* *

Lluna de safrà by Feliu Ventura on Grooveshark

març 04, 2012

Adéu.




Aquest és un poema de Sílvia Bel, del seu primer llibre "L'esbós" , que vaig descobrir fa un temps.... tal i com s'esmena en el pròleg del mateix llibre, "Sílvia Bel és atrevida i espontània com era la mateixa Marçal i tracta temes de rabiosa humanitat i actualitat. "
Actualment treballant en el seu segon llibre "Fila índia enfora" i de la que, si voleu, podeu col.laborar fen de "minimecenes" aqui .



He menjat verdura per dinar
que he amanit amb llàgrimes salades.
Sanglotava en comptes de pair
i a la gola aquell regust amarg
d'un got de vi tot buit sobre la taula.
Empatxada de postres i de plors,
m'he aixecat per sortir al carrer, però
m'han aturat un nom i una trucada.

Eres tu, dolç amor meu.
Avui no feies migdiada.
No tenies els meus ulls cansats
per contagiar-te el son d'aquesta tarda.

Jo ja no dormo deu hores com abans.
Els dies són llargs, la nit amarga.

El llit i el son són d'un infant
buscant abric, petons de llana.

Penso en les coses que m'he d'endur,
i en la paret òrfena de quadres
que despullada no es voldrà vestir.

No tindré plantes ni balcó,
ni el passadís tan llarg que ens separava.

Ni tu ni jo ens esperarem.
Lluitarem fort per la basarda
i pensarem tan sols al pas del temps
implorant-li que esborri la nostàlgia.

I al final sols em quedarà una mà
que tremolosa i freda et tornarà les claus.
*
Sílvia Bel.

Fotografía : Santa Pau. ©Artur. 

febrer 27, 2012

Presència.



   Com si les teves mans sobre els meus ulls,encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la tenebra clara...


Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum;
en mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum !


Els sentits, els records, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.


Si ara estengués els braços en la fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia  !
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.


Màrius Torres *
"Poesies de Màrius Torres"

febrer 24, 2012

Tancant l'apartament de la platja.



 Ja està net i endreçat.
 Els armaris tancats, com les finestres.
 No ens hem descuidat res damunt dels mobles.
 El dormitori amb el llit fet.
 La tauleta de nit amb el retrat
 de la noia amb els ulls il.luminats
 per un somriure.
 Tot l'hivern sola i escoltant el mar.

 Poema de Joan Margarit, del llibre "No era lluny ni difícil" 2010.
*

febrer 21, 2012

Otoño.


 No quedaban libros... en las casas, ni en las bibliotecas, pero en cada rama de cada árbol se veían pequeños libros creciendo. El pueblo entero esperaba ansioso la llegada del otoño.

María Bellido Vargas, ganadora del I Concurso de Microrrelatos SMs 2010.

febrer 18, 2012

Noche de brujería.







 Señor compañero, Señor de la noche,
haz que vuelva su rostro
quien no quiso mirarme.
Que sus ojos me busquen
sostenidos y azules
por detrás de la barra.
Que pregunte mi nombre
y se acerque despacio
a pedirme tabaco.
Si prefiere quedarse,
haz que todos se vayan
y este bar se despueble
para dejarnos solos
con la canción más lenta.
Si decide marcharse,
que la luna disponga
su luz en nuestro beso
y que las calles sepan
también dejarnos solos.
Señor compañero, Señor de la noche,
haz que no cante el gallo
sobre los edificios,
que se retrase el día
y que duren tus sombras
el tiempo necesario.
El tiempo que ella tarde en decidirse.


De "Habitaciones separadas"


Luis García Montero.

febrer 14, 2012

St. Valentí.


Bon dia als enamorats !!!
..... i als enamorats dels llibres ....


febrer 11, 2012

Dance Dance Dance de Haruki Murakami.


"......... Me pregunto cuánto tiempo más van a continuar así las cosas. Tengo ya treinta y cuatro años. ¿Hasta cuándo?

No estaba triste. Al fin y al cabo, estaba claro que yo era el único responsable. Era natural que ella se alejara de mí, y lo sabía desde el principio. Los dos lo sabíamos. Pero perseguíamos un modesto milagro, una oportunidad de cambiar las cosas en lo fundamental. Pero esa oportunidad no se presentó, claro. Y ella salió. Cuando se fue me sentí solo, pero era una soledad que ya había experimentado antes. Sabía que acabaría superándola.

Ya estoy acostumbrado................"

Fragmento del texto "Dance Dance Dance" de Haruki Murakami.
Puedes leerlo en el siguiente enlace AQUI 

" Murakami es un romántico. Y si esto no es el meollo de la cuestión no sé que puede ser. El tema de Murakami es ante todo el amor, revelado con un sentimiento de maravilla y turbación, encarnado en la unión con mujeres exquisitas y etéreas, en encuentros eléctricos de delicada pasión. Todo, habitualmente, para precipitar en inexorable tragedia. El propio Murakami lleva casado desde que terminó la universidad pero su descripción del matrimonio tiene poco de cuento de hadas. Al contrario que a mi mujer, a mi no me gusta la compañía. Llevo casado 37 años y a menudo es una batalla. Estoy acostumbrado a estar sólo. Y me gusta estar sólo."  (Extracto de The Times).