De bon matí i esmorzant una llesca de pa amb sobrassada, acompanyat d’un
porronet de vi; en Ramon, assegut en un tamboret al seu taller, rumiava
que rumiava, entre queixalada i queixalada.... - «amb els pocs quadres
que pinto i encara menys els que venc, no en tindré mai per una bona
mariscada!».
I vet aquí que se li va acudir de netejar una sala que no feia cap servei, a l'interior mateix del seu local amb la nova idea de donar classes de dibuix i pintura al personal.
- «Almenys, si hi faig clientela , els ingressos augmentaran, poc o molt....».
Dit i fet, un cop enllestida la neteja i posat una mica d’ordre, convidà als seus escassos «mecenes» i clients amb recursos a qui els havia fet algun retrat, a la inauguració del nou taller interior.
El dia acordat va arribar en un tres i no res i els seus convidats van fer acte de presència, tots ells molt ben acompanyats amb les seves parelles; i només entrar ja van fer grans lloances de les meravelles pictòriques del seu amfitrió que els va rebre amb els braços oberts.
El taller lluïa força amb les llumetes, garlandes, globus i alguns detalls més d'attrezzo que hi va posar com a decoració. La música de fons d'una ràdio ben col·locada estratègicament , animava la festa amb música de ball i la tauleta del refrigeri, amb begudes i alguns canapès «baratets» va tenir força acollida.... - «quina gana, aquesta colla!».
L'alegria i la xerinola de la festa anava en augment i va fer que les parelles s’animessin a ballar i tot, encoratjades per la música, els vinets i els licors.
En Ramon, aclaparat per l'èxit de la inauguració va pensar que havia de guardar-ne un bon record del moment i dit i fet, va disposar el cavallet, la tela i les pintures a un cantó del taller, a fi de traspassar les imatges de la realitat al seu llenç blanc... -» quina bona obra en sortirà!».
Però va succeir un contratemps, amb el que en Ramon no si havia fixat.
Els «mecenes» convidats es van adonar del quadre que enllestia ràpidament i amb gran realisme el pintor, amb tots els detalls de l'escena i dels personatges que anaven dansant amb les seves parelles.... i va ser llavors que, dissimuladament, ara un, ara l’altre... s'acostaven al Ramon i tot lloant la seva obra, afegien un comentari que es va anar fent comú en tots ells, i que era: -«el quadre quedarà molt més bé si jo no hi surto, que soc poc afavorit de figura...», tot acompanyant les seves paraules amb una generosa gratificació monetària i que amb un gest ben dissimulat, anava a parar a la butxaca de la bata del pintor.... i és que les parelles , no eren les seves esposes!... amb l’excusa de la festa, els "mecenes" la volien fer més "rodona" i els van acompanyar les seves amants.... i les imatges al quadre els deixava al descobert.
I així, un a un, van anar desfilant per darrere del pintor i aquest anava esborrant personatges del quadre al mateix ritme amb què la seva butxaca s’omplia..... finalment, i ja acabada la festa, en Ramon va observar que la seva obra, a la fi , sí que reflectia prou bé l'escena de la inauguració del nou taller interior i que ara ja estava buida d’invitats, com mostrava també ara la pintura; només «l’escenari» era el mateix.
Tot i això , va fer un bon somriure.... mai n’havia tret tants diners per un quadre, sense ni tan sols , haver-lo venut!.
I vet aquí que se li va acudir de netejar una sala que no feia cap servei, a l'interior mateix del seu local amb la nova idea de donar classes de dibuix i pintura al personal.
- «Almenys, si hi faig clientela , els ingressos augmentaran, poc o molt....».
Dit i fet, un cop enllestida la neteja i posat una mica d’ordre, convidà als seus escassos «mecenes» i clients amb recursos a qui els havia fet algun retrat, a la inauguració del nou taller interior.
El dia acordat va arribar en un tres i no res i els seus convidats van fer acte de presència, tots ells molt ben acompanyats amb les seves parelles; i només entrar ja van fer grans lloances de les meravelles pictòriques del seu amfitrió que els va rebre amb els braços oberts.
El taller lluïa força amb les llumetes, garlandes, globus i alguns detalls més d'attrezzo que hi va posar com a decoració. La música de fons d'una ràdio ben col·locada estratègicament , animava la festa amb música de ball i la tauleta del refrigeri, amb begudes i alguns canapès «baratets» va tenir força acollida.... - «quina gana, aquesta colla!».
L'alegria i la xerinola de la festa anava en augment i va fer que les parelles s’animessin a ballar i tot, encoratjades per la música, els vinets i els licors.
En Ramon, aclaparat per l'èxit de la inauguració va pensar que havia de guardar-ne un bon record del moment i dit i fet, va disposar el cavallet, la tela i les pintures a un cantó del taller, a fi de traspassar les imatges de la realitat al seu llenç blanc... -» quina bona obra en sortirà!».
Però va succeir un contratemps, amb el que en Ramon no si havia fixat.
Els «mecenes» convidats es van adonar del quadre que enllestia ràpidament i amb gran realisme el pintor, amb tots els detalls de l'escena i dels personatges que anaven dansant amb les seves parelles.... i va ser llavors que, dissimuladament, ara un, ara l’altre... s'acostaven al Ramon i tot lloant la seva obra, afegien un comentari que es va anar fent comú en tots ells, i que era: -«el quadre quedarà molt més bé si jo no hi surto, que soc poc afavorit de figura...», tot acompanyant les seves paraules amb una generosa gratificació monetària i que amb un gest ben dissimulat, anava a parar a la butxaca de la bata del pintor.... i és que les parelles , no eren les seves esposes!... amb l’excusa de la festa, els "mecenes" la volien fer més "rodona" i els van acompanyar les seves amants.... i les imatges al quadre els deixava al descobert.
I així, un a un, van anar desfilant per darrere del pintor i aquest anava esborrant personatges del quadre al mateix ritme amb què la seva butxaca s’omplia..... finalment, i ja acabada la festa, en Ramon va observar que la seva obra, a la fi , sí que reflectia prou bé l'escena de la inauguració del nou taller interior i que ara ja estava buida d’invitats, com mostrava també ara la pintura; només «l’escenari» era el mateix.
Tot i això , va fer un bon somriure.... mai n’havia tret tants diners per un quadre, sense ni tan sols , haver-lo venut!.
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Novembre 2024.
21 comentaris:
Ha ha ha! Exquisitely amused!! Gràcies, Artur.
:)) Fue más rentable no pintar.
Lectura muy amena.
Un abrazo.
És un quadre molt rendible per partida doble. No només el pintor s'ha embutxacat una bona picossada sense vendre'l sinó que els mecenes que li han pagat també hi han guanyat, segur que aparèixer al quadre els hi hauria costat més car... quan haguessin tornat a casa. :-DD
Molt bona pensada. M'ha semblat una genialitat això que el quadre no sigui de "després" de la festa sinó de "durant". Molt ben trobat. Felicitats!!
Boníssim, no sabia d'aquesta anècdota. Meravellós en Casas.
Salut.
No sé si li convindria fer més festes així, de moment li ha sortit molt rendible i per quatre globus, uns parells de canapés i unes begudes ha valgut molt la pena. Després encara té el quadre per si el vol vendre o fer servir el mateix per a la propera. ;-)
Molt divertit, Artur!!
Ha, ha, ha.. m'has fet riure, Artur! Quina pintura més rendible!
És una història inventada que podria molt bé tenir punts de realitat, ja que els ambients artístics d'aquella època eren bastant així.
Una abraçada.
Si a sobre l'avaba venent, guanys dobles.
Realment li va sortir molt rendible aquest quadre, he, he.
Però si en lloc de ser pintor, hagués estat fotògraf, la fotografia li podria haver servit per fer xantatje als seus convidats durant molt temps i guanyar encara més diners. Però, és clar, en Ramon era un bon home i mai faria una cosa així.
Salutacions.
M'agrada que t'hagis divertit amb la lectura, Sean !.
Bona setmana ;)
Gracias, Sara !. Sin quererlo, le salió rentable la fiesta ;)
Un abrazo !.
Agraït pel teu comentari,McAbeu !....tots i van sortir guanyant, a la seva manera ;)
Bona setmana !!
Gràcies, Francesc ! ... encara que jo, no posaria la mà al foc de que això va anar així exactament :DD a vegades, la fantasia és dispara al infinit !.
Bona setmana !!.
Gràcies, salluna !... no hi a dubte, de que li va sortir bé la feina ;)
Una abraçada !!.
Gràcies, Carme !... ves qui sap, si va anar ben bé així o "algú" se la inventat del tot :DD
Una abraçada !!.
Potser encarà trobarà algú que "pica" i li compra ! :D
Gràcies, Xavier; bona setmana !!.
Exacte, Josep Mª !... en Ramon és tot un Senyor i aquestes coses no les faria mai de la vida !! hehehehe
Bona setmana !!.
Tots hem passat per aquí com els mecenes en el taller de Casas, però tu no ens esborraràs pas!
I tant que no ho faré pas, Helena !! ;) que faria jo, sense amigues i amics tant joiosos !!.
Gràcies i una abraçada, amiga ;)
Bona combinació d'imaginació i d'humor, Artur! M'has fet passar una bona "estona". El que em costa més d'imaginar és el refrigeri damunt de la taula. Com no siguin patates de bossa... O és que potser ja s'ho havien menjat tot quan va començar a pintar i després a esborrar? I hi trobo a faltar l'amant del Ramon, ves, que segur que també les va tenir.
Abraçada, contista!
Me'n alegro de que hagis passat una bona "estoneta", Tresa !. Pel que fa als canapès, ja se sap que en totes les festes, son el primer que s'acaba !...i en pobre Ramon, enfeinat en posar i treure personatges, en quan va tocar pintar la tauleta...ja estava ben "espremuda" i és el que hi va pintar ! hehehe....i el tema de la possible amant d'en Ramon.... deixe-m'ho per un altre ocasió .... ^o^
Una abrasada , escriptora !
jajaja me ha encantado el relato. :-D
Una forta abraçada, Artur :)
Publica un comentari a l'entrada