20 de novembre de 2016

" Home nu penjant d'una finestra " * Aportació a Relats Conjunts*


"Lovers" de Banksy. (Aportació a Relats Conjunts).


                                                        
  Al taller d'il·lustració "Pintujo" , hi compartien feina en Pen Paintksy , un tipus divertit i més aviat, tirant a sàtir, que no tenia manies a l'hora de fer la seva i en Jan Tothosap , un xafarder d'allò més , que es posava a tot arreu i un trepa sense límits  a la feina , on sempre intentava fer mèrits davant els altres i als que poder trepitjar sense cap mena de remordiment.
  Va ser al últim sopar de Nadal , en que el Jan va descobrir , casi per casualitat mentre deixava l'abric al guarda-roba del restaurant,  com el Pen i la Mette Mel·lah , esposa del Bonjanis Mel·lah , cap del departament a la "Pintujo" , es dedicaven discretament un petó voladís entre ells i a certa distancia , acompanyat d'una clicada d'ull que no li va oferir cap dubte... estaven enrotllats , segur !!  .... hihihi, va riure interiorment en Jan , pensant com se'n podria aprofitar d'això.  
  En Bonjanis era un paio molt distret i bonàs i  per aquest motiu , li havien "colat" més d'una. En Pen no deixava passar cap ocasió i en conèixer a la Mette en una recepció al departament , va adonar-se de seguida de la oportunitat que se li oferia quan van ser presentats pel seu marit ... "...Pen, vina! et presento a la meva esposa, la Mette..." i la dona, tallant-li la paraula al seu marit i veient la "bona peça" que tenia al davant , va dir amb molta insinuació  i poc a poc "... Mel··· lah..." amb lo que al Jan se li van disparar els sentits com en un castell de focs d'artifici. D'ençà va ser, que van començar les trobades furtives i a las que en Bonjanis no descobria mai , sent-ne  totalment ignorant .
  Va ser a partir d'aquell sopar de Nadal, que en Jan Tothosap va decidir saber més de tot plegat i va posar el seu instint caçador a sobre d'en Pen, al que seguia d'amagat , fins que va descobrir-lo un dia en que el va veure saltar per la finestra d'una habitació de la casa d'en Bonjanis , a mig vestir i a corra-cuita, mentre per la porta de la casa acabava de entrar ben confiat en Bonjanis , tot dient "Mette , ja he arribat !!" ... en Jan es partia de riure davant la escena... en Jan, mig nu i amb els pantalons a la mà , queia a sobre d'un roser ...i mentre intentava ofegar els seus crits per les punxades que rebia , la Mette que el veia queixar-se ,des de dalt la finestra, va dir-se per a si mateixa " no penso mai a canviar de lloc aquest roser !......" . A l'endemà , al Jan li va faltar temps per treure el tema a l'hora del esmorzar , quan es reunien tots els del departament i va dir com el que no vol la cosa " ... Bonjanis ! no has sentit els comentaris pel teu barri, del home "salta finestres" ...hehehe ? ,mentre de reull mirava la cara d'en Pen , que es va desfigurar de cop. " ...doncs, no! quines coses? no m'assabento  mai de res jo, potser la Mette si, que sempre va al taller de cuina  i la deuen fer petar... sempre em diu que li encanta  i que no hi ha res com un bon forn ben calent per coure les millors delícies ...però que primer s'ha de "amassar"  ben amorosament  i amb delicadesa , tot allò que si vol ficar.... ai ! que entusiasta que es !" . Dons si, si...va seguir en Jan amb to més sorneguer "es veu que més d'un cop ja han vist a aquest element, saltar de la  finestra i amb molta pressa...potser fugint d'algun marit enfurismat, no creus Pen ?? , hehehe ".  
 Aquella escena la va anar repetint en Jan, alguns dies més , davant la ignorància d'en Bonjanis i del nerviosisme creixent d'en Pen , que només pensava com podia acabar amb aquella tortura i no ser descobert pel capsigrany d'en Jan i menys encara pel seu cap, en Bonjanis....fins que una nit ho va intentar resoldre d'una forma desesperada.
  Al matí següent, en Bonjanis va arribar una mica més content que de costum a la feina i així que va entrar al departament , es va dirigir cap al Jan i li va dir:  " ai, Jan !!  que en sou de trapelles vosaltres !!... un home que salta per les finestres de les cases, eh !! hehehhe   si, si.... ja ho he descobert !! i ja sé qui és !! " mentre ho deia es va tombar per mirar al Pen , que ja va sentir la suor com li corria per la esquena avall i es posava vermell com una tomaca, alhora que en Jan es començava a fregar les mans.... " ja el tinc!, ja el tinc!, hihihi...".  En Bonjanis va seguir parlant.... " l'home que salta per les finestres , ja no saltarà més !...hehehe , perquè només es un grafiti .... i que han pintat just a la finestra de casa meva !!.... però l'he mirat bé aquest matí al sortir de casa i he descobert qui la pintat !, ha sigut en Pen !! ai, ai...sàtir, més que sàtir !!  he descobert el teu estil i sobretot, sobretot .... perquè hi has posat la teva firma i tot !! ahhaha .... "   mentre en Pen pensava ".....que inútil que sóc !!...." encara que una mica alleugerat, per no ser descobert per la causa principal. 
 En Jan Tothosap es maleïa a si mateix, veient que tot el seu pla no havia servit de res... en Bonjanis, com sempre , no s'havia adonat del que volia dir-li amb les seves insinuacions...havia perdut el temps, millor hauria estat descobrir-ho tot .... però no, no era el seu estil , li agradava massa el teatre... i , aquest cop, no havia obtingut el final esperat.
 I la cosa va quedar així , com una broma de nens....  
              Però ningú es recordà de tot plegat, quan uns mesos més tard, una reestructuració de plantilla , va deixar al atur al Pen , que ara es dedica a pintar persianes de locals i botigues amb el seu estil "d'art street"  , també  van traslladar de lloc al Jan , al que van posar a treballar a la porteria del taller ...allí podria viure moltes aventures !.
 La Mette , tampoc ha guardat el seu lloc....ha recuperat el seu nom de soltera , Pàthas, .... va acceptar firmar el divorci , així que el seu marit la va recomanar com a gran cuinera al McPerri's del poble, on la van acceptar  encantats , després de rebre una suculenta propina, aixó si, amb contracte temporal !.
  I en Bonjanis , va seguir al cap del departament , amb una mica més de feina , però content... amb aquell sabor que dona "el que riu últim , riu millor !" , ha conegut una noia molt maca , en les últimes setmanes... es japonesa , i encara que a ella no li agrada cuinar , a en Bonjanis li sembla perfecta .... es diu Nosuko Mai. Esperem que tingui més bona sort !!.

Blue instant.

1 de maig de 2016

"Jove decadent" . Aportació a "Relats conjunts".


"Jove decadent" de Ramon Cases.








ufff !!.... ja hem acabat! I ja son les tantes de la nit....quines ganes d'arribar ja, a casa... i descansar de tant "meneio". Hauria de trobar millor feina , amb uns horaris més normals i poder tenir, una mica més de vida pròpia...i sense tenir que escoltar els comentaris enverinats de la veïna, aquella amargada del primer, sempre tirant indirectes ... "aquesta joventut decadent, que només vol gresca i sortir de nit...!"...bufff , insuportable !!.
 Però mira, aquesta nit, segons els meus comptes , em trauré una bona jornada i a més les propines ! .... si tingués més dies aixi i amb la "jefa" de tant bon humor com avui, un temps més i em podria dedicar pel meu compte !.
 Avui, ha sigut un no parar, encara no enllestíem  amb uns que ja entraven uns altres.... quin desfici ! ... i el pesat del Joan ... " Jo vull repetir, jo vull repetir !!" ....sort que la "jefa" ha vingut i me'l ha tret de sobre... "vols repetir, vols repetir??..."  vinga, aixecat !! ... i passa per caixa, que encara em deus el servei d'ahir i el d'abans d'ahir, aprofitat !!.
 I deprès la Griselda, que pesadeta , la molt presumida ! ....nomes fa quatre dies que és aquí i sempre tant "tiquis-miquis" .....  "ai, Elvireta ! , que em pots deixar aquella cremeta teva, que va tant bé ??...es que noia, amb tanta calor i corredisses, tinc les cuixes encetades ...uis , quina coïssor !!....  "Compra-te'n una, tu !! , que bones propines en treus dels clients, amb les teves "artimanyas" .
  Quina colla !  ... si es que se'n podria fer un llibre, amb totes les "cosetes" que passen aquí !!.
  Vinga, va !! Un últim esforç i cap a casa !!.  Ja està tot recollit i endreçat .... i com sempre, me quedat l'última de totes....   ja la saben llarga, aquestes , ja !!.
  Sort que demà, es dimarts i el restaurant tanca ..... tot el dia per mi , que bé !!.

Blue instant.

19 de març de 2016

La Llança de Sant Jordi.


https://www.omnium.cat/la-llanca-sant-jordi
 
 
El nostre Quedem al Zurich? és un dels títols que opten a La llança de Sant Jordi d'enguany, que organitza Ômnium Cultural.

Aquí trobareu la info i la manera de votar, si no us crea problemes de consciència votar-vos per davant de la Patricia Highsmith o el John Irving :D


S'escullen 5 llibres de cada categoria: ficció, no-ficció, infantil i juvenil, i coberta. A ficció, la nostra categoria, som 92 companys de nominació.

De fet, es tracta d'avançar-se a Sant Jordi, amb la pregunta "Quins llibres regalareu per Sant Jordi?".

Home, guanyar no crec que guanyem, però té gràcia, no?

Hi ha temps fins al 16 d'abril. El veredicte, el dia 19 d'abril, a la sala Bikini.

Ah! se sortegen 80 lots de llibres i entrades a la festa de Bikini entre els votants.


 I tú, ja votaràs Quedem al Zurich? !!!
Gràcies !!!
 

22 de gener de 2016

L' Escrivà * Aportació a Relats Conjunts.



Relats Conjunts "L'Escrivà"
           
  L'Andreu es un home tranquil, amb el temps s'ha fet conformista, sense sentiments rancorosos ni odis, d'acord amb el paper que li ha tocat jugar a la Vida. Ara, ja d'avançada edat, encara seu cada matí, després d'haver anat a matines i esmorzar el minúscul àpat matiner de cada jornada, un bol de llet i un petit xusco de pa blanc fornejat al mateix monestir. Avui, torna a la seva taula, a escriure i fer còpies  dels tractats medicinals , d'astronomia o de textos religiosos, d'antics llibres preservats al llarg dels anys al arxiu capitular i així, poder enviar-los a d'altres monestirs i compartir llegats. 
  L'Andreu , fill petit de família noble, es va tenir que rendir al mandat del seu pare. Al Joan, el fill gran, se'l van menjar les ires i les fúries  de la guerra, li va tocar ser soldat sense discussió de cap mena. A l 'Andreu, li va caure el món a sobre en saber que el monestir era el seu destí. Amant de la natura i de les arts, com era, volia viatjar, veure món.... i sobre tot, fer-ho acompanyat de la Pelegrina, la seva estimada. Tot això va desaparèixer de sobte, per desig i ordre del seu pare. Resignat a la situació, l'Andreu va escollir l'arxiu capitular, com a tasca principal en el seu rol a la comunitat, allà podria viatjar d'una altre manera , amb els llibres podria intentar descobrir el que el seu pare li negava, els llibres serien el seu món particular. 
  Avui, un cop més... entre pàgina i pàgina, fa un descans, els ulls ja no son els que eren, las lletres se li tornen borroses molt sovint i , en aquests descansos  forçats, mira al voltant seu,  tot el seu món reduït,  que es l'únic que li dona finestres obertes al mon exterior. Amb els dits ressegueix ell llom dels llibres a les estanteries, plenes a vessar, només amb el tacte dels seus dits ja recorda a quin lloc l'han fet viatjar , cada un d'ells.... i pensa ...i recorda... i pensa en la joventut perduda, en la Pelegrina....què deuria ser d'ella ?....pensa en tot aquest temps transcorregut i que podia haver viscut de forma tant diferent....tant volgudament diferent!!.... però el temps no perdona...mai no ho fa !! .... torna a seure a la seva taula, mira la pàgina mig en blanc que està escrivint, està copiant , aquest cop d'amagat, uns versos d'amor que ha descobert en un petit llibre mig perdut en un racó del arxiu, a tocar dels llibres prohibits... els versos amorosos que transcriu el fan recordar al seu Amor perdut, al Amor que li van negar...un Amor que, a pesar dels anys transcorreguts , no ha oblidat mai... i s'adorm sobre la taula amb aquests pensaments....dorm.... Per un instant, un petit soroll el desvetlla, es el petit ratolí que sempre el visita... un bon amic!.... i just en aquell instant...mira al fons de la sala , que està mig en penombra i veu una figura mig desdibuixada....com etèria,  si fixa més, forçant els seus ulls cansats i vol descobrir quina aparença té.... Un somriure il·lumina la seva cara i unes llàgrimes  volen  passejar-se pels seus ulls.... mira fixo, la Pelegrina , d'imatge serena i en silenci , apropa el seu index als llavis i li fa un "Sssshhsss...!" molt lleuger i casi insonor....i aixecant lleument  l'altre mà, li fa un senyal : "Vine amb mi... !!". L'Andreu torna a ser víctima del cansament i s'adorm de nou. Dorm, amb un somriure als seus llavis , com feia molt temps no havia dibuixat. Dorm plàcidament, sobre els versos amorosos que està copiant, per Ell.... per la Pelegrina ..... Dorm.... dorm.... somni profund.L'Andreu es mort.

Blue instant. 

26 de desembre de 2015

La fada que va desaparèixer. "Aportació a Relats Conjunts"




Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer


Vols ocultar-te, ho desitges...
no deixar-te veure més,
per les mirades que et son quotidianes.
I vols lliurar-te a llocs llunyans,
on siguis acollida en uns nous braços,
desitjant ser compresa i estimada...
tant ho desitges...que sense adonar-te'n
oblidaràs l'estima que ara i aquí et tenim ja,
no t'ho creus ...potser... però es cert !
Vagis on vagis....sempre seràs Dona d'aigua...
i per tant, encisaràs al teu voltant ,
i seràs admirada per aquells
que tinguin la sort de descobrir-te...
Abandonaràs al que més estimes ,
sense voler o volent-ho...
es l'aigua que et dona la Vida ,
i en canvi en buscaràs una de nova.
Que tinguis sort i amor al teu voltant,
tant com el que ara vols ignorar,
tant a pesar teu.......
Et mereixes el millor de la Vida !

Blue instant.

25 de desembre de 2015

Desitjaria.




Desitjaria la pluja
i un munt de llamps i trons
sota un bon aixopluc, de nit,
davant una antiga llar de foc:
tot de contes, secrets
i moments crepitants.

Potser em ballaries una dansa
envoltada de reflexos rojos
i l’estada acolliria
moments de màgia suprema,
per acabar rebolcats, abrigats
amb olors de llenya cremada.

Hi seríem tu i jo;
tan sols tu i jo,
les brases de la llar,
les brases del nostre amor
i els rubors del sentiment
compartint la matinada
fins a primera hora de l’alba.

 Gabriel Pérez.

Bones festes !!!

14 de setembre de 2015

69 (Concurs d'en Joan ).



Concurs d'en Joan.

M'ha "despatxat" ! Estàvem fent un piscolabis amb la dona i la Júlia, sa germana , quan parlant , la Júlia em diu "estàs depre?". "Una mica, Júlia " i respon : "Fem un altre 69 ?, t'animaràs !". PLAS! Els dits de la  dona han petat a la cara de la Júlia. "Ets una "fresca !" i a tu , no et vull veure més !..... "El GR69 es la ruta que faig amb bici" , l'ha faltat dir...

Blue instant.

Participació al concurs d'en Joan, vegeu aquí les normes, per si us animeu també, Sort !

22 d’abril de 2015

Sant Jordi 2015







Apassionament.

Si mai pateixes sequera lírica,
no deixis d'intentar-ho.
Si perds l'amor,
continua estimant.
La bellesa s'amaga,
és captiva,
però no és absent.

Helena Bonals.

Bona Diada de Sant Jordi !!!