ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

18 de novembre de 2020

Cinc retrats.

 

Vilhelm Hammershøi, 1901-1902, Fem portrætter

    En la penombra de la sala  i al voltant d’una petita taula, es reuneixen cinc homes. Un , amb gest reflexiu a una punta, el de més edat de tots. Dos de més seriosos al centre,  amb aire resolutiu i expectants , observant la paret del davant, com si estiguessin observant a algú... al igual que el seu company del costat, que també, observador de qui sap què, però amb una expressió de obvietat a la seva cara , com si es digués a si mateix ...o a algú altre.... «estàs llest , ja pots resar !» .... està impassible i tranquil , amb les cames estirades , com qui jeu al sofà de casa. L’últim dels cinc , acariciant la pipa que té entre els llavis, el trobem assegut en front de tots els altres, a la altre costat de la taula.  Amb calma i parsimònia , va explicant el seu pla d’acció  ,  com si s’estès examinant davant d’un tribunal, talment com ho ferien  els seus alumnes a la facultat.... mentre un núvol blau , casi imperceptible i d’olor prou coneguda per tots , procedent del seu tabac , va fluint sense pena ni glòria, per la sala, fent-la així més pertorbadora.
«Senyors, arribada aquesta situació.... prou coneguda per tots nosaltres i de la que vull recordar amb èmfasis que no podem tolerar més , haurem de prendre la decisió que tenim en ment i executar-la sense dilació !.  El nostre club privat , el van constituir per tenir-hi experiències magnífiques i satisfactòries i aquest ideal no pot veure's traït per res ni per ningú. En Romeo , al inici ens va fer gràcia a tots , rèiem totes les seves gràcies... per això el vam acceptar en el club....  ens divertia força, quan el veiem acotxar-se com si res, entre les cames de la Rita , com si fos el seu preferit... Però , recordeu com es va anar tornant maliciós , fins i tot, gelós , diria jo !....  com el dia que , amagats darrere la cortina, en aquella festa, en Joan i la Rita feien de les seves i en Romeo, s’ho va ensumar i li va clavar les ungles al cul d'en Joan, ... i que encara les du marcades !.... o quan , la Rita ens va fer aquell recital de cuplés ...i en Romeo, per no ser menys , va començar a imitar-la , fent tot de grinyols i rebequeries i vam tenir de deixar-ho córrer.  O tantes situacions més , que ens han trasbalsat  la diversió que volíem. Ha arribat l’hora de fer fora a aquest dimoni , que dic fer fora.... no, no ! ... l’hem de fer «desaparèixer» , no sigui que li doni per tornar i fer-nos la vida impossible a  cada un de nosaltres , ves a saber! « .  Tota la resta del grup assenteix en silenci , donant conformitat a les paraules d'en Lluís.
En Romeo, el gat, acollonit en el seu amagatall predilecte, va observant i escoltant. Té el pressentiment de que parlen d’ell i això que , tres d’ells mirin amb tanta persistència cap a on ell s’amaga , ho pot demostrar. De cop, Romeo, veu com la porta del carrer s’obra... la Rita fa  entrada a la sala i sense saber com, es veu cames enlaire , fent tota una filigrana al aire .... per acabar amb el seus ossos al terra , davant la incredulitat dels allà presents. En Romeo , havia sortit esperonat del seu lloc, cames ajudeu-me !....cap a la porta salvadora , tot fent una ziga-zaga entre les cames de la Rita , fent-li perdre l’equilibri, mentre ell, en Romeo, escapava sa i estalvi , sense perdre ni una  de les seves set vides ....
Els cinc amics s’aixequen de sobte i es desfan en moixaines i carícies cap a la Rita , que adolorida en el seu cos i ànima , vol treure importància al assumpte, dibuixant un tímid somriure d’agraïment a tots.
Un cop tots asserenats i amb l’ajuda d’unes copetes d’absenta , el bon humor ha fet acte de presència  i entre riures , en Joan li ha dit al Lluís , que sembla prou convincent en la seva actuació .... al menys pel gat ! .... però que encara ha de treballar una mica més el seu paper a l’obra.... «Pensa que, en una setmana més, ja estrenarem al teatre !».

Blue instant. ( Aportació a Relats conjunts de Novembre 2020). 

12 de novembre de 2020

L’Aniversari

questa setmana compleixo anys ! , ja en faré 12, tota una noieta !! , però no serà un aniversari com els altres anys... amb les restriccions , a casa no em deixen fer la meva !.... «que no pots convidar les amigues, perquè a casa ja som quatre !... si vols, conviden dues ! ... i així farem el tope de sis....» , Buaafff, quin fàstic!, i a qui convido ? , si convido a unes si i a les altres no, ja tinc l’embolic i les discussions en marxa ! . Res !. Que em tocarà fer una celebració amb les amigues, per videoconferència ... o potser , a l’hora del pati, a l’escola ! ...ei ! això , no ho havia pensat ! Hehehe.... però a casa, no se’n escapen de regalar-me un bon pastís i amb dotze espelmes !!....que això que diuen , "que no es poden bufar perquè els aerosols s’escampen.... que el virus vola més...." bla, bla bla... res, excuses ! , jo vull el meu pastís , que els aniversaris sempre tornen cada any, però sempre son diferents i irrepetibles i no me’n vull perdre ni un, jo !! . Així que, ja els he dit que no es preocupin pels aerosols i les bombolletes assassines... , que ja me’n pescaré una manera segura d’apagar les espelmes....i amb la mascareta , ala !! hehehe.... poc s’ho imaginen el que tinc pensat!! . L’extintor de foc de la cuina queda requisat per la protagonista !!. Hehehe.... no hi haurà cap perill de contagis .... l’extintor apagarà les espelmetes a la primera i llavors............ començarà la meva festa de la escuma !!.... waaaauuuuu .... !!
 


La meva il·lustració "Aniversari"  , ha estat una de les finalistes escollides en el X Concurs ARC de portades 2020, que ha organitzat un any més, l'Associació de Relataires en Català "ARC" . 

Aquesta il·lustració , junt amb les altres finalistes, formaran part de les il·lustracions interiors del llibre de relats guanyadors del  X Concurs ARC de Microrelats 2020.

L'enhorabona als guanyadors i  participants als concursos !. 

Blue instant.


19 d’octubre de 2020

La fi de la Llei Seca.

 


  Els germans  Robinson vivien les últimes hores del seu reeixit  negoci de venda d’alcohol , que durant uns quants anys els va aportar riquesa i poder a la regió on vivien. Coneguts com la banda dels nans del bosc, per la seva baixa estatura... tots els germans no feien més d’un metre i mig...  havien creat un petit regne del alcohol clandestí  que amb la ajuda de una .... diguem... seductora i innocent comercial rossa platí ,  venien a tots els locals amagats de la regió . Ara però , el govern  havia aixecat la llei seca i el negoci faria aigües , ja que seria permesa la venda i els preus baixarien a nivells mai vistos.... el negoci havia arribat al seu final i calia desfer-se de tot allò superflu ... doncs ja no els resultaria tant lucratiu com fins ara....
En Grumpy , el rondinaire, es desfeia en malediccions cap el govern ! .... Renoi !, ara ha canviar de negoci i tornar a zero .... amb lo ben muntat que ho teníem !... bbrrr..!!
En Doc, el savi ,  va dir que la comercial havia de desaparèixer ... sabia massa de tot  !!... així que amb la ajuda del seu germà  Snnezy , el mocós, se las va empescar per adormir-la i la van abandonar al mig del bosc.....  «Snnezy , ha de semblar un accident , eh! «......
Desprès de tot això, en Dopey, el tontet i en Bashful , el tímid, es van cuidar de preparar l'última festa al seu cau , amb la ajuda del Sam, el cambrer, al que «acomiadarien» a la fi de la gresca .....  però això era un secret ! ...en Sam , ni s’ho imaginava !.... per això se’l va veure tant entregat a la seva feina en l'última «selfie» que  tot el grup es va fer !.
Un cop la feina enllestida, l’ Sleepy , el dormilega, va aprofitar com sempre, per fer una capcinada ... mentre en Happy , el feliç... tant alegre com era , els va etzibar a la resta dels germans per animar-los.... «Podem fer una Boy band !! hehhehe   mentre rebia una pluja de gots i ampolles buides al seu cap, per tota resposta.....
Eren temps de canvis...si.... i així ho va poder comprovar la comercial, si.... aquella rossa platí abandonada a la seva sort al mig del bosc.....  Blanca Neus , que així era coneguda , va tenir la sort que  un jove emprenedor que s’havia perdut pel camí , ensopegués amb ella.... i amb les seves arts , el jove la va poder reanimar i ella, encantada ... ja no se’n va separar mai més !.  
Blanca Neus i el seu nou amor , el Príncep Feliç, van crear una gran negoci de fabricació de galetes , que va tenir molt d'èxit i enormes guanys .... especialment en l'última creació estrella ... la galeta «Maria» !!........ (sense comentaris...).
Els temps havien canviat .... però hi va haver qui va saber re-inventar-se !! ....paraula d’Eliot Ness !!.

Blue instant. Aportació a "Relats conjunts de Octubre 2020."

24 de setembre de 2020

Llegint i enviant missatges.




 

 

 

 

 

 

Vinga, apressa’t , Meritxell !!.

Apaga aquest trasto d’aparell
que ja tenim un curs novell,
per augmentar el nostre nivell
i les neurones del cervell !.

Mascareta ben posada i no pas al canell !.
I mans netes, per no tenir cap desgavell !.
Farem classe ... al bosquet d'en Granell ,
amb aire pur i també, algun passerell ...

I si plou , ens donaran un bon capell
o un paraigua, de color rosa o vermell,
que ens guardi bé, per no sortir en tropell
i tornar a classe, per la porta o el finestrell !.

El mestre, serà també metge,infermer i bidell
amb tot d’estris singulars, per donar-nos bon consell,
hidrogels , termòmetres i algun cascavell...
serà el nostre lider i el nostre flagell !.
............

Au calla, si us plau, Angelina !.
Que amb tant de vers i bocafina,
el meu cap està ple de boirina  
i ja m’he embolicat amb la cortina !.

Tot l’estiu llegint poesia llatina
i ja et creus gran poeta divina !...
au vinga!  passa cap dins , cretina,
que el mestre et donarà medecina !!.

Blue instant. Aportació a Relats conjunts , de Setembre 2020.

9 de setembre de 2020

Gotes bessones.

 

«.... i ara què fem !? .... eh! tia llesta ! .... ja t’ho vaig dir , que a la fi , aquestes coses ens passarien factura!»

L’Alba mirava als ulls de la Llum sense escoltar-la gaire... pensativa... com si no hi fos al seu davant. La Llum , entre molesta i empipada , seguia interrogant a l’Alba....

 « què faig jo, ara ? ...i tu... que serà de tu ?.» 

 Dels llavis de l’Alba , només van sortir dues paraules.... « no sé!... « i uns segons després , no es va poder estar de riure i riure .... davant l'atònita mirada de la Llum....

...................................................

L’Alba i la Llum son dues bessones calcades en tot, els seus pares amb l’ajuda de la natura , van aconseguir dues persones idèntiques , tant de forma com de personalitat .... i amb els anys, elles se’n van aprofitar sempre que en tenien ocasió... al principi a l’escola o al institut , amb els exàmens ... fent-se passar una per l’altre . A la universitat ... també ! . I amb els nois .... que els feien anar de cap ! .

L’Alba , finalment es va casar , però la Llum va preferir seguir com ànima lliure ... a la seva !. Però això no va ser impediment per cap d’elles, per seguir fent de la seves, com sempre havien fet ! .... bé ! com sempre i fins fa uns dies , que ha sigut l’últim cop . L’Alba tenia que fer una presentació de treball , per aconseguir una bona comanda i va pensar que la Llum , seria perfecte per fer-la ...  més que ella mateixa ! I no volia perdre l’ocasió. Així que , un cop més li va proposar de fer-se passar per ella. A contracor, la Llum va accedir-hi .... més que res, perquè en el grup de l’altre empresa hi havia un noi que li tenia l’ull posat de feia un temps i aprofitaria per «tirar-li els trastos» si en tenia ocasió ... així que l’ Alba , li va donar la documentació precisa i la seva identificació i per fer-ho més creïble li va cedir el seu cotxe , tot dient-li : « Té ! Agafa el meu mòbil , per accedir als codis del cotxe i del aparcament...et faran falta !.... deixem el teu, per saber com va tot.».

  Però aquell trajecte fins a la oficina, no acabaria bé..... coqueta ella , com l’Alba , mentre anava per la carretera , s’anava retocant el maquillatge ... i entre una cosa i l’altre , no es va adonar que un pal de telèfons interceptava el seu camí erràtic ... fins que es va clavar al ben mig del frontal del cotxe i el va fer aturar en sec , mentre la Llum sortia expulsada , travessant el parabrises del vehicle i anant a parar a terra , desnucant-se. La policia en arribar al lloc de l’accident , va identificar a la víctima amb la documentació que duia a sobre i amb la del cotxe i en trobar el mòbil que duia, van localitzar al Joan , marit de l’Alba , indicat com a persona a informar en cas d’accident en la agenda del mòbil.  

« Sr. Joan, la seva muller ha patit un accident i ha mort. Ho sentim !. El passem a recollir pel seu domicili per las diligències oportunes.». En Joan va quedar molt afectat i va trucar a la seva cunyada per fer-li saber la mala notícia... « Llum ! .... l’Alba es morta ! ...es morta! , no va poder dir res més....» .

...................................................

Dels llavis de l’Alba , només van sortir dues paraules.... « no sé!... « i uns segons després , no es va poder estar de riure i riure .... davant l'atònita mirada de la Llum....

«..... i ara de que te’n rius ??... Alba ! ...»   

En assossegar-se una mica , l’Alba va anar deixant de riure ..... « Ara si que l’hem fet bona ! .... A tu, no et deixen entrar allà dalt i a mi , no em deixen , aquí abaix !....

 « Es que allà dalt, em diuen que jo soc la Llum !, que a mi no em toca encara de ser-hi ....i que m’esperi al llimb , fins que em cridin...... «, protestava a l’Alba.

« I a mi, en Joan no es creu que soc jo, l’Alba, i diu que soc tu, que vull embolicar-me amb ell ! ... i no em deixa entrar a casa .... i al final , m’han portat aquí al psiquiàtric !.... perquè diuen que parlo amb fantasmes !! .... no estic millor que tu, Llum, no ! ....«. 

« Doncs si que estem bé !!...... «.

Blue instant. 



20 d’agost de 2020

La Cúpula.

 

 
A la ciutat , fa unes setmanes que hi ha un nou restaurant , "La Cúpula". Es una creació d'un reconegut i excèntric  xef , que amb un gran suport econòmic del seus socis inversors, han dissenyat i posat a punt a l'ultima planta del mes alt gratacels de la ciutat, d' aquí el seu nom. De ambient minimalista i auster, es podria dir, es una sorprenent proposta pel gourmet de torn. Sense mobiliari a la sala, el comensal es troba amb un immens espai per a ell sol. Al sostre voltat , una decoració quasi espacial , l'aclapara i el trasllada a una altre dimensió. Penjant d'uns filats, dos conjunts de estranyes plantes , lenta i silenciosament van girant per la sala , portades expressament al local des de una misteriosa illa, remota i solitària.
El comensal s'asseu al terra, per a la degustació del menú , envoltat pel silenci i una mínima corrent d'aire, provocada pel vol de la parella de plantes. Un únic feix de llum , provinent del centre de la cúpula, és la única il·luminació que reflectida per un terre lluent, es propaga de nou cap el sostre . Així disposat, el gourmet comença la seva experiència gastronòmica , degustant els plats que li van oferint i acompanyats pels vins adients a cada un d'ells. La satisfacció del client, sembla prou exitosa.
Però es arribat aquest punt , en que tot es torça irremeiablement....
No se sap com, ni perquè.... en arribar casi al final de l'àpat,  que el gourmet desapareix de la sala !.
Ningú el veu sortir per la porta, única sortida possible, tret de la claraboia del sostre i que es del tot inaccessible....  com ho fan per escapolir-se i no pagar a la sortida ?.
Després de patir la "artimanya" dels comensals i que semblava encomanar-se... el Xef va optar per fer pagar als clients abans del servei, creient que així resoldria la situació.... però ni així ! . Ara, el client entra a la sala, previ pagament, gaudeix de la degustació i arribat el final... plaf ! desapareix !!.... Increïble !... perquè ho fan , si ja han pagat ?.  Misteri !!.
De totes maneres, com a crescut la fama del restaurant i ningú s'escapa de pagar....el Xef, ha optat per seguir mantenint el negoci, tot i no poder desvetllar el misteri.....  
Potser tu , lector , podràs descobrir-ne la incògnita que envolta "La Cúpula" ....

 
 
Blue instant.  (Aportació a "Relats d'estiu de la Carme" Agost 2020 ).

 

6 d’agost de 2020

Flor Felicitat.

Il·lustració de Jordi Capdevila

"Lluny, creix un arbre de porpra, vaporós, que fa una flor lluent com vidre, tornassolada,
com vidre, d'una matèria molt semblant a la matèria de la bombolla de sabó. Ni els estranys
corrents de l'amor , ni l'aigua en el punt de la set, és a dir, res d'aquest món no es pot comparar
al plaer que regala la flor - l'has de mirar estirat per terre - ni al moment en que el sol la fa
cantar. A vegades hi ha deu persones estirades per terre, esperant, amb un desig malsà,
amb ulls glaçats , que canti la flor.  Els dies son massa blancs, les nits massa fosques. El terreny,
lleugerament en pendís, acaba en precipici sec arran d'un golf. La flor canta i adorm. Adormits,
com una fulla, els homes rodolen avall i van a parar a l'aigua on, desprès d'una caiguda
vertical de cent vint-i-cuatre metres, moren amb la boca oberta i amb les dents trencades.
El peix forquilla els forada i se'ls comença a menjar de dins estant."

Flor felicitat de "Viatges i flors" de Mercè Rodoreda.(1908-1983).

 

16 de juliol de 2020

Deixant.


M’has mirat fixament , mentre els teus llavis dibuixaven un somriure amarg i amb un to de suficiència , que poc desprès has canviat a benevolència de «perdona-vides» ....

T’he vist al llac , mentre nedaves elegant i amb tota la parsimònia , com si calculessis cada moviment que feies .... la teva cabellera llarga i blanca embolcallava la teva silueta i a cada nou gest s’acomodava al teu voltant, en un anar i venir de carícies juganeres.

T’he vist i l’atracció ha sigut fulgurant .... sense adonar-me de res, m’he trobat dins el llac apropant-me a tu ... a poc a poc , amb timidesa , però amb fort desig. Algun cop t’havia vist de lluny , aquí mateix o potser era en un altre lloc.... però llavors, no em vas voler mirar, altres eren els teus preferits , la teva elecció mai havia sigut jo. Per això , ara , al apropar-me al teu costat m’he quedat ben sorprès al veure la teva fixa mirada clavada en els meus ulls ...fins i tot m’he arribat a espantar una mica... Tot plegat m’ha sobrepassat .... la teva exuberància gens dissimulada a la meva mirada , la abundant cabellera que jugava amb el teu cos ..... ara l’amago , ara no..... però l’esclat ha arribat amb aquesta mirada fixa en mi , que m’ha immobilitzat davant teu , esmaperdut....

Llavors, amb veu dolça m’has dit « Avui, encara no.... és aviat. Tornaré , creu-me , tornaré i serà per tu !».

En un segon o menys i tot, has desaparegut , com desfent-te en l’aire.... has marxat tant ràpid que fins i tot el teu reflex a l'aigua , s’ha desfet un instant desprès de la teva marxa , deixant que les aigües perdessin la teva imatge .

L’aigua del llac s’ha tornat gèlida al meu voltant , mentre jo, immòbil, contemplava l’escena....

Un peix , fred com les aigües , ha travessat per sota meu, entre les cames , la seva cua a tocat en una d’elles i m’ha fet saltar , tornant-me a la realitat.

Blue instant.  (Aportació als "Relats d'estiu" de la Carme , Juliol 2020).