"Interior de taller", un quadre molt rentable !.

«Interior de taller» (Ramon Casas – 1883)

 

   De bon matí i esmorzant una llesca de pa amb sobrassada, acompanyat d’un porronet de vi; en Ramon, assegut en un tamboret al seu taller, rumiava que rumiava, entre queixalada i queixalada.... - «amb els pocs quadres que pinto i encara menys els que venc, no en tindré mai per una bona mariscada!».
I vet aquí que se li va acudir de netejar una sala que no feia cap servei, a l'interior mateix del seu local amb la nova idea de donar classes de dibuix i pintura al personal.
- «Almenys, si hi faig clientela , els ingressos augmentaran, poc o molt....».
Dit i fet, un cop enllestida la neteja i posat una mica d’ordre, convidà als seus escassos «mecenes» i clients amb recursos a qui els havia fet algun retrat, a la inauguració del nou taller interior.
El dia acordat va arribar en un tres i no res i els seus convidats van fer acte de presència, tots ells molt ben acompanyats amb les seves parelles; i només entrar ja van fer grans lloances de les meravelles pictòriques del seu amfitrió que els va rebre amb els braços oberts.
El taller lluïa força amb les llumetes, garlandes, globus i alguns detalls més d'attrezzo que hi va posar com a decoració. La música de fons d'una ràdio ben col·locada estratègicament , animava la festa amb música de ball i la tauleta del refrigeri, amb begudes i alguns canapès «baratets» va tenir força acollida.... - «quina gana, aquesta colla!».
L'alegria i la xerinola de la festa anava en augment i va fer que les parelles s’animessin a ballar i tot, encoratjades per la música, els vinets i els licors.
En Ramon, aclaparat per l'èxit de la inauguració va pensar que havia de guardar-ne un bon record del moment i dit i fet, va disposar el cavallet, la tela i les pintures a un cantó del taller, a fi de traspassar les imatges de la realitat al seu llenç blanc... -» quina bona obra en sortirà!».
Però va succeir un contratemps, amb el que en Ramon no si havia fixat.
Els «mecenes» convidats es van adonar del quadre que enllestia ràpidament i amb gran realisme el pintor, amb tots els detalls de l'escena i dels personatges que anaven dansant amb les seves parelles.... i va ser llavors que, dissimuladament, ara un, ara l’altre... s'acostaven al Ramon i tot lloant la seva obra, afegien un comentari que es va anar fent comú en tots ells, i que era: -«el quadre quedarà molt més bé si jo no hi surto, que soc poc afavorit de figura...», tot acompanyant les seves paraules amb una generosa gratificació monetària i que amb un gest ben dissimulat, anava a parar a la butxaca de la bata del pintor.... i és que les parelles , no eren les seves esposes!... amb l’excusa de la festa, els "mecenes" la volien fer més "rodona" i els van acompanyar les seves amants.... i les imatges al quadre els deixava al descobert.
I així, un a un, van anar desfilant per darrere del pintor i aquest anava esborrant personatges del quadre al mateix ritme amb què la seva butxaca s’omplia..... finalment, i ja acabada la festa, en Ramon va observar que la seva obra, a la fi , sí que reflectia prou bé l'escena de la inauguració del nou taller interior i que ara ja estava buida d’invitats, com mostrava també ara la pintura; només «l’escenari» era el mateix.
Tot i això , va fer un bon somriure.... mai n’havia tret tants diners per un quadre, sense ni tan sols , haver-lo venut!.

 

 Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Novembre 2024.