ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

5 de setembre de 2019

September in the rain.











  Com aquelles fulles dels arbres del meu carrer, que groguegen a la tardor i es tornen seques i pàl·lides, així es converteixen les meves paraules, que volen ser d'amor, i que es converteixen en mudes en arribar a la teva oïda, que és sorda al meu sentir.

Hi ha amors ... que només saben morir.


Blue instant.




 

1 de setembre de 2019

Tornada al Setembre !.


Al Joan ja pensava feia dies, que el Setembre s'acostava i amb això, el retorn al treball i a la rutina. Sabia com era de costós tornar a enganxar el ritme , desprès de les setmanes de vacances i recordava als seus treballadors, amb quina poca ànsia anaven a la feina aquells primers dies.
 Per això, en Joan al que li agrada sorprendre tant com pot a tothom , havia tingut una idea que aquest any posaria en marxa. S'havia passat l'estiu fent tots els preparatius i ja ho tenia tot a punt. Demà al matí , una banda musical i molt "marxosa" , farà tota una cercavila pels carrers del poble, anant recollint a tots els seus treballadors del taller que si aniran  sumant i amb aquesta alegria començaran ben animats el Setembre i la feina !.... " això espero!" , pensa tot somrient en Joan .
Demà al matí tindrà la resposta..... !. Què en penseu vosaltres ??  

 

Blue instant.

22 d’agost de 2019

El so del silenci sota l'aigua.




"Sota l'aigua el cos no pesa, imagino que és el més semblant a ser mort i alhora lliure, els cabells es belluguen endavant i endarrere al ritme del cos que avança sense esforç. Durant un minut el món s'atura, em relaxo, no he de fer res, no he de ser ningú, només un cos que es deixa acaronar per l'aigua. Els darrers mesos  de l'embaràs ho feia molt, em submergia i em passava un minut sencer sota l'aigua, parlava amb la Maria: ara flotem totes dues, ara sento el  que tu sents i tu ets un cos dins l'aigua d'un cos que és dins l'aigua. Ens deixem portar pel mar. El so del silenci sota l'aigua no es pot descriure, només qui l'ha viscut el coneix. "


Fragment de la novel.la " La memòria de les formigues" de Iolanda Batallé.

Fotografia d'internet.


26 de juliol de 2019

Atrapa'm !!


Neo , a través del seu blog "Neogeminis" , ens proposa un petit joc literari. A partir d'una sèrie de quadres de Toulouse Lautrec que ens ofereix , escollir-ne un i fer-ne un relat o aportació que ens inspiri l'obre escollida.
Jo he triat "El bes" que veieu seguidament i m'ha inspirat el següent i curt text.
Si us animeu , visiteu la Neo i afegiu-vos !.


 Compte els meus batecs ...
compte els teus  batecs ....
Atrapa'm !! 

*  *  *

18 de juliol de 2019

Descobrir Santa Maria del Pi . Barcelona.



 Alguna vegada heu sentit a parlar de l’església del Pi? Segur que sí, i que si no hi heu entrat mai, hi heu passat per davant moltes vegades. Situada a la famosa Plaça del Pi, al vell mig del barri Gòtic, aquesta basílica és una de les joies patrimonials a descobrir.
 Ara l’església ha obert una programació exclusiva de visites guiades i concerts al capvespre, amb l’objectiu d’apropar al públic aquest emblemàtic edifici i descobrir-lo des d’una nova perspectiva.
 Durant els mesos d’estiu la Basílica de Santa Maria del Pi ofereix un nou cicle de visites nocturnes i concerts a porta tancada. Una activitat fins ara inèdita, plantejada per a grups reduïts, que permet descobrir en profunditat aquesta joia arquitectònica i gaudir d’una programació musical de qualitat en un entorn incomparable. 
 La visita s’inicia a la nau central, des d’on començarem a descobrir alguns dels racons més destacats com la cripta, el tresor o la rosassa –la més gran de Cataluya– i accedir a la seva imponent torre de 54 metres d’alçada. Des del punt més alt del campanar es pot gaudir de les magnífiques vistes que ofereix Barcelona durant les nits d’estiu. Un mirador de 360º on es pot observar la ciutat des del rovell de l’ou: a un costat, La Rambla i el Raval, a l’altra banda, el mar i Montjuïc, i a l’altra, la Catedral de Barcelona i els terrats del Born. En definitiva, una vista única des d’un dels punts que va servir d’atalaia per vigilar la ciutat en diversos períodes de la història de Barcelona,  fins i tot hi ha constància de la seva utilització durant els Fets de Maig de la Guerra Civil.
 L’activitat acaba amb un recital privat de música de cambra al jardí del rector, un espai de calma i frescor als peus de la torre. amb el grup de corda Moana Strings , amb obres famoses de Vivaldi, Corelli, Tartini, Boccherini i Paganini. 
 Podeu obtenir més informacó de la visita aquí.
Publicat per Ester Roig a Núvol , Juliol 2019.

11 de juliol de 2019

Ets com l'aire.


Pintura tempera ArtuR

                                 Ets com l'aire...
                                 que el sents,                                      
                                 que el notes sobre la pell,
                                 que t'acaricia,
                                 que t'acarona...
                                 i s'escapa de tu, en un rampell.


                                Jo estimo a l'aire....
                                però més t'estimo a Tu,
                                amb un amor lliure,
                                i que em faci estar a prop de Tu.


                                No te'n vagis !
                                No te'n vagis, mai de mi.....
                                vull sentir-te en la meva pell
                                no et vull perdre ....
                                i saber que tornaràs, de nou a mi.


                                Jo estimo a l'aire....

                                però més t'estimo a Tu.
 
                               Blue instant.

23 de juny de 2019

Soleiada.



En una casa de pagès hi havia
una donzella que tenia
els disset anys d’amor; i era tan bella,
que la gent d’aquell volt
deien: «És una noia com un sol».
Ella prou la sabia
la parentela que amb el sol tenia:
que cada matinada
per la finestra, a sol ixent badada,
l’astre de foc i ambre
li entrava de ple a ple dintre la cambra,
i ella nua, amb delícia,
s’abandonava a la fulgent carícia.
De tant donar-se a aquestes dolces manyes
va ficar-se-li el sol a les entranyes,
i ben prompte sentia
una ardència dins d’ella que es movia.
«Adéu, la casa meva i els que hi són:
jo prenyada de llum me’n vaig pel món.»
De tots abandonada,
va començar a rodar per l’encontrada.
Estava alegre com l’aucell que vola,
cantava tota sola,
cantava: «Só l’albada
que duc el sol a dins i en só rosada.
Els cabells me rossegen,
els ulls me guspiregen,
els llavis me robiegen,
en les galtes i el front tinc el color
i al pit la gran cremor:
tota jo só claror contra claror».
La gent que la sentia
s’aturava admirada i la seguia:
la seguia pel pla i per la muntanya
per sentir-li cantar la cançó estranya
que l’anava embellint de mica en mica.
Quan ella va sentir-se prou bonica,
va dir: «M’ha arribat l’hora»,
va parar de cantar, i allà a la vora
entrava a una barraca que hi havia.
La gent que a l’entorn era
sols veia un resplendor i sols sentia
el gemec poderós de la partera.
De sobte, les clivelles
del tancat van lluir igual que estrelles.
De seguit s’aixecà gran foguerada,
tota la gent fugia esparverada,
i en la gran soletat només restava
un nin igual que el sol, que caminava
i deia tot pujant amunt la serra:
«Jo vinc per acostar el cel a la terra…».


Poema de Joan Maragall interpretat per Roger Mas.

9 de juny de 2019

Chau

 Estábamos los dos mirando el mar cuando la tarde moría 
Collage foto/pintura ArtuR.

 Como moría lo nuestro, juro que no lo sabía 
 Mire para mi derecha, vi que desaparecías 
 Grité con todas mis fuerzas y note que no me oías 
 Me quedé toda la noche en la arena 
 Intenté que algo valiera la pena 
 No puedo conseguir, cambiar ni corregir 
 Lo que me corre en las venas 
 Corazón hoy no dejes de latir 
 Te alejaste un día, ahora decidiste venir 
 Ha pasado más de un año y vos no estas
 ¿Por qué habría de creerte? 
 Hubiera dado la vida y    mucho más 
 Solo por volver a verte                                                   
 No podría darme el lujo de ceder ante tu llanto 
 No voy a abrir las heridas 
 De haberte querido tanto 
 Escuche pero deje que se fuera 
 Recordé todo lo libre que era
 No puedo conseguir, cambiar ni corregir 
 Lo que me corre en las venas
 Corazón hoy no dejes de latir
 Te alejaste un día, ahora decidiste venir
 Corazón hoy no dejes de latir 
 Te alejaste un día,  ahora decidiste venir
 Corazón te alejaste un día
 Corazón te alejaste un dia 
 Corazón
 Chau.

 No Te Va Gustar ft. Julieta Venegas - "Chau" Otras Canciones © 2019 Elefante Blanco.