ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

19 de maig de 2020

El jueu errant.



Conta la llegenda que Siurana va ser del domini de la reina Abdelazia , filla del Valí de Siuran durant molts anys. Lloc ben concorregut per alguns dels nobles àrabs i jueus més poderosos del valiat, era una joia molt preuada per conquerir-la els cristians en la seva reconquesta.. Liderats pel Senyor de Tarragona , Amat de Claramunt van intentar durant molt temps la conquesta d'aquest dominis i del castell , del tot inexpugnable allà dalt de la cinglera, de la Reina Mora.
Els cristians , després de tant temps de setges i escomeses,  i ja desesperats per la que veien una impossible missió , van tenir un gir inesperat en la seva batalla. Una nit es presentà al campament cristià, un prohom jueu de dins la vila, demanà pels caps dels assetjants i els hi proposà un tracte . A canvi de mantenir sana i salva a tota la seva família i els seus bens, conduiria a les tropes cristianes per un camí secret que donava accés a la vila . Els caps cristians no s'ho van pensar gens ni mica i van accedir a totes les condicions del jueu. Conduïts per aquest , les tropes s'encaminaren cap al portal secret i sense cap resistència àrab , entraren a la vila a mata-degolla i sense pietat per a cap dels vilatans, ni per la família del jueu al que consideraren un traïdor... conquerint la desitjada vila.
La reina Abdelazia,. que tranquil·la i segura en el seu castell no s'havia assabentat de l'assalt , gaudia del sopar amb els seus caps militars, fins que una fletxa va entrar per la finestra i es clavà sobre la taula. Allò va significar el senyal d'alerta  per tots els allí reunits.Ràpidament els cristians es van fer presents passant per la espasa o el ganivet a tothom a qui es trobaven .
La reina es va escapolir com va poder i agafant el seu cavall es dirigí cap el penya-segat ... a la reina no la farien mai presonera !!.... i tapant els ulls del cavall amb una seda, l'esperonà a que saltés pel precipici ... el cavall al galop, s'adonà en l'últim moment  i volgué aturar-se clavant els peus a la pedra .... però no hi va ser a temps....!  i la reina i el seu estimat cavall es van endinsar al buit ...on van perdre la vida.
A tot això, el jueu, errant per la vila, acabà en un racó del cingle de la Siuranella , enfront de la vila que cremava... allà estant , plorant i maleint-se pel que havia passat, va fer un encanteri a Siurana ... " Mai més no seràs el que eres !"... i amb aquest crit llençat a la cridòria del cingle, quedà el jueu convertit en pedra. Eternament.
 I aquí acaba la llegenda .... llegenda o veritat , qui ho sap ?. El cert és , que qui visita Siurana avui en dia, encara pot veure la petjada del cavall de la reina mora, marcada a la pedra a la vora del precipici ... i en la cinglera, la cara del jueu petrificada.....  si en dubteu, aneu-hi !  :)



Aportació a "Relats conjunts " Maig 2020.

16 de maig de 2020

Gruta de Choranche. L’interior màgic de Vercors.



Situada prop de la població del mateix nom, en ple Parc Natural Regional de Vercors, aquesta cova va ser descoberta el 1871, pels propis vilatans. La seva situació orogràfica és impressionant, l'entrada principal es troba al peu d'un penya-segat de 300 metres d'altura.
Així que entrem per la petita entrada de la gruta, una gran sala de 60 m de diàmetre ens dóna la benvinguda i ens submergeix en un món màgic .  Una temperatura uniforme durant tot l'any,  de 10 °C , un llac amb aigües color maragda ... Aquí, les aigües de dos rius subterranis es barregen abans de ressorgir al exterior.
Seguint el recorregut, les llums estratègicament situades ens revelen espectacles naturals cada vegada més màgics. D'aquí s'accedeix a la galeria del sifó, que conté un fenomen únic a Europa: milers d'estalactites tubulars finíssimes (4 mm de diàmetre), de fins a 3 metres de longitud, també anomenades fístules, decoren el sostre de la sala, creant un espectacle natural sorprenent .
Continuem per la galeria Serpentina, on el riu és més turbulent, i pugem per unes escales llaurades artificialment a una gegantesca sala, anomenada “La Catedral”. Una projecció gegant anomenada "La Cova del Temps", ens mostra sobre les pròpies parets de la sala l'evolució de les espècies des de l'origen de la vida fins a l'aparició de l'home.
Encara que fins aquí arriben els límits oberts al públic, en realitat hi ha més de 30 quilòmetres de cova, reservada als espeleòlegs.
Un altre de les sorpreses que ens reserva la gruta, és la presència del «Proteus» , un amfibi denominat com a «fòssil vivent» , és una de les espècies més antigues del planeta. No té ulls ni pigmentació en la pell, i s'alimenta de microorganismes i d'altres espècies cavernícoles. Pot arribar a mesurar fins a 35 cm de llarg, i sol viure més de 70 anys. Fins i tot s'ha comprovat que poden sobreviure fins a 10 anys sense aliment.
A l'exterior de la cova es troba una magnífica exposició prehistòrica, on es troben els vestigis deixats per la naturalesa i per l'home en els seus assentaments des del Paleolític, fa 70.000 anys.
Des d'aquí també podem contemplar la bella vall que s'obre als nostres peus, endinsant-se a l'interior del Parc Natural de Vercors, el qual, a més d'albergar uns paratges de somni, també és conegut per ser un dels principals bastions de la Resistència francesa durant l'ocupació nazi....però això ja és un altre història per un altre dia !.

11 de maig de 2020

Combe Laval. Ruta vertiginosa del macís del Vercors.

 

      El Combe Laval està situat al territori dels municipis de Saint-Jean-en-Royans i Saint-Laurent-en-Royans, al departament de Drôme (França), a l'oest de la serralada del Vercors.
    Famós per la seva ruta tallada des del penya-segat, la carretera de Combe Laval s’endinsa a través d’un circ magnífic, un tall titànic  de 4 km de longitud que domina el país Royannais.
    Degut al seu gran interès paisatgístic, el circ de Combe Laval està protegit com a lloc classificat, explica la història dels homes que van construir aquests paisatges al llarg del temps ...
    Hi ha infinitat de túnels que travessen les roques, cims i vertiginosos miradors.
   Subterrània, aèria, va necessitar tot el talent dels treballadors per construir-la: un autèntic treball de funambulisme !
   Originalment, es tractava de facilitar el transport de la fusta, sobretot des del magnífic bosc de Lente, a Royans, avui és una ruta turística excepcional.
   No és sense raó que sovint s’ha comparat els Vercors amb un vaixell de pedra o una ciutadella. Separat de les regions perifèriques per penya-segats vertiginosos, el massís es comunica amb l'exterior només per poques osques. Als Royans, el Combe Laval és una d’aquestes bretxes espectaculars,  en el baluard del Vercors. Vorejada de forts pendents de cent metres d’alçada, no és una porta fàcil per arribar a l’altiplà. És una ruta gairebé aèria que els homes van haver de penjar a la meitat de la roca al segle XIX. Juntament amb els dels "Petit Goulets" i "Grands Goulets", les gorges de Bourne o Nan, és un d’aquests accessos espectaculars que condueixen al cor de la fortalesa.
   Si en teniu ocasió, no es perdeu l'espectacle !.




18 d’abril de 2020

Noia a la finestra.



   Aquesta finestra a la mar es la meva preferida, veure els colors del cel reflectits en la mar i com el sol , cada capvespre, es dona el seu últim bany del dia, fent enrogir les aigües en la seva nua capbussada fins a quedar immers en elles , mentre la lluna ... de lluny  i a poc a poc... fa la seva arribada i pren el seu torn de lloc al cel ja enfosquit , per anar picant l'ullet als estels que s'uneixen a la festa...un rere l'altre , fins a omplir de llumetes bellugadisses tot el sostre del món i acompanyar així, discretament ...a alguna parella enamorada per la ribera dels amors , just a tocar de l'aigua en la daurada platja...
  Així era de plàcida i plaent la meva visió diària en aquest modest indret de casa  fins fa poques setmanes, quant a casa només hi era jo... i la solitud i els records eren els meus únics companys  de viatge... així era... Però ara, també hi son "elles" ... dia i nit , sense sortir de casa , tant sols en algun moment .... Elles, que voldrien sortir tot el dia i han de estar-se aquí per no sé quina raó d'unes febres o infeccions.... i jo, que voldria quedar-me aquí...en el meu racó escollit.... a cada moment, haig de fugir perquè no em vegin.... quina dissort la meva !. 
  Potser això canviarà i tornarà a ser com abans ... o potser, si me'n afarto d'elles les atemoreixi un xic ... lo suficient perquè em deixin tranquil·la i gaudir al meu finestral !...   Això d'ésser un esperit condemnat a vagar eternament , també té els seus inconvenients !.

Blue instant. (Aportació a Relats Conjunts ).

4 d’abril de 2020

L'obsequi.




       Les corredisses i el soroll que venien del sostre de l’habitació , van treure la son al Pep, que jeia a la seva cabina . Un creuer, obsequi de la seva ex acabats de separar.... «així quedem com amics, sense retrets, eh Pep!» li va dir  ella al acomiadar-se'n del advocat. Però en aquells instants no hi va pensar gens en ella... escoltar el rumor de la gent corrent amunt i avall , la veu del capità demanant : « tothom a coberta...!» ,  tot barrejat, amb la música d’un vals  de fons.... i sobretot, una làmina d’aigua que entrava ràpida i lleugera, per sota la porta ... no li va deixar cap dubte....»cames ajudeu-me !» , va ser el seu últim pensament.... A la vegada, la proa del vaixell encarà cap el fons del mar i dels seus somnis. La ex, dolguda....encara espera rebre alguna postal d'agraïment !.

Blue instant.  
  Aportació al Concurs "Lletres i fils" , de la Núria Lorente, al seu blog "Espill daurat" , sisè  fil.

22 de març de 2020

Polzes cap avall.

Jean-León Gérôme, 1872, Pollice Verso
Vaja amb l'any 2020!, es fa notar força que és de traspàs! i que no vol ser un any normal com els altres....
...àvia !, prou que ho notem els altres cops ...el febrer d'any de traspàs, sempre té un dia més !...i ja es fa veure...
Si, si !...però aquest ha començat fort!...ja ens ha traspassat a tots del carrer a casa, les falles del mes de Març al Juny...el fumbol suspès , ai ! , amb els pericos resant perquè la donin per acabada i així no tenir que baixar a segona, els culès ,també resant, per guanyar al menys un títol aquest any i els blancs, perquè suspenguin la lliga i el VAR ! ....
au, àvia, com ets !...
I encara més ... la feria d'abril traspassada al setembre i potser Sant Jordi , traspassat a Sant Joan !... i les processons de Setmana Santa , també traspassades al any que ve...amb lo que m'agraden a mi !... 
...ai, àvia!..., miri, al menys han deixat les pel·lícules de romans de la tele ... alguna cosa si que seguirà la tradició !.... quina és, aquesta que fan ara , àvia?.
En això tens raó , nena !...aquesta es ben bonica...Espartac !, cap any me la deixo perdre !...amb aquell jove tant guapot... el Kirik Duglas...mire'l, mire'l !...
Kirk Douglas ! àvia... es diu, Kirk Douglas !...
...val,val! jo ja m'entenc.... i mira, aquest.. pobret!... també ha traspassat fa pocs dies....ja dic jo, que aquest 2020...poc de bo, polzes cap avall !.  

Blue instant. (Aportació al blog "Relats conjunts").