27 de març de 2017

"Vint-i-un botons".

"The singing butler" de Jack Vettriano.
 Soc el fill d’un home senzill que dormia coloms amb la mà,
titular d’un càrrec de pes a casa de gent benestant,
capità del silenci quan toca, la mesura perfecta i la puntualitat,
escrivà de paraules senzilles als mots encreuats.

Quarts de sis,
ja som a la platja i sembla que tot preparat.
Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc.
Un pintor de silenci tranquil parla del bell somriure que avui té la llum
i la Cèlia que espera pacient com ho fa de costum.

Vint-i-un botons cordats
un dimarts de primavera,
a la riba d’ultramar
on no paren les sirenes.
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.

Vaig pensant
les coses que penso quan no tinc res més per pensar.
Ella riu, i ell fa aquell posat de “tio” seriós i elegant.
Gira el vent, el terra se’ns mou, i la Cèlia que es prem el barret contra el cap,
com qui atura una idea que avui li ha donat per volar.

Vint-i-un botons cordats
un dimarts de primavera,
a la riba d’ultramar
on no paren les sirenes.
Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu,
jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.
 
BLAUMUT (2017).
 
 

20 de març de 2017

"El matrimoni Arnolfini ". Aportació a Relats conjunts.



Jan van Eyck, 1434, El matrimoni Arnolfini



El matrimoni Arnolfini està pler de joia i alegria , doncs per fi estan a punt d'aconseguir tenir el seu hereu , tant desitjat ! .Per aquest motiu han volgut , abans del esperat naixement , d'encarregar un retrat familiar i poder així deixar constància del esdeveniment. El quadre ja està llest , acabat de signar i tot pel gran mestre Van Eyck.... però tot i que ha quedat un bon retrat , el mestre no acaba d'entendre el perquè de tot plegat. El matrimoni està molt content , si ! però mentre els pintava no han deixat de mirar-se de reüll , sempre defugint-se la mirada .... com interrogant-se mútuament.... "no sé , potser son cabòries meves" , medita el pintor. Però la realitat va més enllà , ja us ho dic jo ! .... i per cert , que també mi han deixat sortir al quadre , als peus de la meva mestressa !.  Escolteu bé i no digueu que us ho he explicat jo, eh !.  Mesos enrere , succeir que la meva mestressa va escoltar de casualitat , la conversa que tenien el seu marit i la cuinera , en un raconet la cuina , quan l'amo la va encerclar contra la pared amb els seus braços , mentre li feia la "gara gara" i la cuinera , que no deixava de riure i fent veure que se'l volia treure del damunt, no feia més que atraure'l cap a ella. I mentre així anava la cosa, la mestressa , des de la habitació del costat , els va escoltar a tots dos , quedant per trobar-se a la nit, a la habitació de la cuinera i poder esplaiar-se a gust . Un cop el marit va sortir de la cuina , la mestressa entrà ràpidament en busca de la cuinera. "Carmeta !... , escolta'm bé ! has d'anar a ciutat ara mateix i fer-me un encàrrec urgent , que ara t'explico i com és lluny, pots quedar-te a dormir a casa ta germana i tornes demà al matí , a primera hora ." La cuinera es va torbar i va contestar-li " Senyora , tant urgent és que no pot esperar a demà ? " . "No, no , ara mateix!" , digué la senyora  i afegí " Jo , ja avisaré al Senyor i cap problema , no cal que li demanis permís, au , cap a ciutat !". I així ho va fer la Carmeta. 
  Ja a la nit i havent sopat , la mestressa va recollir i mirant de reüll al seu marit , li va desitjar bona nit , mentre pensava per ella mateixa "Ja t'espavilaré desprès !" , i marxà cap a la habitació. El marit , que no sabia de la marxa de la cuinera , va ronsejar pel menjador , tot esperant que la nit , apaivagués tota activitat a la casa i dedicar-se als seus luxuriosos desitjos. 
  Passada una bona estona , en silenci  i força cura ,  la mestressa va anar cap a la habitació de la cuinera, i traient-sa la camisa llarga de nit , es va ficar dins el llit . Es va escabellar força la cavallera , de manera que no deixes veure gaire el seu rostre i així , va anar esperant a que el seu marit fes arribada i culminar la traïció.   Una estona més , ja casi s'adormia i tot , la Senyora, va escoltar un "cric crac" que la va desvetllar , ja era aquí !. El marit va entrar i fent "ssshhst! que no ens sentint ! No parlis" , es va posar dins al llit  , abraçant el cos nu que l'esperava i que no sabia ni molt menys que era el de la seva muller .... "de noche , todos los gatos son pardos!" ....jjejeje. La Senyora , va pensar , "el deixaré fer , ja que hi estem posats i després ja passaré comptes amb ell !" i si va posar bé i van fer. Però el goig no va durar gaire, el seu marit , sempre en passava molt a via i en un tres i no res , el marit , tot creient que era un gran amant , va xiuxiuejar a la dona ..." has quedat contenta , eh !" .... i va marxar de la habitació.  La Senyora, es va quedar uns minuts quieta i pensativa ... " "carai, ha anat tant ràpid que no ma donat temps de descobrir-lo!" , i tot pensant què faria , es va anar adormint sense voler . Va passar gairebé una hora , que de sobte , la Senyora torna escoltar " cric crac" , la porta de la habitació , tornava a obrir-se a poc a poc i una figura fosca va apropar-se cap al llit . La  Senyora va pensar , "un altre cop ? ara si que em sentirà , ja ho crec !" ... però així que va entrar al llit i es va abraçar de nou al seu cos nu , la Senyora va notar que "allò" no era el del seu marit , si no que tenia una fermesa que desconeixia i a més , quins braços més musculosos i quin cul més ferm ! "  "Carai ! aquell no podia ser el seu marit ....però no estava disposada a deixar passar l'ocasió , hi ara ! ". Aquell cop va durar casi mitja nit , ningú tenia pressa a marxar , però amb la primera albada i el crit del gall , aquell "gall" va sortir del llit volant i la Senyora que procurava no sortir de la obscuritat dels llençols , per no ser descoberta , el va deixar marxar sense dir ni paraula. Tot seguit, es va aixecar , es va posar la camisa llarga i tornà cap a la seva habitació , on dormia i roncava el seu marit.   Amb força cura i sense fer cap soroll , va treure els coixins que simulaven la seva presencia dins el llit conjugal i es va esmunyir cap dins , on va dormir plàcidament com feia temps que no ho feia .  Aquell matí, tothom feia molt bona cara i estaven contents , cosa estranya darrerament , però a l'hora d'esmorzar  , la cosa va canviar ... veureu ! . A la taula , el Senyor comentava que havia tingut una nit estupenda, que havia descansat tant i tant bé .... mentre somreia per si mateix , pensant en la jugada.... i mentre anava vanagloriant-se , va entrar la cuinera , que acabava d'arribar de la ciutat . La Senyora era la que somreia ara , veient la cara de dubtes que posava el marit .... " si la cuinera era a ciutat , qui estava al seu llit ?" , però "muts i a la gàbia" qui gosaria preguntar ? " , així que el seu somriure es va convertir en preocupació que anava creixent , mentre la Senyora el mirava de reüll . Al cap d'una estona , des de la cuina , els Senyors van escoltar com discutien la cuinera i el mosso de la quadra....  la cuinera només feia que dir-li a ell , que aquella nit no l'havia passat a casa , que què s'empatollava , que li havia donat una nit tant mogudeta ! , aquest matí ja has begut de més ! passa ! passa! ...... Ja ho veieu ! Tots intrigats , menys la Senyora , que era la més feliç !.  Unes setmanes més tard , la Senyora va anunciar la gran notícia , seria mare i tindrien un hereu ! , El Senyor , evidentment va fer cara de content , però encara és pregunta ara, com ha sigut ?. La Senyora , més contenta que ningú, no es pregunta com ha sigut, si no més aviat qui ? , però no l'importa massa . La cuinera , va haver de canviar de casa , per indicació de la Senyora i el mosso també, per indicació del Senyor.... per si de cas ! jejeje.
  Així que ja sabeu el secret de la nit de les sorpreses .... i recordeu !  ... no digueu qui us ho ha explicat tot , que la Senyora em pela ! jejejeje.
  Ah ! I ara me'n adono , que en Van Eyck  , també ha pintat al mosso i a la cuinera ,en un lloc d'honor al quadre... mireu bé en el mirall del fons , allí els hi trobareu ! Ara si, que ja hi som tots !!.....Guau !! (que vol dir adéu !! ).

Blue instant.

18 de gener de 2017

" Soir blue " (Petit homentage a R.C.) Aportació a relats conjunts 100 Edició .


Edward Hopper, 1914, Soir bleu



" Havia una vegada uns bloggaires que feien de becaris en una gran editorial. Els hi assignaven missions molt perilloses , fer els cafès , llistar las necrològiques i els anuncis d'actes de societat....entre altres. Però jo , els vaig apartar de tot allò  i ara treballen per mi . Jo em dic R.C. " 
Com cada dia 15 del mes , els reuneixo a tots plegats per assignar-los els nous treballs. Avui , però , serà especial .... s'acompliran els 100 projectes realitzats ! . Reunits a la sala els hi proposo una "Soir blue" per celebrar-ho . "Trieu el lloc que voleu !.... on quedem ?"..."Quedem al Zurich !!" diuen al uníson la Sílvia i la Gemma ( el seu crit de guerra ! ) i ho remata , amb uns passets de ball , la Sara , tat-xaaant... !. Es veritat ! , quin millor lloc per inspirar-se i descobrir noves aventures ?. 
Des que els vaig contractar , mai m'han vist ni saben del cert qui soc. Tots en fan rumors de si es aquest o aquell .... però mai ho han descobert. Avui els hi he dit que assistiré a la festa , així que tots estan ben neguitosos i ansiosos per que arribi el moment. 
  Al altell del Zurich , els més jovenets . han començat a decorar amb paperets i garlandes les parets i els sostre. Estant contents i amb la música animada , que va assajant " La Banda "   (convidada especialment al acte) ja van bellugant les cames. També a fet aparició "l"Eco" , a fi de fer-ne ressò de la festa..... i també l'excèntric "Paintsky" , que per acabar d'esvalotar al personal s'ha penjat de la finestra en "pilotes" !!.... no ha pensat pas en el fred que fa i l'han tret corrents mig congelat com si fos un "frigodedo" .....hehehe..... a sota una manta que li ha deixat un cambrer , ara mira de refer-se amb l'ajuda d'un bon suïs calentet !. 
La festa s'ha anat engrescant per moments i la sala ja es gairebé plena... tot son abraçades , riures i converses improvisades....i ja ha començat també , la caça de qui es en R.C. ! . Murmuris i més murmuris.... intrigas.... tots s'ho van preguntant entre si. Fins i tot , a mi també m'ho han preguntat ! ... quina colla ... hehehe . La majoría creuen que soc el noi vestit de pallasso , de blanca cara enfarinada .... jo he dit que podria ser !! hehehe. En realitat es un cambrer del Zurich , que aprofitant l'uniforme de blanc , s'ha empolainat  la cara i amb un tros de garlanda blanca al coll , s'ha mig disfressat , per unir-se a la gresca.  
Després de una bona estona de xerrameca , beure i menjar i ballar, com no ! .... arriba el moment  del pastís , en que tothom està a la expectativa .  Un cambrer , amb un petit carret , ens fa arribar el desitjat dolç , a sobre , il·luminades com espelmetes , cent lletres al atzar i de tots colors , fent espurnetes de foc i llum alegrant  el conjunt. En aquell precís instant , que el pastís entra a la sala , totes les llums s'apaguen de cop i només la resplendor de les lletres enceses il·luminen vagament als assistents. Es només llavors , que amb la complicitat de la foscor , m'acosto a la vora del cambrer que diposita cerimoniosament el pastís sobre una taula i em felicita . Las espurnes de llum , només arribant a il·luminar-me les mans i que enfundades amb uns guants negres , tampoc deixen entreveure cap detall . Es fa un petit silenci , agafo aire..... un , dos i tres !! i d'una bufada , apago totes les lletretes de colors . Torna la foscor de sobte , com de sobte surto corrents de la sala , abans no es faci la llum ! . Mentre m'escapoleixo tant ràpid com puc sense ser vist...vaig escoltant de fons els cants dels meus bloggaires..... "moooltes feeeliciitaaaats.... mooooolteeees  feliciiiiiittaaaatssss !...." i un OOOOhhhhh !!!! que ompla l'altell , al tornar la llum i descobrir nomes el pastís sense la companyia del personatge esperat. Un cop més me escapat ! Se las hauran de enginyar molt bé , per descobrir-me ! hehehe.
La festa encara continuarà una bona estona , jo torno cap a casa , tot passejant sota la pluja , mentre vaig mirant els missatges del WatsApp  que em van entrant al mòbil i que en van felicitant i rondinant carinyosament , per la meva petita malifeta . Bona nit, companys !!

  FELICITATS A "RELATS CONJUNTS " PER LA SEVA 100 EDICIÓ !!!.

 Blue instant.

19 de desembre de 2016

Ritme de tardor. (Aportació a Relats conjunts).


 Jackson Pollock, 1950, Autumn Rhythm (Number 30)



           Aquell matí havia sortit un Sol molt eixerit i fins i tot escalfava força , per la època que ja érem. El dia anterior havia fet una bona tempesta i no havia pogut sortir de casa, aquest matí aprofitaria i faria un passeig per la part alta de la ciutat , on comencen a elevar-se els petits turons que envolten la població. 
 Va ser en aquell indret , que tot caminant de manera distreta , va ensopegar amb una capseta petita . S'aturà i baixà la vista al seu voltant , intentant descobrir que era allò que havia petat als seus peus. Sota unes petites herbes el va  veure, era un objecte de color fosc , mes aviat negre i tot i així si veia una llum blavosa. S'ajupí cap a ell i l'agafà amb la mà i encuriosit per la llum,  descobrir la seva pròpia imatge dins aquell requadre lluminós .... "Coi, aquest sóc jo !" hehehe i la imatge repetia una i altre vegada totes les seves ganyotes graciosament i l'Avi es feia un tip de riure, tot sol amb aquell aparell , que va resultar ser un mòbil .... al mig de la pantalla hi va veure un puntet vermell que el va intrigar, posant-li el dit a sobre , la imatge es va aturar. "Caram, s'ha parat !" es va dir per ell mateix i tornant a posar el dit a sobre el punt, que ara era de color blanc, va començar una pel·lícula que no hi tenia res a veure amb el d'abans. Las imatges eren de la platja, la va reconèixer pel seu passeig de palmeres, i al fons es veia una petita mànega dins la mar que es movia tota sinuosa com una serp , a un costat i altre, la mar estava molt furiosa i es veien grans onades. La manega, que primer era petita i llunyana es va anar fent més grossa i avançava ràpidament , com si volgués sortir de la pantalla  i tot d'una era tant a prop, que es podien veure com giravoltaven com boges unes branques de palmera, ampolles de plàstic, restes de tendals, i molta sorra voleiant tot plegat com una macedònia que feia la natura amb aquell vent tant desfermat... després ja no es veia res més que es podés identificar, tot tèrbol i fosc....    fins que en un moment sobtat la llum de la pantalleta es va fer fonedissa i el negre s'apoderà de tot el seu espai. (La bateria estava esgotada completament). 
 L'Avi , en acabar-se l'espectacle inesperadament, va deixar anar un reneg i amb decepció , es va posar l'aparell a la butxaca i va pensar que tot baixant cap a casa, el deixaria a "Objectes perduts" de la Policia Local , per si el propietari anava a denunciar la pèrdua.
.................................................
    El  matí de diumenge, el Joan era a casa amb la seva dona, la Tilda. Estava ansiós mirant per la finestra , veient com el temps anava empitjorant de mica en mica, tal i com havien anunciat per la tele. Un somriure entremaliat se li esmunyia dels llavis ,tot traçant el seu pla per aquell matí. La Tilda, mirant-se'l de reüll des de la taula del menjador, mentre s'acabava el seu cafè amb llet , li va dir , com qui no vol la cosa.... " Joanet !... quin matí més dolent que fa, no?.... perquè no l'aprofitem veient una bona peli, aquí al sofà ....  sota la manteta....mmm...que me'n dius?". Hehehe ....va riure ell, "avui tinc un altre pla , jo!" . A lo que ella respongué "Tu, t'ho perds!..." decepcionada per la resposta.
 En Joan , un cop vestit , agafà el seu impermeable i va sortir corren de casa , llençant un "Adéu, carinyet , fins després....!" des de la porta .  En mig del vent i la pluja s'adreçà cap al passeig on , mòbil en mà ,començà a fer fotografies del temporal , de les grans onades petant contra el passeig.... "Aquestes fotos sortiran fabuloses ! hehehe...! " i mentre anava fent a tort i a dret, se'n adonà que al fons, dins la mar, una mànega s'anava formant i creixia ràpidament. "Ostres ! , quina sort ! Faré un vídeo i l'enviaré a la tele , al programa del temps i segur que sortirà a primera plana ! Hehehe ja veuràs la Tilda !! hehehe...." i mentre anava gravant , més s'apropava a la línia de mar i a la vegada, la mànega també o feia des de el  sentit contrari.... en pocs minuts , la fatal trobada va tenir lloc i mentre en Joan , tot entusiasmat anava enregistrant i cridant "...quin vídeo! quin vídeo !..." tot d'una , va sentir un "...zzzzziiiiip !"  i va desaparèixer de la platja , al igual que la mànega , que convertida ja en tornado al trepitjar terra ferma, va desaparèixer en direcció als petits turons que envolten la ciutat.
 A l'endemà al matí, les notícies de la tele es van fer ressò del temporal esdevingut a la zona. També van anunciar la desaparició d'una persona , en Joan Passerell , que havia sortit de casa i no havia tornat en las darreres vint-i-quatre hores i del que no se sabia res.
................................................
Va passar molt temps i la Tilda , no va tenir mai més notícia del Joan. No va saber mai què va succeir .... ni la policia tampoc , que va deixar el cas arxivat "temporalment" al no tenir cap pista a seguir.
   Encara que , sense saber-ho ningú, la pista que duia a resoldre el problema estava guardada gelosament al calaix de "Objectes perduts", de la mateixa policia local.-


Blue instant.

                             Bones festes de Nadal a tothom !!!  

20 de novembre de 2016

" Home nu penjant d'una finestra " * Aportació a Relats Conjunts*


"Lovers" de Banksy. (Aportació a Relats Conjunts).


                                                        
  Al taller d'il·lustració "Pintujo" , hi compartien feina en Pen Paintksy , un tipus divertit i més aviat, tirant a sàtir, que no tenia manies a l'hora de fer la seva i en Jan Tothosap , un xafarder d'allò més , que es posava a tot arreu i un trepa sense límits  a la feina , on sempre intentava fer mèrits davant els altres i als que poder trepitjar sense cap mena de remordiment.
  Va ser al últim sopar de Nadal , en que el Jan va descobrir , casi per casualitat mentre deixava l'abric al guarda-roba del restaurant,  com el Pen i la Mette Mel·lah , esposa del Bonjanis Mel·lah , cap del departament a la "Pintujo" , es dedicaven discretament un petó voladís entre ells i a certa distancia , acompanyat d'una clicada d'ull que no li va oferir cap dubte... estaven enrotllats , segur !!  .... hihihi, va riure interiorment en Jan , pensant com se'n podria aprofitar d'això.  
  En Bonjanis era un paio molt distret i bonàs i  per aquest motiu , li havien "colat" més d'una. En Pen no deixava passar cap ocasió i en conèixer a la Mette en una recepció al departament , va adonar-se de seguida de la oportunitat que se li oferia quan van ser presentats pel seu marit ... "...Pen, vina! et presento a la meva esposa, la Mette..." i la dona, tallant-li la paraula al seu marit i veient la "bona peça" que tenia al davant , va dir amb molta insinuació  i poc a poc "... Mel··· lah..." amb lo que al Jan se li van disparar els sentits com en un castell de focs d'artifici. D'ençà va ser, que van començar les trobades furtives i a las que en Bonjanis no descobria mai , sent-ne  totalment ignorant .
  Va ser a partir d'aquell sopar de Nadal, que en Jan Tothosap va decidir saber més de tot plegat i va posar el seu instint caçador a sobre d'en Pen, al que seguia d'amagat , fins que va descobrir-lo un dia en que el va veure saltar per la finestra d'una habitació de la casa d'en Bonjanis , a mig vestir i a corra-cuita, mentre per la porta de la casa acabava de entrar ben confiat en Bonjanis , tot dient "Mette , ja he arribat !!" ... en Jan es partia de riure davant la escena... en Jan, mig nu i amb els pantalons a la mà , queia a sobre d'un roser ...i mentre intentava ofegar els seus crits per les punxades que rebia , la Mette que el veia queixar-se ,des de dalt la finestra, va dir-se per a si mateixa " no penso mai a canviar de lloc aquest roser !......" . A l'endemà , al Jan li va faltar temps per treure el tema a l'hora del esmorzar , quan es reunien tots els del departament i va dir com el que no vol la cosa " ... Bonjanis ! no has sentit els comentaris pel teu barri, del home "salta finestres" ...hehehe ? ,mentre de reull mirava la cara d'en Pen , que es va desfigurar de cop. " ...doncs, no! quines coses? no m'assabento  mai de res jo, potser la Mette si, que sempre va al taller de cuina  i la deuen fer petar... sempre em diu que li encanta  i que no hi ha res com un bon forn ben calent per coure les millors delícies ...però que primer s'ha de "amassar"  ben amorosament  i amb delicadesa , tot allò que si vol ficar.... ai ! que entusiasta que es !" . Dons si, si...va seguir en Jan amb to més sorneguer "es veu que més d'un cop ja han vist a aquest element, saltar de la  finestra i amb molta pressa...potser fugint d'algun marit enfurismat, no creus Pen ?? , hehehe ".  
 Aquella escena la va anar repetint en Jan, alguns dies més , davant la ignorància d'en Bonjanis i del nerviosisme creixent d'en Pen , que només pensava com podia acabar amb aquella tortura i no ser descobert pel capsigrany d'en Jan i menys encara pel seu cap, en Bonjanis....fins que una nit ho va intentar resoldre d'una forma desesperada.
  Al matí següent, en Bonjanis va arribar una mica més content que de costum a la feina i així que va entrar al departament , es va dirigir cap al Jan i li va dir:  " ai, Jan !!  que en sou de trapelles vosaltres !!... un home que salta per les finestres de les cases, eh !! hehehhe   si, si.... ja ho he descobert !! i ja sé qui és !! " mentre ho deia es va tombar per mirar al Pen , que ja va sentir la suor com li corria per la esquena avall i es posava vermell com una tomaca, alhora que en Jan es començava a fregar les mans.... " ja el tinc!, ja el tinc!, hihihi...".  En Bonjanis va seguir parlant.... " l'home que salta per les finestres , ja no saltarà més !...hehehe , perquè només es un grafiti .... i que han pintat just a la finestra de casa meva !!.... però l'he mirat bé aquest matí al sortir de casa i he descobert qui la pintat !, ha sigut en Pen !! ai, ai...sàtir, més que sàtir !!  he descobert el teu estil i sobretot, sobretot .... perquè hi has posat la teva firma i tot !! ahhaha .... "   mentre en Pen pensava ".....que inútil que sóc !!...." encara que una mica alleugerat, per no ser descobert per la causa principal. 
 En Jan Tothosap es maleïa a si mateix, veient que tot el seu pla no havia servit de res... en Bonjanis, com sempre , no s'havia adonat del que volia dir-li amb les seves insinuacions...havia perdut el temps, millor hauria estat descobrir-ho tot .... però no, no era el seu estil , li agradava massa el teatre... i , aquest cop, no havia obtingut el final esperat.
 I la cosa va quedar així , com una broma de nens....  
              Però ningú es recordà de tot plegat, quan uns mesos més tard, una reestructuració de plantilla , va deixar al atur al Pen , que ara es dedica a pintar persianes de locals i botigues amb el seu estil "d'art street"  , també  van traslladar de lloc al Jan , al que van posar a treballar a la porteria del taller ...allí podria viure moltes aventures !.
 La Mette , tampoc ha guardat el seu lloc....ha recuperat el seu nom de soltera , Pàthas, .... va acceptar firmar el divorci , així que el seu marit la va recomanar com a gran cuinera al McPerri's del poble, on la van acceptar  encantats , després de rebre una suculenta propina, aixó si, amb contracte temporal !.
  I en Bonjanis , va seguir al cap del departament , amb una mica més de feina , però content... amb aquell sabor que dona "el que riu últim , riu millor !" , ha conegut una noia molt maca , en les últimes setmanes... es japonesa , i encara que a ella no li agrada cuinar , a en Bonjanis li sembla perfecta .... es diu Nosuko Mai. Esperem que tingui més bona sort !!.

Blue instant.

1 de maig de 2016

"Jove decadent" . Aportació a "Relats conjunts".


"Jove decadent" de Ramon Cases.








ufff !!.... ja hem acabat! I ja son les tantes de la nit....quines ganes d'arribar ja, a casa... i descansar de tant "meneio". Hauria de trobar millor feina , amb uns horaris més normals i poder tenir, una mica més de vida pròpia...i sense tenir que escoltar els comentaris enverinats de la veïna, aquella amargada del primer, sempre tirant indirectes ... "aquesta joventut decadent, que només vol gresca i sortir de nit...!"...bufff , insuportable !!.
 Però mira, aquesta nit, segons els meus comptes , em trauré una bona jornada i a més les propines ! .... si tingués més dies aixi i amb la "jefa" de tant bon humor com avui, un temps més i em podria dedicar pel meu compte !.
 Avui, ha sigut un no parar, encara no enllestíem  amb uns que ja entraven uns altres.... quin desfici ! ... i el pesat del Joan ... " Jo vull repetir, jo vull repetir !!" ....sort que la "jefa" ha vingut i me'l ha tret de sobre... "vols repetir, vols repetir??..."  vinga, aixecat !! ... i passa per caixa, que encara em deus el servei d'ahir i el d'abans d'ahir, aprofitat !!.
 I deprès la Griselda, que pesadeta , la molt presumida ! ....nomes fa quatre dies que és aquí i sempre tant "tiquis-miquis" .....  "ai, Elvireta ! , que em pots deixar aquella cremeta teva, que va tant bé ??...es que noia, amb tanta calor i corredisses, tinc les cuixes encetades ...uis , quina coïssor !!....  "Compra-te'n una, tu !! , que bones propines en treus dels clients, amb les teves "artimanyas" .
  Quina colla !  ... si es que se'n podria fer un llibre, amb totes les "cosetes" que passen aquí !!.
  Vinga, va !! Un últim esforç i cap a casa !!.  Ja està tot recollit i endreçat .... i com sempre, me quedat l'última de totes....   ja la saben llarga, aquestes , ja !!.
  Sort que demà, es dimarts i el restaurant tanca ..... tot el dia per mi , que bé !!.

Blue instant.

22 de gener de 2016

L' Escrivà * Aportació a Relats Conjunts.



Relats Conjunts "L'Escrivà"
           
  L'Andreu es un home tranquil, amb el temps s'ha fet conformista, sense sentiments rancorosos ni odis, d'acord amb el paper que li ha tocat jugar a la Vida. Ara, ja d'avançada edat, encara seu cada matí, després d'haver anat a matines i esmorzar el minúscul àpat matiner de cada jornada, un bol de llet i un petit xusco de pa blanc fornejat al mateix monestir. Avui, torna a la seva taula, a escriure i fer còpies  dels tractats medicinals , d'astronomia o de textos religiosos, d'antics llibres preservats al llarg dels anys al arxiu capitular i així, poder enviar-los a d'altres monestirs i compartir llegats. 
  L'Andreu , fill petit de família noble, es va tenir que rendir al mandat del seu pare. Al Joan, el fill gran, se'l van menjar les ires i les fúries  de la guerra, li va tocar ser soldat sense discussió de cap mena. A l 'Andreu, li va caure el món a sobre en saber que el monestir era el seu destí. Amant de la natura i de les arts, com era, volia viatjar, veure món.... i sobre tot, fer-ho acompanyat de la Pelegrina, la seva estimada. Tot això va desaparèixer de sobte, per desig i ordre del seu pare. Resignat a la situació, l'Andreu va escollir l'arxiu capitular, com a tasca principal en el seu rol a la comunitat, allà podria viatjar d'una altre manera , amb els llibres podria intentar descobrir el que el seu pare li negava, els llibres serien el seu món particular. 
  Avui, un cop més... entre pàgina i pàgina, fa un descans, els ulls ja no son els que eren, las lletres se li tornen borroses molt sovint i , en aquests descansos  forçats, mira al voltant seu,  tot el seu món reduït,  que es l'únic que li dona finestres obertes al mon exterior. Amb els dits ressegueix ell llom dels llibres a les estanteries, plenes a vessar, només amb el tacte dels seus dits ja recorda a quin lloc l'han fet viatjar , cada un d'ells.... i pensa ...i recorda... i pensa en la joventut perduda, en la Pelegrina....què deuria ser d'ella ?....pensa en tot aquest temps transcorregut i que podia haver viscut de forma tant diferent....tant volgudament diferent!!.... però el temps no perdona...mai no ho fa !! .... torna a seure a la seva taula, mira la pàgina mig en blanc que està escrivint, està copiant , aquest cop d'amagat, uns versos d'amor que ha descobert en un petit llibre mig perdut en un racó del arxiu, a tocar dels llibres prohibits... els versos amorosos que transcriu el fan recordar al seu Amor perdut, al Amor que li van negar...un Amor que, a pesar dels anys transcorreguts , no ha oblidat mai... i s'adorm sobre la taula amb aquests pensaments....dorm.... Per un instant, un petit soroll el desvetlla, es el petit ratolí que sempre el visita... un bon amic!.... i just en aquell instant...mira al fons de la sala , que està mig en penombra i veu una figura mig desdibuixada....com etèria,  si fixa més, forçant els seus ulls cansats i vol descobrir quina aparença té.... Un somriure il·lumina la seva cara i unes llàgrimes  volen  passejar-se pels seus ulls.... mira fixo, la Pelegrina , d'imatge serena i en silenci , apropa el seu index als llavis i li fa un "Sssshhsss...!" molt lleuger i casi insonor....i aixecant lleument  l'altre mà, li fa un senyal : "Vine amb mi... !!". L'Andreu torna a ser víctima del cansament i s'adorm de nou. Dorm, amb un somriure als seus llavis , com feia molt temps no havia dibuixat. Dorm plàcidament, sobre els versos amorosos que està copiant, per Ell.... per la Pelegrina ..... Dorm.... dorm.... somni profund.L'Andreu es mort.

Blue instant. 

26 de desembre de 2015

La fada que va desaparèixer. "Aportació a Relats Conjunts"




Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer


Vols ocultar-te, ho desitges...
no deixar-te veure més,
per les mirades que et son quotidianes.
I vols lliurar-te a llocs llunyans,
on siguis acollida en uns nous braços,
desitjant ser compresa i estimada...
tant ho desitges...que sense adonar-te'n
oblidaràs l'estima que ara i aquí et tenim ja,
no t'ho creus ...potser... però es cert !
Vagis on vagis....sempre seràs Dona d'aigua...
i per tant, encisaràs al teu voltant ,
i seràs admirada per aquells
que tinguin la sort de descobrir-te...
Abandonaràs al que més estimes ,
sense voler o volent-ho...
es l'aigua que et dona la Vida ,
i en canvi en buscaràs una de nova.
Que tinguis sort i amor al teu voltant,
tant com el que ara vols ignorar,
tant a pesar teu.......
Et mereixes el millor de la Vida !

Blue instant.