23 de juny de 2018

Nit de Sant Joan.




Ja les podeu fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.
Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant...
i en fareu també en la Serra

perquè els vegin més enllà.
*   *   *   *
Joan Maragall.

2 de maig de 2018

Mar.



Far de Kermorvan. Bretagne. França.( Fotografía Pawel Kucharski.).


El mar es
                el Lucifer del azul.
      El cielo caído
                     por querer ser la Luz
  ....

                    "Mar" Federico García Lorca.
             ( Abril 1919 ).

24 d’abril de 2018

Sant Jordi.



"Sant Jordi a casa". Dibuix digital ArtuR.

SANT JORDI I LA PRINCESA 

Una princeseta plora
a la vora d’una cova,
perquè l’ha espantat
un drac malcarat.

Pel cel ve volant
amb un cavall blanc
Jordi, un cavaller,
que lluita molt bé.

El drac, que és de pega,
deixa la princesa,
que havia espantat
amb la boca encesa.

En Jordi cull una rosa...
La princesa ja no plora

*   *   *

(M. Roser Algué)

19 d’abril de 2018

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT.


"Blau" . Dibuix digital ArtuR.


Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.
*   *   *   *   *
"TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT"
de  La Comtessa de Dia. (S.XII-XIII).

27 de febrer de 2018

"Doble retrat". (Aportació a Relats Conjunts).


                                                                          La sala d'actes era plena de gom a gom. En aquell dia , molta gent del poble va voler afegir-se a la festa de comiat de l'alcalde. Després de trenta anys, es jubilava i deixava definitivament el càrrec , per dedicar-se als plaers de la Vida amb la seva família, com ell deia últimament.
        Per recordar la seva figura i transcendència política per al poble, el volien homenatjar i decorar amb un quadre de la seva persona, que col·locarien en el saló de l'Ajuntament. 
        La alcaldessa en funcions va fer els honors inicials i es dirigí al públic , per presentar al autor del quadre que presentaria l'obra. 
         En iniciar la seva presentació, el pintor va llençar al públic reunit una senzilla pregunta referent a la seva obra. " Perquè la doble imatge del homenatjat en el quadre?", doncs molt senzill, per la versatilitat , per la seva vessant polifacètica , la seva capacitat i aptitud de adaptar-se a totes las circumstàncies necessàries , que fan del nostre pro-hom un hàbil negociador davant de totes les situacions  que se li presenten i que fan que es puguin dibuixar múltiples cares del mateix personatge. (Aplaudiments a la sala ).
          Recordem si més no, els principals projectes aconseguits pel nostre Sr. Alcalde , com la millora de la carretera d'accés al poble, tant malmesa com estava i reclamada durant anys per tots nosaltres. O l'escola ! , Aquella millora tant sorprenent , que eliminar els barracons antics , per un nou local tant eficient. I que dir-ne de la modernització del Ajuntament, amb tot el nou procés informàtic , que millorà tantes gestions . Com tant de bona , també va ser la gestió del nou patrocinador per l'equip de futbol del poble. (Més aplaudiments ).
           Tots aquests projectes i d'altres més,  que ens han millorat la vida , encara que ens han costat també alguns calerons , han estat grans èxits i han omplert de satisfacció al Sr. Alcalde , així com també van aconseguir la satisfacció i enriquiment del seu germà gran, en obtenir el contracte de la nova carretera per sota mà i directament, a la seva empresa, o la satisfacció del seu cosí , que també va obtenir de forma dubtosa i no aclarida, la construcció de la nova escola . I no oblidem a son fill i la seva empresa informàtica , que fa o no fa, seguint el mateix sistema, va fer i desfer en el informatització del Ajuntament . I del patrocini del equip de futbol ? quina joia , poder viatjar gratuïtament i amb tota la família , un mes sencer a París , a canvi del patrocini pel la empresa del seu cosí !... (Els xiulets ja sonaven a la sala i el homenatjat ja suava dels nervis , sense saber on posar-se).
            Vet aquí , les diferents cares del nostre benvolgut Sr.Alcalde , vet aquí la meva descripció del quadre que us presento , ara es feina vostra decidir el que fer-ne , d'ell i del quadre. Perdoneu-me , però algú ho havia de dir !.

Blue instant.

19 de febrer de 2018

"Novios per sempre més !" (Aportació a Relats Conjunts).



Recordo vagament... eren els primer anys d'escola , deuria de tenir 6 , o potser 7 anys, quan jugant amb tu al pati , fent veure que dinàvem , em vas sorprendre amb una afirmació inèdita per a mi , en aquells pocs anys que tenia. Et vas asseure tota seria al costat meu , en aquella taula improvisada al pati , una capsa capgirada era la taula , les cadires i tot el demès , plats i vasos... eren del tot imaginaris, però feien el fet i jo, et seguia la corrent. Allà asseguda al meu costat, em vas mirar fixa als ulls i vas dir-me : "Tu, seràs el meu novio per sempre més !"  , i vas deixar passar uns pocs segons , sense dir res , expectant ... jo, em vaig posar vermellet , què volia dir això de "novio" ? , potser alló que deien els grans a la tele ? no sé... però per seguir al teu costat, com sempre, et vaig dir un " ah, vale! " molt fluixet ... la teva reacció va ser un somriure molt lluminós i vas afegir a corre i cuita : " però res de petons, eh ! eeecssss.... " i el teu somriure lluminós es convertir en una rialla que em va desconcertar per segon cop , en pocs minuts... així va ser com es va formalitzar el nostre compromís.
       Uns anys més tard, seguíem estudiant junts , ja era al institut, cap al final de cicle , a punt de fer el pas a la universitat, quan una tarda , mentre fèiem plans de futur  , jo em vaig quedar mirant-te , callat ... només observant la línia dolça del teu rostre , cabells al vent , rebels , i dues guspires de llum preciosa als teus ulls, reies , com sempre ... i te'n vas adonar , de cop , de la meva abstracció fixada al teu rostre , embadalit .... " ei , atontat ! , que et passa ? que tinc alguna cosa a la cara ? hehehe ",  i vas tornar a riure, millor dit, a riure't de mi... no sé encara ni com va ser, que de la meva boca va sortir  un " t'estimo ! " .  Et vas quedar sobtada , amb una rosa a cada galta , que encara et feien més bella . Silenci , només el xiuxiueig del vent que jugava amb els teus cabells rebels i rogents.  Veien-te així , em vas encomanar la teva sorpresa i sense pensar-ho , em va semblar que no era jo qui actuava , vaig voler fer-te un petó als llavis ... el primer que es feria realitat, però en un gest  teu ,inesperat del tot, vas fer sorgir la teva mà , que decididament es va interposar  entre las nostres boques i tot seguit vas marxar. No vaig entendre la teva reacció .Desolat , vaig admirar la teva figura mentre marxaves de mi. Van passar unes setmanes més , i sempre em vas esquivar el tema , no volies parlar-ne... fins que passat l'estiu , una tarda vas dir-me que havies triat una facultat diferent de la meva, que seria el millor per mi.... tampoc ho vaig entendre . Després de tants anys en que vam ser inseparables , ara que et demanava un pas més , tot va canviar.... jo volia estar per sempre més al teu costat , però la teva manera de fer em va dir que no pensaves el mateix. 
      Ara, ja han passat molts anys ... en que hi ha hagut incomprensió , pensaments perduts, soledat... molta soledat .... però també , i sobre tot, hi ha estat present el teu somriure, la teva mirada . Vas marxar, si , però una part de tu , sempre la he dut en mi. Mirant aquesta pintura, en la meva habitació , en que el nostre amic de la escola d'art d'aquells anys juvenils ens hi va reflectir i en la que, pel darrera de la tela, ens va fer una dedicatòria prou eloqüent ; "   Si és veritat que existeix l'Amor,  ningú trobarà millor parella de novios que aquesta ! " ,  i ara, un temps després,  anys després... descobreixo que la dedicatòria té un afegitó , " segurament que si, però no es pot triar entre Amor o Llibertat , la decisió sigui quina sigui, sempre farà mal a algú ... " . Es la teva lletra sense cap mena de dubte .  Ara entenc el perquè de "novios per sempre més!" , si m'ho hagessis dit , t'hauria dit fluixet , a cau d'orella , com un secret... "ah, vale!" , i no t'hagués perdut per sempre... n'hauria tingut prou amb las teves rialles i les guspires brillants dels teus ulls. El meu Amor per tu, també podia ser així de lliure.

Blue instant.

2 de febrer de 2018

La Guerra més dolça del món




La gent d'arreu parla d'un poble costaner, on cada any es produeix una guerra on no existeix guanyador ni vençut. On l'emoció, l'alegria i la il·lusió eclipsen la resta. 

 La comparsa de Vilanova i la Geltrú  11 de Febrer 2018.


30 de setembre de 2017

"Étoile du Nord"




"Étoile du Nord" A.M.Cassandre (1927).
A.M. Cassandre, és, amb Hohlwein i Bernhard, el grafista que més va contribuir a definir el cartell com a mitjà, i comformó el llenguatge de la publicitat i la seva modalitat expressiva: la gràfica. "Étoile du Nord" és un dels cartells que li van donar més fama.Lo primer que s'aprecia és la quantitat de recursos de què disposava Cassandre perquè els seus cartells fossin el que ell deia que havien de ser: "un cop de puny als ulls". En la construcció de la imatge descompon els elements del missatge i representa cada un d'ells per separat, utilitzant en cada cas l'objecte més suggestiu. Per anunciar la línia ferroviària del Nord, els rails representen el tren, i l'estrella es refereix al Nord. L'exagerada perspectiva i l'alçada de l'horitzó augmenten la impressió de llunyania, i aquest efecte es manté per l'únic eix vertical que uneix el punt de fuga, el rail i l'estrella. En tipografia es manté fidel a les seves preferències i opta per la majúscula capital geometrizada. La relació entre text i imatge s'estableix a partir de l'estructura modular de fons.

*
*   *   *