Parla’m d’aquells dinars de Nadal,
d’aquells dinars familiars,
d’aquelles llargues sobretaules.
Parla’m dels poemes i cançons,
que destrossàvem sense por
enfilats a la cadira.
Parla’m de les nits a casa dels avis,
quan cagàvem el tió
amb tots els cosins.
Parla’m d’aquell enorme pessebre,
que era molt més gran que jo,
quan era un marrec.
Brindem pel Nadal,
brindem pels records,
brindem pels amics que ja no hi són,
brindem per un any ple d’il·lusions!.
Parla’m de les tardes al teatre,
quan veiem els pastorets,
qui era en rovelló?
qui era en lluquet?.
Parla’m d’aquelles nits de desembre,
quan nevava cada nit,
i per fred dormia al vostre llit.
Parla’m dels torrons que m’agradaven,
dels avets engalanats,
dels carrers il·luminats.
Parla’m de les cares que posàvem,
quan veiem passar els tres reis,
amb els nostres regals.
Brindem pel Nadal !!
⭐✨⭐
Cançó de Miquel Abras.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada