Els tres amics havien tingut una idea genial, això funcionaria sense
cap dubte !.
Un cop la sirena va
tornar a sonar i volia dir que havia passat el perill, van sortir
corrents del soterrani com uns llampecs... mentre les seves mares els
hi cridaven «Aneu amb compte i no us allunyeu !»....
Cadascun
va pujar fins el que quedava de casa seva, ja sabien el que havien de
anar a buscar i ràpidament, un cop trobat, es van reunir de nou tots
tres al mig del parc, davant del refugi.
L’Artur
hi va portar la seva lletra de la sort, una A , casi més gran que
ell mateix.
L'Úrsula
es va afanyar amb la que tenia ella, regal de la seva germana... una
U amb tot d'estrelletes daurades.
I
en Pere, l’últim en arribar hi va afegir la seva... la P , de groc
fosforescent i enorme , que era la inicial del seu equip de futbol.
Un
cop tots junts, van plantar ben dretes les tres inicials en mig del
parc perquè es veiessin des de tots els racons de la plaça i tot
just acabada la missió amb èxit , van tornar a escoltar la sirena
de nou , que alertava un cop més del perill i van tornar corrents
cap al soterrani, on les seves mares els esperaven ansioses....
En
reunir-se tots de nou al refugi, els tres expedicionaris van anunciar
als allà acollits.... «No tingueu més por !...nosaltres tres ja
hem trobat la solució ....ja no cauran més bombes del cel . Ara ja
saben el que tots nosaltres volem : P A U !! «
Tothom
es va sentir alegrat per la iniciativa dels nens i esperançats en
que serien escoltats.
...
a l’exterior , va arribar una enèsima explosió .... una bomba
acabava de espetegar al ben mig del parc . Les tres inicials dels
infants van quedar al fons de l'esvoranc produït per l'explosió ,
brutes i ennegrides...però persistents en el seu missatge.
Blue instant. Aportació a "Lletres i fils de maig 2022, de la Núria Lorente.
11 comentaris:
Quina idea tan bonica que han tingut tots tres nens, una missió que els surt del cor, que la senten sincerament. Tant debò el seu desig arribi a qui ha d'arribar i deixin de llençar aquestes maleïdes bombes.
Una història trista però esperançadora. I per cert m'agrada molt com has retocat la foto, ha quedat molt xula.
Moltes gràcies per la missió, Artur :)
Gràcies a tu, Núria per la teva iniciativa i al igual que tu et sents escoltada, tant de bó , aquests vailets també ho siguin !.
Bona setmana :)
Una missió de pau, una misió de Pau de la bona. Els nens tenen una bona idea que hauria de ser escoltada. La guerra és un error tan gran que es va repetint aquí i allà des de fa tats de segles i de milenis que sembla que no tingui remei, però les missions de pau han de continuar i fer-se més i més grosses. Som majoriaque volem la pau, són minoria els que treuen profit de els guerres, com pot ser que no es puguin aturar?
Bona setmana Artur!
Tant de bo aquest missatge arribés on ha d'arribar... però em sembla que els que haurien d'escoltar-ho estan sords.
Bonica història, Artur.
Aferradetes.
Si persistim en reclamar (i exigir) la pau, algun dia arribarà.
Una missió de pau, que pot resultar ingènua, com la innocència d'aquests infants...però que no ens ha d'aturar en l'empeny !.
Gràcies i bona setmana, Carme !!.
Doncs haurem de cridar més alt i fort, perquè ens escoltin, sa lluna !!.
Gràcies i bona setmana :)
Així haurà de fer-se, Xavier... amb tota la persistència del món , fins aconseguir-ho !.
Gràcies i bona setmana !!.
Els nens, sempre troben solucions que ens commouen...La llàstima és que no sempre tenen una bona resolució...Si fos tan fàcil que bonic seria!!!
Bon vespre, Artur.
Potser es que ens compliquem molt la vida de grans !.... ;)
Bona setmana, Roser i felicitats endarrerides pel teu sant !.
Santa inocència i beneïda, encara que malbaratada, esperança. Tant de bó que desitjar la pau fos suficient per aconsseguir-la.
Un bon relat plé de sentiment.
Un abraçada.
Fosforescent i amb estrelles, ben cridanera aquesta petició de pau, amb les inicials de tots tres. Sempre te'n surts molt bé!
Quina llàstima que la innocència de molts, amb els anys perdi pes devant la maldat de alguns.
Bona setmana, Josep !
Gràcies, Helena ! ...fem el que podem, com aquests petits, per en sortir-nos. Salut !!.
Publica un comentari a l'entrada