Per una amiga invisible.

 Ets invisible i propera ,a la vegada ,

                 unas frases a la meva pantalla ,

                      una rialla que no sento, peró que veig ,

                            una mà amiga, que dona a canvi de res.

        Algú ....... que es fa estimar, sense costar-te gens ni mica ,

                     i que voldries , no marxes mai del teu costat.......

                            per seguir gaudint d'aquesta calidesa mágica.

       Segur que existeixes ? o només ets producte del meu pensament ?

                     com aquelles ninfas que apareixen als meus somnis.....

                             i que se m'escapen correns, aixi que obro els meus ulls.

       Ets una espurna de llum....... una espurna de vida..... una espurna de somni.........

                                     ........la meva amiga invisible..........

 

Cap al bes.

Esbrino el perfil simbólic d'un home i una dona i en la seva barreja

es difuminen les línies de dos cossos.

Com dues taques d'aigua ben definides , s'uneixen en un punt humit

i des del mateix punt es divergeixen.

El seu equilibri el regeix una acció efímera en el present,

infinita en el seu dibuix.

ELL subjecta la seva amant amb una "carícia-dormitori"

construïda a dues mans. ELLA hi estira l'esquerra del seu rostre (actiu

en l'expressió,inactiu en el gest ) i somia una quietud.

És en aquest silenci on neixen garlandes sense pes.

És des d'aquesta bella il.lusió  que giren colors inexistents

i els vestits de faula confien el seu secret...

ELL intueix que besar-la és morir per sempre en aquesta imatge però no

s'hi resisteix. Els seus llavis son dues ales a punt d'aterrar en un jardí de 

roses.

S'hi apropen, s'hi acosten.... i en l'últim instant: hi cauen.

---s--@

Sònia Carmona.

"El bes a Klimt "

El so del silenci sota l'aigua.

"Sota l'aigua el cos no pesa, imagino que és el més semblant a ser mort i alhora lliure, els cabells es belluguen endavant i endarrere al ritme del cos que avança sense esforç. Durant un minut el món s'atura, em relaxo, no he de fer res, no he de ser ningú, només un cos que es deixa acaronar per l'aigua. Els darrers mesos  de l'embaràs ho feia molt, em submergia i em passava un minut sencer sota l'aigua, parlava amb la Maria: ara flotem totes dues, ara sento el  que tu sents i tu ets un cos dins l'aigua d'un cos que és dins l'aigua. Ens deixem portar pel mar. El so del silenci sota l'aigua no es pot descriure, només qui l'ha viscut el coneix. "

Fragment de la novel.la " La memòria de les formigues" de Iolanda Batallé.

Fotografia de la web "Ànima".

Llum

El plaer de Difistint@s.

Jo voldria escriure

o enfonsar-me en les aigües que anomenes.

De "Difistint@s"

---s--@

El parc.

Silent s'omplirà el parc

de molta gent, d'estranya gent,

també de tu i de mi, de llum, d'estels,

i noves flors .

............

I tornarà el temps de les flors

quan arribi un altre amor

però nosaltres ja serem lluny, 

i buscarem un altre lloc.

............

"El parc" Lluís Llach.

Sense destí.

Deixar anar els somnis,

les il.lusions,

enlairar-los ....

és com fer volar coloms.

sense sentit.......

si no saps on vols arribar.