18 de gener de 2017

" Soir blue " (Petit homentage a R.C.) Aportació a relats conjunts 100 Edició .


Edward Hopper, 1914, Soir bleu



" Havia una vegada uns bloggaires que feien de becaris en una gran editorial. Els hi assignaven missions molt perilloses , fer els cafès , llistar las necrològiques i els anuncis d'actes de societat....entre altres. Però jo , els vaig apartar de tot allò  i ara treballen per mi . Jo em dic R.C. " 
Com cada dia 15 del mes , els reuneixo a tots plegats per assignar-los els nous treballs. Avui , però , serà especial .... s'acompliran els 100 projectes realitzats ! . Reunits a la sala els hi proposo una "Soir blue" per celebrar-ho . "Trieu el lloc que voleu !.... on quedem ?"..."Quedem al Zurich !!" diuen al uníson la Sílvia i la Gemma ( el seu crit de guerra ! ) i ho remata , amb uns passets de ball , la Sara , tat-xaaant... !. Es veritat ! , quin millor lloc per inspirar-se i descobrir noves aventures ?. 
Des que els vaig contractar , mai m'han vist ni saben del cert qui soc. Tots en fan rumors de si es aquest o aquell .... però mai ho han descobert. Avui els hi he dit que assistiré a la festa , així que tots estan ben neguitosos i ansiosos per que arribi el moment. 
  Al altell del Zurich , els més jovenets . han començat a decorar amb paperets i garlandes les parets i els sostre. Estant contents i amb la música animada , que va assajant " La Banda "   (convidada especialment al acte) ja van bellugant les cames. També a fet aparició "l"Eco" , a fi de fer-ne ressò de la festa..... i també l'excèntric "Paintsky" , que per acabar d'esvalotar al personal s'ha penjat de la finestra en "pilotes" !!.... no ha pensat pas en el fred que fa i l'han tret corrents mig congelat com si fos un "frigodedo" .....hehehe..... a sota una manta que li ha deixat un cambrer , ara mira de refer-se amb l'ajuda d'un bon suïs calentet !. 
La festa s'ha anat engrescant per moments i la sala ja es gairebé plena... tot son abraçades , riures i converses improvisades....i ja ha començat també , la caça de qui es en R.C. ! . Murmuris i més murmuris.... intrigas.... tots s'ho van preguntant entre si. Fins i tot , a mi també m'ho han preguntat ! ... quina colla ... hehehe . La majoría creuen que soc el noi vestit de pallasso , de blanca cara enfarinada .... jo he dit que podria ser !! hehehe. En realitat es un cambrer del Zurich , que aprofitant l'uniforme de blanc , s'ha empolainat  la cara i amb un tros de garlanda blanca al coll , s'ha mig disfressat , per unir-se a la gresca.  
Després de una bona estona de xerrameca , beure i menjar i ballar, com no ! .... arriba el moment  del pastís , en que tothom està a la expectativa .  Un cambrer , amb un petit carret , ens fa arribar el desitjat dolç , a sobre , il·luminades com espelmetes , cent lletres al atzar i de tots colors , fent espurnetes de foc i llum alegrant  el conjunt. En aquell precís instant , que el pastís entra a la sala , totes les llums s'apaguen de cop i només la resplendor de les lletres enceses il·luminen vagament als assistents. Es només llavors , que amb la complicitat de la foscor , m'acosto a la vora del cambrer que diposita cerimoniosament el pastís sobre una taula i em felicita . Las espurnes de llum , només arribant a il·luminar-me les mans i que enfundades amb uns guants negres , tampoc deixen entreveure cap detall . Es fa un petit silenci , agafo aire..... un , dos i tres !! i d'una bufada , apago totes les lletretes de colors . Torna la foscor de sobte , com de sobte surto corrents de la sala , abans no es faci la llum ! . Mentre m'escapoleixo tant ràpid com puc sense ser vist...vaig escoltant de fons els cants dels meus bloggaires..... "moooltes feeeliciitaaaats.... mooooolteeees  feliciiiiiittaaaatssss !...." i un OOOOhhhhh !!!! que ompla l'altell , al tornar la llum i descobrir nomes el pastís sense la companyia del personatge esperat. Un cop més me escapat ! Se las hauran de enginyar molt bé , per descobrir-me ! hehehe.
La festa encara continuarà una bona estona , jo torno cap a casa , tot passejant sota la pluja , mentre vaig mirant els missatges del WatsApp  que em van entrant al mòbil i que en van felicitant i rondinant carinyosament , per la meva petita malifeta . Bona nit, companys !!

  FELICITATS A "RELATS CONJUNTS " PER LA SEVA 100 EDICIÓ !!!.

 Blue instant.

19 de desembre de 2016

Ritme de tardor. (Aportació a Relats conjunts).


 Jackson Pollock, 1950, Autumn Rhythm (Number 30)



           Aquell matí havia sortit un Sol molt eixerit i fins i tot escalfava força , per la època que ja érem. El dia anterior havia fet una bona tempesta i no havia pogut sortir de casa, aquest matí aprofitaria i faria un passeig per la part alta de la ciutat , on comencen a elevar-se els petits turons que envolten la població. 
 Va ser en aquell indret , que tot caminant de manera distreta , va ensopegar amb una capseta petita . S'aturà i baixà la vista al seu voltant , intentant descobrir que era allò que havia petat als seus peus. Sota unes petites herbes el va  veure, era un objecte de color fosc , mes aviat negre i tot i així si veia una llum blavosa. S'ajupí cap a ell i l'agafà amb la mà i encuriosit per la llum,  descobrir la seva pròpia imatge dins aquell requadre lluminós .... "Coi, aquest sóc jo !" hehehe i la imatge repetia una i altre vegada totes les seves ganyotes graciosament i l'Avi es feia un tip de riure, tot sol amb aquell aparell , que va resultar ser un mòbil .... al mig de la pantalla hi va veure un puntet vermell que el va intrigar, posant-li el dit a sobre , la imatge es va aturar. "Caram, s'ha parat !" es va dir per ell mateix i tornant a posar el dit a sobre el punt, que ara era de color blanc, va començar una pel·lícula que no hi tenia res a veure amb el d'abans. Las imatges eren de la platja, la va reconèixer pel seu passeig de palmeres, i al fons es veia una petita mànega dins la mar que es movia tota sinuosa com una serp , a un costat i altre, la mar estava molt furiosa i es veien grans onades. La manega, que primer era petita i llunyana es va anar fent més grossa i avançava ràpidament , com si volgués sortir de la pantalla  i tot d'una era tant a prop, que es podien veure com giravoltaven com boges unes branques de palmera, ampolles de plàstic, restes de tendals, i molta sorra voleiant tot plegat com una macedònia que feia la natura amb aquell vent tant desfermat... després ja no es veia res més que es podés identificar, tot tèrbol i fosc....    fins que en un moment sobtat la llum de la pantalleta es va fer fonedissa i el negre s'apoderà de tot el seu espai. (La bateria estava esgotada completament). 
 L'Avi , en acabar-se l'espectacle inesperadament, va deixar anar un reneg i amb decepció , es va posar l'aparell a la butxaca i va pensar que tot baixant cap a casa, el deixaria a "Objectes perduts" de la Policia Local , per si el propietari anava a denunciar la pèrdua.
.................................................
    El  matí de diumenge, el Joan era a casa amb la seva dona, la Tilda. Estava ansiós mirant per la finestra , veient com el temps anava empitjorant de mica en mica, tal i com havien anunciat per la tele. Un somriure entremaliat se li esmunyia dels llavis ,tot traçant el seu pla per aquell matí. La Tilda, mirant-se'l de reüll des de la taula del menjador, mentre s'acabava el seu cafè amb llet , li va dir , com qui no vol la cosa.... " Joanet !... quin matí més dolent que fa, no?.... perquè no l'aprofitem veient una bona peli, aquí al sofà ....  sota la manteta....mmm...que me'n dius?". Hehehe ....va riure ell, "avui tinc un altre pla , jo!" . A lo que ella respongué "Tu, t'ho perds!..." decepcionada per la resposta.
 En Joan , un cop vestit , agafà el seu impermeable i va sortir corren de casa , llençant un "Adéu, carinyet , fins després....!" des de la porta .  En mig del vent i la pluja s'adreçà cap al passeig on , mòbil en mà ,començà a fer fotografies del temporal , de les grans onades petant contra el passeig.... "Aquestes fotos sortiran fabuloses ! hehehe...! " i mentre anava fent a tort i a dret, se'n adonà que al fons, dins la mar, una mànega s'anava formant i creixia ràpidament. "Ostres ! , quina sort ! Faré un vídeo i l'enviaré a la tele , al programa del temps i segur que sortirà a primera plana ! Hehehe ja veuràs la Tilda !! hehehe...." i mentre anava gravant , més s'apropava a la línia de mar i a la vegada, la mànega també o feia des de el  sentit contrari.... en pocs minuts , la fatal trobada va tenir lloc i mentre en Joan , tot entusiasmat anava enregistrant i cridant "...quin vídeo! quin vídeo !..." tot d'una , va sentir un "...zzzzziiiiip !"  i va desaparèixer de la platja , al igual que la mànega , que convertida ja en tornado al trepitjar terra ferma, va desaparèixer en direcció als petits turons que envolten la ciutat.
 A l'endemà al matí, les notícies de la tele es van fer ressò del temporal esdevingut a la zona. També van anunciar la desaparició d'una persona , en Joan Passerell , que havia sortit de casa i no havia tornat en las darreres vint-i-quatre hores i del que no se sabia res.
................................................
Va passar molt temps i la Tilda , no va tenir mai més notícia del Joan. No va saber mai què va succeir .... ni la policia tampoc , que va deixar el cas arxivat "temporalment" al no tenir cap pista a seguir.
   Encara que , sense saber-ho ningú, la pista que duia a resoldre el problema estava guardada gelosament al calaix de "Objectes perduts", de la mateixa policia local.-


Blue instant.

                             Bones festes de Nadal a tothom !!!  

20 de novembre de 2016

" Home nu penjant d'una finestra " * Aportació a Relats Conjunts*


"Lovers" de Banksy. (Aportació a Relats Conjunts).


                                                        
  Al taller d'il·lustració "Pintujo" , hi compartien feina en Pen Paintksy , un tipus divertit i més aviat, tirant a sàtir, que no tenia manies a l'hora de fer la seva i en Jan Tothosap , un xafarder d'allò més , que es posava a tot arreu i un trepa sense límits  a la feina , on sempre intentava fer mèrits davant els altres i als que poder trepitjar sense cap mena de remordiment.
  Va ser al últim sopar de Nadal , en que el Jan va descobrir , casi per casualitat mentre deixava l'abric al guarda-roba del restaurant,  com el Pen i la Mette Mel·lah , esposa del Bonjanis Mel·lah , cap del departament a la "Pintujo" , es dedicaven discretament un petó voladís entre ells i a certa distancia , acompanyat d'una clicada d'ull que no li va oferir cap dubte... estaven enrotllats , segur !!  .... hihihi, va riure interiorment en Jan , pensant com se'n podria aprofitar d'això.  
  En Bonjanis era un paio molt distret i bonàs i  per aquest motiu , li havien "colat" més d'una. En Pen no deixava passar cap ocasió i en conèixer a la Mette en una recepció al departament , va adonar-se de seguida de la oportunitat que se li oferia quan van ser presentats pel seu marit ... "...Pen, vina! et presento a la meva esposa, la Mette..." i la dona, tallant-li la paraula al seu marit i veient la "bona peça" que tenia al davant , va dir amb molta insinuació  i poc a poc "... Mel··· lah..." amb lo que al Jan se li van disparar els sentits com en un castell de focs d'artifici. D'ençà va ser, que van començar les trobades furtives i a las que en Bonjanis no descobria mai , sent-ne  totalment ignorant .
  Va ser a partir d'aquell sopar de Nadal, que en Jan Tothosap va decidir saber més de tot plegat i va posar el seu instint caçador a sobre d'en Pen, al que seguia d'amagat , fins que va descobrir-lo un dia en que el va veure saltar per la finestra d'una habitació de la casa d'en Bonjanis , a mig vestir i a corra-cuita, mentre per la porta de la casa acabava de entrar ben confiat en Bonjanis , tot dient "Mette , ja he arribat !!" ... en Jan es partia de riure davant la escena... en Jan, mig nu i amb els pantalons a la mà , queia a sobre d'un roser ...i mentre intentava ofegar els seus crits per les punxades que rebia , la Mette que el veia queixar-se ,des de dalt la finestra, va dir-se per a si mateixa " no penso mai a canviar de lloc aquest roser !......" . A l'endemà , al Jan li va faltar temps per treure el tema a l'hora del esmorzar , quan es reunien tots els del departament i va dir com el que no vol la cosa " ... Bonjanis ! no has sentit els comentaris pel teu barri, del home "salta finestres" ...hehehe ? ,mentre de reull mirava la cara d'en Pen , que es va desfigurar de cop. " ...doncs, no! quines coses? no m'assabento  mai de res jo, potser la Mette si, que sempre va al taller de cuina  i la deuen fer petar... sempre em diu que li encanta  i que no hi ha res com un bon forn ben calent per coure les millors delícies ...però que primer s'ha de "amassar"  ben amorosament  i amb delicadesa , tot allò que si vol ficar.... ai ! que entusiasta que es !" . Dons si, si...va seguir en Jan amb to més sorneguer "es veu que més d'un cop ja han vist a aquest element, saltar de la  finestra i amb molta pressa...potser fugint d'algun marit enfurismat, no creus Pen ?? , hehehe ".  
 Aquella escena la va anar repetint en Jan, alguns dies més , davant la ignorància d'en Bonjanis i del nerviosisme creixent d'en Pen , que només pensava com podia acabar amb aquella tortura i no ser descobert pel capsigrany d'en Jan i menys encara pel seu cap, en Bonjanis....fins que una nit ho va intentar resoldre d'una forma desesperada.
  Al matí següent, en Bonjanis va arribar una mica més content que de costum a la feina i així que va entrar al departament , es va dirigir cap al Jan i li va dir:  " ai, Jan !!  que en sou de trapelles vosaltres !!... un home que salta per les finestres de les cases, eh !! hehehhe   si, si.... ja ho he descobert !! i ja sé qui és !! " mentre ho deia es va tombar per mirar al Pen , que ja va sentir la suor com li corria per la esquena avall i es posava vermell com una tomaca, alhora que en Jan es començava a fregar les mans.... " ja el tinc!, ja el tinc!, hihihi...".  En Bonjanis va seguir parlant.... " l'home que salta per les finestres , ja no saltarà més !...hehehe , perquè només es un grafiti .... i que han pintat just a la finestra de casa meva !!.... però l'he mirat bé aquest matí al sortir de casa i he descobert qui la pintat !, ha sigut en Pen !! ai, ai...sàtir, més que sàtir !!  he descobert el teu estil i sobretot, sobretot .... perquè hi has posat la teva firma i tot !! ahhaha .... "   mentre en Pen pensava ".....que inútil que sóc !!...." encara que una mica alleugerat, per no ser descobert per la causa principal. 
 En Jan Tothosap es maleïa a si mateix, veient que tot el seu pla no havia servit de res... en Bonjanis, com sempre , no s'havia adonat del que volia dir-li amb les seves insinuacions...havia perdut el temps, millor hauria estat descobrir-ho tot .... però no, no era el seu estil , li agradava massa el teatre... i , aquest cop, no havia obtingut el final esperat.
 I la cosa va quedar així , com una broma de nens....  
              Però ningú es recordà de tot plegat, quan uns mesos més tard, una reestructuració de plantilla , va deixar al atur al Pen , que ara es dedica a pintar persianes de locals i botigues amb el seu estil "d'art street"  , també  van traslladar de lloc al Jan , al que van posar a treballar a la porteria del taller ...allí podria viure moltes aventures !.
 La Mette , tampoc ha guardat el seu lloc....ha recuperat el seu nom de soltera , Pàthas, .... va acceptar firmar el divorci , així que el seu marit la va recomanar com a gran cuinera al McPerri's del poble, on la van acceptar  encantats , després de rebre una suculenta propina, aixó si, amb contracte temporal !.
  I en Bonjanis , va seguir al cap del departament , amb una mica més de feina , però content... amb aquell sabor que dona "el que riu últim , riu millor !" , ha conegut una noia molt maca , en les últimes setmanes... es japonesa , i encara que a ella no li agrada cuinar , a en Bonjanis li sembla perfecta .... es diu Nosuko Mai. Esperem que tingui més bona sort !!.

Blue instant.

1 de maig de 2016

"Jove decadent" . Aportació a "Relats conjunts".


"Jove decadent" de Ramon Cases.








ufff !!.... ja hem acabat! I ja son les tantes de la nit....quines ganes d'arribar ja, a casa... i descansar de tant "meneio". Hauria de trobar millor feina , amb uns horaris més normals i poder tenir, una mica més de vida pròpia...i sense tenir que escoltar els comentaris enverinats de la veïna, aquella amargada del primer, sempre tirant indirectes ... "aquesta joventut decadent, que només vol gresca i sortir de nit...!"...bufff , insuportable !!.
 Però mira, aquesta nit, segons els meus comptes , em trauré una bona jornada i a més les propines ! .... si tingués més dies aixi i amb la "jefa" de tant bon humor com avui, un temps més i em podria dedicar pel meu compte !.
 Avui, ha sigut un no parar, encara no enllestíem  amb uns que ja entraven uns altres.... quin desfici ! ... i el pesat del Joan ... " Jo vull repetir, jo vull repetir !!" ....sort que la "jefa" ha vingut i me'l ha tret de sobre... "vols repetir, vols repetir??..."  vinga, aixecat !! ... i passa per caixa, que encara em deus el servei d'ahir i el d'abans d'ahir, aprofitat !!.
 I deprès la Griselda, que pesadeta , la molt presumida ! ....nomes fa quatre dies que és aquí i sempre tant "tiquis-miquis" .....  "ai, Elvireta ! , que em pots deixar aquella cremeta teva, que va tant bé ??...es que noia, amb tanta calor i corredisses, tinc les cuixes encetades ...uis , quina coïssor !!....  "Compra-te'n una, tu !! , que bones propines en treus dels clients, amb les teves "artimanyas" .
  Quina colla !  ... si es que se'n podria fer un llibre, amb totes les "cosetes" que passen aquí !!.
  Vinga, va !! Un últim esforç i cap a casa !!.  Ja està tot recollit i endreçat .... i com sempre, me quedat l'última de totes....   ja la saben llarga, aquestes , ja !!.
  Sort que demà, es dimarts i el restaurant tanca ..... tot el dia per mi , que bé !!.

Blue instant.

19 de març de 2016

La Llança de Sant Jordi.


https://www.omnium.cat/la-llanca-sant-jordi
 
 
El nostre Quedem al Zurich? és un dels títols que opten a La llança de Sant Jordi d'enguany, que organitza Ômnium Cultural.

Aquí trobareu la info i la manera de votar, si no us crea problemes de consciència votar-vos per davant de la Patricia Highsmith o el John Irving :D


S'escullen 5 llibres de cada categoria: ficció, no-ficció, infantil i juvenil, i coberta. A ficció, la nostra categoria, som 92 companys de nominació.

De fet, es tracta d'avançar-se a Sant Jordi, amb la pregunta "Quins llibres regalareu per Sant Jordi?".

Home, guanyar no crec que guanyem, però té gràcia, no?

Hi ha temps fins al 16 d'abril. El veredicte, el dia 19 d'abril, a la sala Bikini.

Ah! se sortegen 80 lots de llibres i entrades a la festa de Bikini entre els votants.


 I tú, ja votaràs Quedem al Zurich? !!!
Gràcies !!!
 

22 de gener de 2016

L' Escrivà * Aportació a Relats Conjunts.



Relats Conjunts "L'Escrivà"
           
  L'Andreu es un home tranquil, amb el temps s'ha fet conformista, sense sentiments rancorosos ni odis, d'acord amb el paper que li ha tocat jugar a la Vida. Ara, ja d'avançada edat, encara seu cada matí, després d'haver anat a matines i esmorzar el minúscul àpat matiner de cada jornada, un bol de llet i un petit xusco de pa blanc fornejat al mateix monestir. Avui, torna a la seva taula, a escriure i fer còpies  dels tractats medicinals , d'astronomia o de textos religiosos, d'antics llibres preservats al llarg dels anys al arxiu capitular i així, poder enviar-los a d'altres monestirs i compartir llegats. 
  L'Andreu , fill petit de família noble, es va tenir que rendir al mandat del seu pare. Al Joan, el fill gran, se'l van menjar les ires i les fúries  de la guerra, li va tocar ser soldat sense discussió de cap mena. A l 'Andreu, li va caure el món a sobre en saber que el monestir era el seu destí. Amant de la natura i de les arts, com era, volia viatjar, veure món.... i sobre tot, fer-ho acompanyat de la Pelegrina, la seva estimada. Tot això va desaparèixer de sobte, per desig i ordre del seu pare. Resignat a la situació, l'Andreu va escollir l'arxiu capitular, com a tasca principal en el seu rol a la comunitat, allà podria viatjar d'una altre manera , amb els llibres podria intentar descobrir el que el seu pare li negava, els llibres serien el seu món particular. 
  Avui, un cop més... entre pàgina i pàgina, fa un descans, els ulls ja no son els que eren, las lletres se li tornen borroses molt sovint i , en aquests descansos  forçats, mira al voltant seu,  tot el seu món reduït,  que es l'únic que li dona finestres obertes al mon exterior. Amb els dits ressegueix ell llom dels llibres a les estanteries, plenes a vessar, només amb el tacte dels seus dits ja recorda a quin lloc l'han fet viatjar , cada un d'ells.... i pensa ...i recorda... i pensa en la joventut perduda, en la Pelegrina....què deuria ser d'ella ?....pensa en tot aquest temps transcorregut i que podia haver viscut de forma tant diferent....tant volgudament diferent!!.... però el temps no perdona...mai no ho fa !! .... torna a seure a la seva taula, mira la pàgina mig en blanc que està escrivint, està copiant , aquest cop d'amagat, uns versos d'amor que ha descobert en un petit llibre mig perdut en un racó del arxiu, a tocar dels llibres prohibits... els versos amorosos que transcriu el fan recordar al seu Amor perdut, al Amor que li van negar...un Amor que, a pesar dels anys transcorreguts , no ha oblidat mai... i s'adorm sobre la taula amb aquests pensaments....dorm.... Per un instant, un petit soroll el desvetlla, es el petit ratolí que sempre el visita... un bon amic!.... i just en aquell instant...mira al fons de la sala , que està mig en penombra i veu una figura mig desdibuixada....com etèria,  si fixa més, forçant els seus ulls cansats i vol descobrir quina aparença té.... Un somriure il·lumina la seva cara i unes llàgrimes  volen  passejar-se pels seus ulls.... mira fixo, la Pelegrina , d'imatge serena i en silenci , apropa el seu index als llavis i li fa un "Sssshhsss...!" molt lleuger i casi insonor....i aixecant lleument  l'altre mà, li fa un senyal : "Vine amb mi... !!". L'Andreu torna a ser víctima del cansament i s'adorm de nou. Dorm, amb un somriure als seus llavis , com feia molt temps no havia dibuixat. Dorm plàcidament, sobre els versos amorosos que està copiant, per Ell.... per la Pelegrina ..... Dorm.... dorm.... somni profund.L'Andreu es mort.

Blue instant. 

26 de desembre de 2015

La fada que va desaparèixer. "Aportació a Relats Conjunts"




Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer


Vols ocultar-te, ho desitges...
no deixar-te veure més,
per les mirades que et son quotidianes.
I vols lliurar-te a llocs llunyans,
on siguis acollida en uns nous braços,
desitjant ser compresa i estimada...
tant ho desitges...que sense adonar-te'n
oblidaràs l'estima que ara i aquí et tenim ja,
no t'ho creus ...potser... però es cert !
Vagis on vagis....sempre seràs Dona d'aigua...
i per tant, encisaràs al teu voltant ,
i seràs admirada per aquells
que tinguin la sort de descobrir-te...
Abandonaràs al que més estimes ,
sense voler o volent-ho...
es l'aigua que et dona la Vida ,
i en canvi en buscaràs una de nova.
Que tinguis sort i amor al teu voltant,
tant com el que ara vols ignorar,
tant a pesar teu.......
Et mereixes el millor de la Vida !

Blue instant.

25 de desembre de 2015

Desitjaria.




Desitjaria la pluja
i un munt de llamps i trons
sota un bon aixopluc, de nit,
davant una antiga llar de foc:
tot de contes, secrets
i moments crepitants.

Potser em ballaries una dansa
envoltada de reflexos rojos
i l’estada acolliria
moments de màgia suprema,
per acabar rebolcats, abrigats
amb olors de llenya cremada.

Hi seríem tu i jo;
tan sols tu i jo,
les brases de la llar,
les brases del nostre amor
i els rubors del sentiment
compartint la matinada
fins a primera hora de l’alba.

 Gabriel Pérez.

Bones festes !!!