Amors tímids.

 

Imatge de internet.

 - «Ei, Pep !.... que fas ? .... que prens el sol, com un gira-sol ?».
- Ja   ha arribat la revolució !.....pensa en Pep, mentre es regira al seient del banc del parc. «No, senyoreta ! ...estic escrivint un conte infantil , o al menys estic fent l’intent».
- «Vaja, què il·lustrat el jovenet !...i perquè ho escrius ?».
- «Doncs, la Núria , de la associació literària, que ens ha engrescat a escriure un conte pel taller infantil que fa els cap de setmana, amb els petits de Can Ginebró i ens ha dit que, si ens en sortim prou bé , potser en fa un llibre amb tots els que escrivim,  per regalar-los als nens i nenes per Nadal».
- «Renoi , Pep, que en sereu de famosos al poble !...hehehe  i què, com és el teu ?...llegeix-m’ho una mica, vaaaa...!».
- «Si , es clar ! , per riure't de mi, com sempre fas , no ?!».
- «Vinga va !, que t’escoltaré molt atentament , au , comença!».
- ........   mmmm
- «.... Una vegada hi havia un cargolet molt petitet i tímid , que l'anomenaven en Banyeta . Vivia la mar de tranquil i feliç , passejant amunt i avall per l’ hort del «tio Perico « , durant tot el dia i si el dia era plujós, encara estava més content !.....»
- « aisss, que boniquet en Banyeta!...» jijijiji......
- « si no calles, s’acaba el conte!...» brrrr.....
- « perdona! perdona! Jijijiji  .....segueix, va !».
- « doncs..... un dia de pluja fina, es va trobar al hort, una cargoleta molt bonica i que no coneixia de res. La veure avançar amb pas majestuós , elegant i segura , per sota las fulles d’una col , espolsant-se de tant en tant, les gotes d’aigua , que de la fulla queien.... «que preciosa,es !» va pensar..... «la haig de conèixer !....però soc tant tímid i poruc, que no sé com fer-ho per acostar-mi i parlar amb ella !.... segur que es del poble veí  i per això no la tinc vista !.....»
- « Heheheh  .... del poble veí ! ....doncs deu haver trigat un any a arribar, a passet de cargol !...hehehe»....
- « Què llesta, ets !!....doncs no ...a vingut pujant al autobus i només a trigat mitja hora!!...que et sembla?!!»....
- « Vaaa, no t’enfadissss !.... es per donar emoció !.... heheheh
- « ....a la propera bajanada que escolti, adéu conte !...»
- « muts i a la gàbia! ...soc tota orelles !»....
- « van passar un parell de dies, i la cargoleta es va instal·lar  al mateix hort que en Banyeta i això el va posar ben content !.... i com més la veia, mes s’anava enamorant d’ella.... ai, quin caminar !... quins ullets més graciosos, quin cos més lluent i flexible.... i quins colors té la seva closca !.... ai, cargoleta , cargoleta ! , quan et fixaràs en mi ? .... voldràs passejar al meu costat, sota la pluja fina ?... perquè no et mullis, et regalaré una bonica ombrel·la, que faré amb un branquilló i un trosset de teranyina,  arrabassada  a l’aranya negra del racó ..... ai, quan seràs meva ?.....»...
- « ....ai,  amor meu ! ....que no puc dormir, pensant amb tu !.....jijijiji  ai, ai, talment com els contes d’època que m’explicava la meva àvia, per anar a dormir....!....jijijiji
- «......... bbbuufffff !!..... ja m’has tret de polleguera !!..... au, bon vent !!!....»
- « però...però....! Peeeep !! ....no em deixis sense el finaaaal..... !! « ......
- ...............................
- «Aisss, que n'és de romàntic  en Pep !!....» ,  es va quedar pensant l’Olga , mentre el veia allunyar-se del parc....,  « .....quant s’atrevirà, a dir-me aquestes cosetes tant boniques, a mi ??.... aissss !! «.

 

Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" de Novembre 2021, de la Núria .