig la càlida gota vermella
de la sang sortint del cos.
M'aturo davant del roser i...
estripo una fulla de la tija,
la més gran i dentada,
l’embolcallo
dins un paper plegat
i l’amago
en la butxaca posterior
dels vells pantalons
foradats de jardiner.
M'aturo davant del roser i...
veig passar un cop més la vida,
de vegades repetida,
de vegades com un nou jorn,
però sempre
amb un color diferent,
com les roses dels rosers.
M'aturo davant del roser i...

artur ha dit...

Moltes gràcies pel teu poema , qui sap qui !
Un roser dóna per moltes visions, como bé escrius tu.
Una molt bona aportació la teva, bona setmana ;)