30 d’octubre de 2018

Paisatge de tardor. Aportació a "Relats Conjunts".

http://relatsconjunts.blogspot.com/2018/10/paisatge-de-tardor.html

Entrada ja la tardor, tornava al poble desprès d'anys d'absència.
Pel camí , arribant ja al poble, es dibuixava la figura de la casa gran , que sempre apareixia en els seus somnis, somnis en que ella no deixava mai de ser-hi .
Es va aturar un segon, va contenir la respiració i es va dir a si mateix, "Ara ja no pots aturar-te,per això has vingut ...", però el dubte va omplir el seu pensament... "segur?" , no, no ho estava... 
Es va asseure a l'ombra d'un arbre del camí, va rebuscar en la seva bossa , els seus dits van remenar el seu contingut, un tros de pa tirant a sec , un tros de formatge, l'ampolla del vi, el ganivet ... el ganivet ... el va tantejar mig segon a la mà i el deixà en observar les cartes, les cartes d'ella, totes juntes en un paquet relligat amb el cordill  que feia servir a la botiga, sec, desgastat , esfilagarsat ...com ell mateix. Cartes que encara eren tancades, sense llegir i que ell, endevinava el que hi deien, el que amagava el sobre , i que mantenia encara una mica  la olor del seu perfum, aquell que havia olorat tants cops en el seu coll rosat i suau.
Endevinava que aquells sobres , amagaven les seves súpliques i desitjos de que ell tornés , que la perdonés , que oblidés els errors que ella havia comés i que ell no perdonava,  que no volia perdonar . Però amb el temps, el dubte omplia més i més el seu pensament i alguna cosa li deia que si, que podria perdonar-la , que segur que aquella història ja era, feia molt de temps, aigua passada per ella . Cada cop , estava més insegur del seu camí.... seguir i perdonar o girar cua per sempre més. El cap li bullia. 
En un gest inconscient , va agafar el paquet de cartes i en va estirar la de sobre de tot, la última que havia rebut feia poc mes d'un mes. Se la va mirar , va resseguir la filigrana de la seva lletra sobre el paper i en un gest sobtat, va estripar el sobre que fins llavors restava intacte, com tots el altres, i en va extreure un full petit , que contenia poques lletres escrites , algunes d'elles amb la tinta una mica desdibuixada, com si s'hagués mullat el paper... 
Atentament, va agafar la nota i la va llegir per primer cop... " Deixa'm , oblide'm , no tornis mai més ja que es el que vols, el teu silenci, en tots aquests anys,em diu que després de penedir-me de tot i suplicar-te un cop i un altre, carta rere carta , no han aconseguit que el teu cor sec i ple de rancúnia , deixi anar un pensament bo per a mi. Oblide'm !...el meu cor també s'ha assecat per a tu. Fins mai !."
En aquell moment, la tardor del paisatge se li va convertir en hivern gèlid i la sang se li glaçà a les venes....la carta se li escapà dels dits i voleià inesperadament cap al poble. 
                Llavors, en aquell mateix instant, ja no tenia cap dubte, sabia que la podia perdonar, però.... voldria ella ? .... potser aquella carta voleiant al vent li indicava el camí a seguir...

Blue instant.


15 d’octubre de 2018

Sospir.




Contrallum del cel,
la tarda blavissa,
darrere dels núvols
el sol hi sospira.

Ennuvolat dens,
esparses clarianes,
el cel clos al fons
com ordit de sarja.

Càlid bufa el vent
movent el que és fràgil,
tot és expectant
que la pluja caigui.

* * *

Poema : " Sospir" de Carme Cabús.
Fotografia : ArtuR.

8 d’octubre de 2018

Concurs de salts.




 En Banyeta va estar-se molts dies entrenant-se, pel concurs de salts del Bosc Negre, es va esforçar molt, salta que salta !....El dia del concurs, va quedar el segon !! Els altres dos participants van ser la estirada de la Llagosta, que va tenir el primer premi (era de esperar ! ) i la papallona Presumida, que va ser desqualificada , no saltava pas l'obstacle....el passava per sobre.... volant !! Així que, en Banyeta va fer prou bon paper !....però la seva amiga Marieta,sempre burleta.... ja li deia sempre...."Banyeta, et pesa massa el cul !!!" .
* * * *
Blue instant.
 
(Fotografia Anatolhi).

27 de setembre de 2018

"Tornaré".



Dibuix digital ArtuR.

 *  *  *  *

 L’aire ardent de la terra enfebrada,
sol d’estiu a les cales i al mar,
tot pensant en l’alota estimada
  i el record d’una flor perfumada, feliç vaig cantant…
Tornaré quan es mori la tarda,
tornaré pels camins de la mar,
tornaré ple d’amor i esperança,
a cercar la mirada encisera d’aquests teus ulls blaus.
 Tu també m’estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi…
 Més enllà veig un cel ple d’estrelles,
més enllà veig un arbre florit,
prop de mi una dolça mirada
i unes mans amoroses i ardents a sobre del meu pit.
Tornaré quan la font vingui clara;
tornaré amb la lluna de maig;
tornaré quan la nit, ample i bruna,
entre canyes i pàl·lids silencis escolti el meu cant.
 Tu també m’estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi…
 Tu seràs, menorquina estimada,
tu seràs a la vora del mar;
tu seràs com un so de campanes;
la gran font per la set dels meus llavis
que em crema la sang!

*   *   *   *
 
 Autor: Josep Lluís Ortega Monasterio.


22 de setembre de 2018

Santuari de Santa Maria del Foix.




          El santuari de Santa Maria de Foix és un edifici d'estil romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, que ha estat restaurada recentment.
L'església està situada damunt d'un penya-segat prop de la capçalera del riu Foix, a 643 m d'altitud.
Antigament formava part del recinte del castell de Foix, les ruïnes del qual encara es poden veure al voltant de l'església, i donen una idea llunyana de la importància d'aquest enclavament estratègic en època medieval. Aquesta ubicació enlairada, amb vistes a dos vessants de la muntanya, proporciona unes panoràmiques espectaculars de la plana penedesenca.
L'església de Santa Maria de Foix va ser la parròquia del municipi fins al 1892, quan el darrer rector, mossèn Pallarols, hi va morir violentament i la parròquia fou traslladada al barri del Cusconar. Va ser aleshores quan aquest temple de la muntanya es va convertir en el santuari de la Mare de Déu de Foix, on es venera la patrona del Penedès.



11 de setembre de 2018

11 de Setembre. Diada de Catalunya.




.........
 
"De dos amors que tenia
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat .
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra , l'altre en mar. "
.........
 
Miquel Martí i Pol.

23 de juny de 2018

Nit de Sant Joan.




Ja les podeu fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.
Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant...
i en fareu també en la Serra

perquè els vegin més enllà.
*   *   *   *
Joan Maragall.

2 de maig de 2018

Mar.



Far de Kermorvan. Bretagne. França.( Fotografía Pawel Kucharski.).


El mar es
                el Lucifer del azul.
      El cielo caído
                     por querer ser la Luz
  ....

                    "Mar" Federico García Lorca.
             ( Abril 1919 ).