30 de setembre de 2017

"Étoile du Nord"




"Étoile du Nord" A.M.Cassandre (1927).
A.M. Cassandre, és, amb Hohlwein i Bernhard, el grafista que més va contribuir a definir el cartell com a mitjà, i comformó el llenguatge de la publicitat i la seva modalitat expressiva: la gràfica. "Étoile du Nord" és un dels cartells que li van donar més fama.Lo primer que s'aprecia és la quantitat de recursos de què disposava Cassandre perquè els seus cartells fossin el que ell deia que havien de ser: "un cop de puny als ulls". En la construcció de la imatge descompon els elements del missatge i representa cada un d'ells per separat, utilitzant en cada cas l'objecte més suggestiu. Per anunciar la línia ferroviària del Nord, els rails representen el tren, i l'estrella es refereix al Nord. L'exagerada perspectiva i l'alçada de l'horitzó augmenten la impressió de llunyania, i aquest efecte es manté per l'únic eix vertical que uneix el punt de fuga, el rail i l'estrella. En tipografia es manté fidel a les seves preferències i opta per la majúscula capital geometrizada. La relació entre text i imatge s'estableix a partir de l'estructura modular de fons.

*
*   *   *

27 de setembre de 2017

Llibres als arbres.



Dibuix digital ArtuR

" No quedaven llibres a les cases ,
ni a les biblioteques ,
però a cada branca de cada arbre ,
es veien petits llibres que creixien .
El poble sencer , esperava amb ànsia ,
l'arribada de la tardor ! . "
* * *
Maria Bellido Vargas .  

31 d’agost de 2017

Festa Major...



Il·lustració de Anna Varella


"...Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.
Se sent, qui sap on, música
d'un envelat d'estiu.
És festa perquè t'estimo
i em perdo dins els teus ulls,
i , dins els teus ulls, camino
pels negres carrers curulls
de gent que riu i que canta..."

Jordi Sarsanedas. 

11 de maig de 2017

La carta.



"La carta" d' ArtuR. (Dibuix digital).


Ho reconec , quan em vas proposar que ho intentés , que amb tu tindria una oportunitat , vaig recelar una mica de tot plegat . Sabent com ets i com et comportes amb els demés , res em feia estar segura que amb mi seria diferent. Però hi vas insistir , molts cops , fins i tot en aquell sopar improvisat en que vam coincidir els dos , no vas deixar de perdre la ocasió de temptar-me de nou. Fa anys que ens coneixem , gairebé des de l'institut i si, a vegades , en aquests darrers temps havia pensat en tu , trucar-te per quedar , però finalment alguna cosa dins meu em deia que no ho fes. Va ser el teu últim intent , en el darrer moment i coincidint amb un dia que jo tenia l'optimisme descontrolat , que vaig fer el pas , al cap i a la fi , que hi podia perdre ? vaig pensar. Tu em vas embruixar els sentits amb tots els teus afalagaments i lloances de les meves virtuts i em vas conquistar ! , et vaig dir que si , que ho volia fer. Però la veritat acaba sortint sempre a la llum i avui , la teva despietada i freda carta  ha confirmat tots els meus temors  , amb tot aquest temps , no has canviat gens ni mica. Has preferit la més joveneta , encara que inexperta , però amb una careta d'àngel de no haver trencat mai un plat , quan en realitat en porta una vaixella complerta ! (la conec bé!) , en lloc de donar-me la oportunitat a mi , amb anys d'experiència sobrada. Però es clar !, a ella, no tindràs que pagar-li , sent becària de la universitat. Per arribar a aquí no et calien tants esforços ! . Ara,  las meves il·lusions  naufraguen em mig d'aquesta banyera , barrejant-se amb les teves cíniques paraules escrites en un paper que es desfà dins l'aigua.... " malgrat  totes les seves bones aptituds pel lloc de treball sol·licitat , lamentem comunicar-li que no ha estat escollida per la vacant. La seva candidatura serà afegida a la nostra bossa de treball per una nova possible vacant . Agraïts pel seu interès , esperem poder col·laborar en el futur."

Blue instant.

5 de maig de 2017

"El pont de les quinze arcades" ( Aportació a Relats Conjunts).



El tema d'aquest mes de "Relats Conjunts" ma recordat aquest tema del grup "Sol i Serena" , que podeu escoltar seguidament:

" Bueno, resumint comptes, que aquella nit era, que va vindre un aiguat , va ploure molt , era en pler desembre , si no vaig mal fixat, plovent molt i amb un fred que pelava i aquell noi amb la seva furgoneta anava  cap a Sant Andreu de la Barca i quan estava en el centre mateix del pont , resulta que davant anava un camió  que era de  Múrcia i ho dic que era de Múrcia perquè hi anaven dos murcianos i van morir en l'accident i resulta que  el camión anava davant i aquell noi anava "pam pam" i de cop i solta "patapam" ! desapareix el camión ! "macagundena" el nano aquell va tindre temps i va frenar , ostres ! va començar a mirar i vinga ploure , i es va baixar de la furgoneta , es va acostar perquè es va pensar que allò havia sigut una imaginació seva i quan resulta que arriba allà , doncs es troba que el camió està a punt de caure dins del riu , un riu grandiós que es el riu Llobregat , no? , què fa aquest noi? , s'espanta ! , s'espanta tant ! que se'n va corrents a la Guàrdia Civil , de Molins de Rei , "el puente ! el puente ! ... el puente què? ... el puente de Molins de Rei se ha caido ! ...guardia..fulano..que ha pasao aquí ? ... que este chico dice que el puente  se ha caido ... ya estamos borrachos, ya,  de buena mañana ?... dice , no señor,   no estoy borracho ! , que es verdad ! que es verdad !  ... que no puede ser, co... ! bueno anava a dir lo que deien abans en aquella època , no ? ...deien:  coño que no puede ser ! .... y que si señor, si señor ! que se lo prometo y delló ... agafant la furgoneta els dos guàrdia civils , el sargento ...s'acosten i el pont havia desaparegut...
Aquesta es la història , que jo he viscut i ja està... ! ".
 *   *   *   *
 Aquella fatídica nit del 5 al 6 de desembre de 1971, un pastisser del poble anava cap a Sant Andreu de la Barca on hi te una altre pastisseria, quan creuava el riu Llobregat va notar amb la seva furgoneta un gran sotrac, va parar i va veure que mentre passava sobre el pont, aquest s’havia partit en dos en esfondrar-se dues del les quinze arcades. Era un pont magnífic,tothom el coneixia com el pont de Molins de Rei, Nosaltres el coneixíem com el Pont de les Quinze Arcades, i el nom oficial, era el de Pont de Carles III. La seva majestuositat era imponent, el seu color vermell fosc de la pedra de sauló, accentuava la seva bellesa. Va ser el símbol del meu poble, durant els 204 anys que va tenir de vida, va aguantar innombrables riuades, varies guerres dos intents de dinamitar-lo, sense aconseguir fer-lo caure. La negligència de les administracions de l’època, van permetre una gran extracció d’àrids del riu que va danyar els fonaments, i la riuada del 5 al 6 de desembre de 1971 se’l va endur per sempre.
 Antoni Rigol Ginebreda .

27 de març de 2017

"Vint-i-un botons".

"The singing butler" de Jack Vettriano.
 Soc el fill d’un home senzill que dormia coloms amb la mà,
titular d’un càrrec de pes a casa de gent benestant,
capità del silenci quan toca, la mesura perfecta i la puntualitat,
escrivà de paraules senzilles als mots encreuats.

Quarts de sis,
ja som a la platja i sembla que tot preparat.
Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc.
Un pintor de silenci tranquil parla del bell somriure que avui té la llum
i la Cèlia que espera pacient com ho fa de costum.

Vint-i-un botons cordats
un dimarts de primavera,
a la riba d’ultramar
on no paren les sirenes.
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.

Vaig pensant
les coses que penso quan no tinc res més per pensar.
Ella riu, i ell fa aquell posat de “tio” seriós i elegant.
Gira el vent, el terra se’ns mou, i la Cèlia que es prem el barret contra el cap,
com qui atura una idea que avui li ha donat per volar.

Vint-i-un botons cordats
un dimarts de primavera,
a la riba d’ultramar
on no paren les sirenes.
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.
 
BLAUMUT (2017).
 
 

20 de març de 2017

"El matrimoni Arnolfini ". Aportació a Relats conjunts.



Jan van Eyck, 1434, El matrimoni Arnolfini



El matrimoni Arnolfini està pler de joia i alegria , doncs per fi estan a punt d'aconseguir tenir el seu hereu , tant desitjat ! .Per aquest motiu han volgut , abans del esperat naixement , d'encarregar un retrat familiar i poder així deixar constància del esdeveniment. El quadre ja està llest , acabat de signar i tot pel gran mestre Van Eyck.... però tot i que ha quedat un bon retrat , el mestre no acaba d'entendre el perquè de tot plegat. El matrimoni està molt content , si ! però mentre els pintava no han deixat de mirar-se de reüll , sempre defugint-se la mirada .... com interrogant-se mútuament.... "no sé , potser son cabòries meves" , medita el pintor. Però la realitat va més enllà , ja us ho dic jo ! .... i per cert , que també mi han deixat sortir al quadre , als peus de la meva mestressa !.  Escolteu bé i no digueu que us ho he explicat jo, eh !.  Mesos enrere , succeir que la meva mestressa va escoltar de casualitat , la conversa que tenien el seu marit i la cuinera , en un raconet la cuina , quan l'amo la va encerclar contra la pared amb els seus braços , mentre li feia la "gara gara" i la cuinera , que no deixava de riure i fent veure que se'l volia treure del damunt, no feia més que atraure'l cap a ella. I mentre així anava la cosa, la mestressa , des de la habitació del costat , els va escoltar a tots dos , quedant per trobar-se a la nit, a la habitació de la cuinera i poder esplaiar-se a gust . Un cop el marit va sortir de la cuina , la mestressa entrà ràpidament en busca de la cuinera. "Carmeta !... , escolta'm bé ! has d'anar a ciutat ara mateix i fer-me un encàrrec urgent , que ara t'explico i com és lluny, pots quedar-te a dormir a casa ta germana i tornes demà al matí , a primera hora ." La cuinera es va torbar i va contestar-li " Senyora , tant urgent és que no pot esperar a demà ? " . "No, no , ara mateix!" , digué la senyora  i afegí " Jo , ja avisaré al Senyor i cap problema , no cal que li demanis permís, au , cap a ciutat !". I així ho va fer la Carmeta. 
  Ja a la nit i havent sopat , la mestressa va recollir i mirant de reüll al seu marit , li va desitjar bona nit , mentre pensava per ella mateixa "Ja t'espavilaré desprès !" , i marxà cap a la habitació. El marit , que no sabia de la marxa de la cuinera , va ronsejar pel menjador , tot esperant que la nit , apaivagués tota activitat a la casa i dedicar-se als seus luxuriosos desitjos. 
  Passada una bona estona , en silenci  i força cura ,  la mestressa va anar cap a la habitació de la cuinera, i traient-sa la camisa llarga de nit , es va ficar dins el llit . Es va escabellar força la cavallera , de manera que no deixes veure gaire el seu rostre i així , va anar esperant a que el seu marit fes arribada i culminar la traïció.   Una estona més , ja casi s'adormia i tot , la Senyora, va escoltar un "cric crac" que la va desvetllar , ja era aquí !. El marit va entrar i fent "ssshhst! que no ens sentint ! No parlis" , es va posar dins al llit  , abraçant el cos nu que l'esperava i que no sabia ni molt menys que era el de la seva muller .... "de noche , todos los gatos son pardos!" ....jjejeje. La Senyora , va pensar , "el deixaré fer , ja que hi estem posats i després ja passaré comptes amb ell !" i si va posar bé i van fer. Però el goig no va durar gaire, el seu marit , sempre en passava molt a via i en un tres i no res , el marit , tot creient que era un gran amant , va xiuxiuejar a la dona ..." has quedat contenta , eh !" .... i va marxar de la habitació.  La Senyora, es va quedar uns minuts quieta i pensativa ... " "carai, ha anat tant ràpid que no ma donat temps de descobrir-lo!" , i tot pensant què faria , es va anar adormint sense voler . Va passar gairebé una hora , que de sobte , la Senyora torna escoltar " cric crac" , la porta de la habitació , tornava a obrir-se a poc a poc i una figura fosca va apropar-se cap al llit . La  Senyora va pensar , "un altre cop ? ara si que em sentirà , ja ho crec !" ... però així que va entrar al llit i es va abraçar de nou al seu cos nu , la Senyora va notar que "allò" no era el del seu marit , si no que tenia una fermesa que desconeixia i a més , quins braços més musculosos i quin cul més ferm ! "  "Carai ! aquell no podia ser el seu marit ....però no estava disposada a deixar passar l'ocasió , hi ara ! ". Aquell cop va durar casi mitja nit , ningú tenia pressa a marxar , però amb la primera albada i el crit del gall , aquell "gall" va sortir del llit volant i la Senyora que procurava no sortir de la obscuritat dels llençols , per no ser descoberta , el va deixar marxar sense dir ni paraula. Tot seguit, es va aixecar , es va posar la camisa llarga i tornà cap a la seva habitació , on dormia i roncava el seu marit.   Amb força cura i sense fer cap soroll , va treure els coixins que simulaven la seva presencia dins el llit conjugal i es va esmunyir cap dins , on va dormir plàcidament com feia temps que no ho feia .  Aquell matí, tothom feia molt bona cara i estaven contents , cosa estranya darrerament , però a l'hora d'esmorzar  , la cosa va canviar ... veureu ! . A la taula , el Senyor comentava que havia tingut una nit estupenda, que havia descansat tant i tant bé .... mentre somreia per si mateix , pensant en la jugada.... i mentre anava vanagloriant-se , va entrar la cuinera , que acabava d'arribar de la ciutat . La Senyora era la que somreia ara , veient la cara de dubtes que posava el marit .... " si la cuinera era a ciutat , qui estava al seu llit ?" , però "muts i a la gàbia" qui gosaria preguntar ? " , així que el seu somriure es va convertir en preocupació que anava creixent , mentre la Senyora el mirava de reüll . Al cap d'una estona , des de la cuina , els Senyors van escoltar com discutien la cuinera i el mosso de la quadra....  la cuinera només feia que dir-li a ell , que aquella nit no l'havia passat a casa , que què s'empatollava , que li havia donat una nit tant mogudeta ! , aquest matí ja has begut de més ! passa ! passa! ...... Ja ho veieu ! Tots intrigats , menys la Senyora , que era la més feliç !.  Unes setmanes més tard , la Senyora va anunciar la gran notícia , seria mare i tindrien un hereu ! , El Senyor , evidentment va fer cara de content , però encara és pregunta ara, com ha sigut ?. La Senyora , més contenta que ningú, no es pregunta com ha sigut, si no més aviat qui ? , però no l'importa massa . La cuinera , va haver de canviar de casa , per indicació de la Senyora i el mosso també, per indicació del Senyor.... per si de cas ! jejeje.
  Així que ja sabeu el secret de la nit de les sorpreses .... i recordeu !  ... no digueu qui us ho ha explicat tot , que la Senyora em pela ! jejejeje.
  Ah ! I ara me'n adono , que en Van Eyck  , també ha pintat al mosso i a la cuinera ,en un lloc d'honor al quadre... mireu bé en el mirall del fons , allí els hi trobareu ! Ara si, que ja hi som tots !!.....Guau !! (que vol dir adéu !! ).

Blue instant.

18 de gener de 2017

" Soir blue " (Petit homentage a R.C.) Aportació a relats conjunts 100 Edició .


Edward Hopper, 1914, Soir bleu



" Havia una vegada uns bloggaires que feien de becaris en una gran editorial. Els hi assignaven missions molt perilloses , fer els cafès , llistar las necrològiques i els anuncis d'actes de societat....entre altres. Però jo , els vaig apartar de tot allò  i ara treballen per mi . Jo em dic R.C. " 
Com cada dia 15 del mes , els reuneixo a tots plegats per assignar-los els nous treballs. Avui , però , serà especial .... s'acompliran els 100 projectes realitzats ! . Reunits a la sala els hi proposo una "Soir blue" per celebrar-ho . "Trieu el lloc que voleu !.... on quedem ?"..."Quedem al Zurich !!" diuen al uníson la Sílvia i la Gemma ( el seu crit de guerra ! ) i ho remata , amb uns passets de ball , la Sara , tat-xaaant... !. Es veritat ! , quin millor lloc per inspirar-se i descobrir noves aventures ?. 
Des que els vaig contractar , mai m'han vist ni saben del cert qui soc. Tots en fan rumors de si es aquest o aquell .... però mai ho han descobert. Avui els hi he dit que assistiré a la festa , així que tots estan ben neguitosos i ansiosos per que arribi el moment. 
  Al altell del Zurich , els més jovenets . han començat a decorar amb paperets i garlandes les parets i els sostre. Estant contents i amb la música animada , que va assajant " La Banda "   (convidada especialment al acte) ja van bellugant les cames. També a fet aparició "l"Eco" , a fi de fer-ne ressò de la festa..... i també l'excèntric "Paintsky" , que per acabar d'esvalotar al personal s'ha penjat de la finestra en "pilotes" !!.... no ha pensat pas en el fred que fa i l'han tret corrents mig congelat com si fos un "frigodedo" .....hehehe..... a sota una manta que li ha deixat un cambrer , ara mira de refer-se amb l'ajuda d'un bon suïs calentet !. 
La festa s'ha anat engrescant per moments i la sala ja es gairebé plena... tot son abraçades , riures i converses improvisades....i ja ha començat també , la caça de qui es en R.C. ! . Murmuris i més murmuris.... intrigas.... tots s'ho van preguntant entre si. Fins i tot , a mi també m'ho han preguntat ! ... quina colla ... hehehe . La majoría creuen que soc el noi vestit de pallasso , de blanca cara enfarinada .... jo he dit que podria ser !! hehehe. En realitat es un cambrer del Zurich , que aprofitant l'uniforme de blanc , s'ha empolainat  la cara i amb un tros de garlanda blanca al coll , s'ha mig disfressat , per unir-se a la gresca.  
Després de una bona estona de xerrameca , beure i menjar i ballar, com no ! .... arriba el moment  del pastís , en que tothom està a la expectativa .  Un cambrer , amb un petit carret , ens fa arribar el desitjat dolç , a sobre , il·luminades com espelmetes , cent lletres al atzar i de tots colors , fent espurnetes de foc i llum alegrant  el conjunt. En aquell precís instant , que el pastís entra a la sala , totes les llums s'apaguen de cop i només la resplendor de les lletres enceses il·luminen vagament als assistents. Es només llavors , que amb la complicitat de la foscor , m'acosto a la vora del cambrer que diposita cerimoniosament el pastís sobre una taula i em felicita . Las espurnes de llum , només arribant a il·luminar-me les mans i que enfundades amb uns guants negres , tampoc deixen entreveure cap detall . Es fa un petit silenci , agafo aire..... un , dos i tres !! i d'una bufada , apago totes les lletretes de colors . Torna la foscor de sobte , com de sobte surto corrents de la sala , abans no es faci la llum ! . Mentre m'escapoleixo tant ràpid com puc sense ser vist...vaig escoltant de fons els cants dels meus bloggaires..... "moooltes feeeliciitaaaats.... mooooolteeees  feliciiiiiittaaaatssss !...." i un OOOOhhhhh !!!! que ompla l'altell , al tornar la llum i descobrir nomes el pastís sense la companyia del personatge esperat. Un cop més me escapat ! Se las hauran de enginyar molt bé , per descobrir-me ! hehehe.
La festa encara continuarà una bona estona , jo torno cap a casa , tot passejant sota la pluja , mentre vaig mirant els missatges del WatsApp  que em van entrant al mòbil i que en van felicitant i rondinant carinyosament , per la meva petita malifeta . Bona nit, companys !!

  FELICITATS A "RELATS CONJUNTS " PER LA SEVA 100 EDICIÓ !!!.

 Blue instant.