15 de febrer de 2019

Canvi de rumb.



"Noia en roig"(2019). Dibuix digital ArtuR.

                 
Un dia, el seu penell va embogir.
L'aire la va girar i la fletxa va assenyalar el sud.
El nord d'anys enrere, es va trencar.
El sud partia sabors i aires càlids.
..............
I ella va canviar de rumb, d'aire i de lloc,
de punts de vista, de treball i de la llar,
de manera de ser, de sentir i de pensar.
Va canviar els seus records, i les seves idees,
la forma dels seus petons, i els murmuris,
les carícies i el somriure.
Va canviar les seves prioritats, les seves amistats i els seus desitjos,
de família i de companyia.
Va canviar de xampú, d'accent i de parer,
d'estats d'ànim, de destinació i de llit.
Va canviar l'estrèpit del despertador
pel cant del gall,
l'hora de més, per la seva hora de menys,
el seu passeig matinal pel vespertí,
els carrers per la platja.
................
Un dia, el seu penell va embogir.
I ella va complir la seva promesa.


by  Marta.

3 de febrer de 2019

Últim avís.





                    A la pista d'aterratge només quedava una nau. La Selee n'era l'última tripulant a pujar-hi per enlairar-se i fugir de la tempesta  que assolaria el planeta. Sense equipatge , per evitar l'excés de pes, en l'últim moment, va córrer cap al hangar a tocar del bosc, per salvar  la cosa més fràgil i bella que podia endur-se , la Moon, la planta que li va regalar la mare.
Arribats a aquest punt i veient l'acció de la Selee , el guionista de la Vida, Déu, va decidir canviar el guió.
 Desfaria la tempesta i deixaria que la Vida perdures en aquell petit món.

Blue instant.

Proposta per al repte de febrer de "Escribir jugando" . 

25 de gener de 2019

(Des)Connectats.






   Mentre la Margarida anava fent las seves jugades guanyadores, anava pensant :"Avui si que et deixaré amb un pam de nas, Joan !. Tant presumir de tecnicismes, de sortides, de sistema Colle, de anti-siciliana, que si peons doblats,que si et faig el Molinet...res ! . Avui, que te convençut de desconnectar els mòbils per jugar més tranquils, he descobert que tot era teatre, que buscaves dissimuladament  les millors jugades a la xarxa, per guanyar-me...Traïdor !! . Avui és la meva!! ...".
"Joan, escac i mat !! "... Amb un somriure d'orella a orella, la Margarida ha deixat al descobert les males arts d'en Joan.



Blue instant.

 Proposta per al repte 'Escribir jugando', del blog de Lídia Castro Navas: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau.
https://lidiacastronavas.wordpress.com/2019/01/01/escribir-jugando-enero/

17 de gener de 2019

" Recordant el passat "


Aportació a "Relats conjunts" , "Recordant el passat".

...Verge dels Set Dolors !.... ja hi tornem a ser, un altre cop que no arribem a fi de mes !, mira que li vaig dir mil cops al Antoni... no gastis tant, que sempre estires mes el braç que la màniga!, però ell, res de res.... que em de fer cagar el tió als nens...hem de fer-los regalets... , però Antoni, si els nens ja tenen mes de quaranta anys !...i ell que res, bé, bé...i  a les bessonetes que?..... Antoniiii, que ja tenen els vint ben fets !!....  però ca, ell a la seva...i després que un "aguinaldo" per Nadal i una propineta per cap d'any...que vagin a ballar, que gaudeixin, dona!... i vinga gastar, que la casa es gran !. Ah ! i els Reis que no hi faltin , un regalet per cap... que sempre fa il·lusió veure'ls les cares destapant regals !!.... i ara què , Antoni , ara què ? ...ja tornem a estar en números vermells ....que ja ma trucat el Evaristo de La Caixa Metropolitana  posant-me en avís.. Senyora Paquita, disculpim, pero la seva compte s'ha posat en vermell, que ja té un saldo de menys 3 pessetes....! a veure si ens pot fer un ingrés aviat.... "Carai, amb el Evaristo... per 3 pessetes ja protesta !.... Ai, Sant Pau, Sant Antoni i Sant Sebastià , quina setmaneta ens espera !.... fins el 25 que ens ingressin la pensió, a dieta de caldo de pastilla i sopetes de pa.... cada més, per una cosa o altre, sempre fent curt....
    Paquita ! , ja he arribat ,,,ja podem dinar i celebrar Sant Antoni !... ara vinc de la rambla de veure els Tres Tombs ....molt bonics, com cada any ! ....
   I no t'han beneït a tu ? Antoniet !....
Ai, Paquita, com ets.... ja saps que només beneeixen  als animalons...als cavalls i als burros...
  Per això ho dic, per això... !!.
Ai ! , que rondinaire ets !!..... va, que te portat un tortell de regalet per tu , carinyet !!.
   Sant torne-mi !.... el que dic jo, a gastar, a gastar....que la casa es gran !!. 

Blue instant.

22 de desembre de 2018

Bon Nadal !!






Ha nevat al pessebre.

Perquè es distregui del fred
el dia de la nevada,
àngels, fan, al son d'hivern,
coixí amb plomes de nadala. 
 *  *  *
Josep Mª López Picó. (Barcelona, 1886 - 1959).
 
   

14 de desembre de 2018

2019




            Vols un calendari original pel nou any 2019 ? , aquí en tens un !. Calendari de sobre taula amb caixa de cd, (14 x 12 cm), imprès amb paper couché setinat mate d'alt gramatge. Sis fulles impreses cara i cara a tot color, una il·lustració diferent d'Artur per cada mes de l'any.
Per 25 euros , despeses d'enviament incloses. Envia'm un missatge privat aquí si t'interessa , no triguis que s'acaben !!. Gràcies !! 😏




30 d’octubre de 2018

Paisatge de tardor. Aportació a "Relats Conjunts".

http://relatsconjunts.blogspot.com/2018/10/paisatge-de-tardor.html

Entrada ja la tardor, tornava al poble desprès d'anys d'absència.
Pel camí , arribant ja al poble, es dibuixava la figura de la casa gran , que sempre apareixia en els seus somnis, somnis en que ella no deixava mai de ser-hi .
Es va aturar un segon, va contenir la respiració i es va dir a si mateix, "Ara ja no pots aturar-te,per això has vingut ...", però el dubte va omplir el seu pensament... "segur?" , no, no ho estava... 
Es va asseure a l'ombra d'un arbre del camí, va rebuscar en la seva bossa , els seus dits van remenar el seu contingut, un tros de pa tirant a sec , un tros de formatge, l'ampolla del vi, el ganivet ... el ganivet ... el va tantejar mig segon a la mà i el deixà en observar les cartes, les cartes d'ella, totes juntes en un paquet relligat amb el cordill  que feia servir a la botiga, sec, desgastat , esfilagarsat ...com ell mateix. Cartes que encara eren tancades, sense llegir i que ell, endevinava el que hi deien, el que amagava el sobre , i que mantenia encara una mica  la olor del seu perfum, aquell que havia olorat tants cops en el seu coll rosat i suau.
Endevinava que aquells sobres , amagaven les seves súpliques i desitjos de que ell tornés , que la perdonés , que oblidés els errors que ella havia comés i que ell no perdonava,  que no volia perdonar . Però amb el temps, el dubte omplia més i més el seu pensament i alguna cosa li deia que si, que podria perdonar-la , que segur que aquella història ja era, feia molt de temps, aigua passada per ella . Cada cop , estava més insegur del seu camí.... seguir i perdonar o girar cua per sempre més. El cap li bullia. 
En un gest inconscient , va agafar el paquet de cartes i en va estirar la de sobre de tot, la última que havia rebut feia poc mes d'un mes. Se la va mirar , va resseguir la filigrana de la seva lletra sobre el paper i en un gest sobtat, va estripar el sobre que fins llavors restava intacte, com tots el altres, i en va extreure un full petit , que contenia poques lletres escrites , algunes d'elles amb la tinta una mica desdibuixada, com si s'hagués mullat el paper... 
Atentament, va agafar la nota i la va llegir per primer cop... " Deixa'm , oblide'm , no tornis mai més ja que es el que vols, el teu silenci, en tots aquests anys,em diu que després de penedir-me de tot i suplicar-te un cop i un altre, carta rere carta , no han aconseguit que el teu cor sec i ple de rancúnia , deixi anar un pensament bo per a mi. Oblide'm !...el meu cor també s'ha assecat per a tu. Fins mai !."
En aquell moment, la tardor del paisatge se li va convertir en hivern gèlid i la sang se li glaçà a les venes....la carta se li escapà dels dits i voleià inesperadament cap al poble. 
                Llavors, en aquell mateix instant, ja no tenia cap dubte, sabia que la podia perdonar, però.... voldria ella ? .... potser aquella carta voleiant al vent li indicava el camí a seguir...

Blue instant.


15 d’octubre de 2018

Sospir.




Contrallum del cel,
la tarda blavissa,
darrere dels núvols
el sol hi sospira.

Ennuvolat dens,
esparses clarianes,
el cel clos al fons
com ordit de sarja.

Càlid bufa el vent
movent el que és fràgil,
tot és expectant
que la pluja caigui.

* * *

Poema : " Sospir" de Carme Cabús.
Fotografia : ArtuR.