ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

22 de novembre de 2019

Ars moriendi .

Anònim, 1450, Ars moriendi


          En la penombra de la seva habitació, petita i austera , com havia estat la seva llarga i penosa vida, en Daniel reposava, sota l'únic llençol que posseïa , en el catre que seria el seu últim lloc en aquest món. 
   Amb els últims esforços que podia fer, intentant fent un balanç del seu trajecte terrenal, recordava com els seus pares l'havien iniciat en aquesta vida a seguir  els designis i manaments del ordre religiós imperant.  Des del mateix naixement que fou així, doncs no en va li assignaren el nom de Daniel , que volia dir "Déu es el meu jutge" . 
  La vida pobre i senzilla dels pares fou la herència que en va rebre d'ells , quan van morir. La seva joventut...  després al monestir , on copiava i il·lustrava els còdecs de la biblioteca i que el duien a seguir les rectes regles de la congregació  i a evitar caure en les temptacions, que dimonis perversos  li provocaven.... com a tenir  orgull, o a ser impacient i desitjar avarament les gràcies del Cel, actituds que eren repudiades per ell i que repel·lia amb les seves pregàries diàries.
   Tota la vida lluitant contra si mateix, contra dimonis, contra temptacions.... i ara, a la seva cel.la obscura... només una petita llum d'oli  el lliure de la obscuritat de la nit i amb el seu rosari de fusta ....  resa una última pregària, que l'ajudi a evitar la última temptació que li llença un malintencionat i persistent diablot, que serà el seu penúltim acompanyant aquesta nit i que el fa dubtar ... el fa desesperar i li fa pensar que es home de poca fe.....  que no ha fet prou per seguir les regles i normes religioses, per arribar a una mort digna , com mana el "Ars moriendi", però ell es resisteix en un últim embat i lluita fins al final. 
   En l'últim instant , obre els seus ulls , vells i amb ja poca vista , fa una rialla maliciosa i assenyalant un dit cap el diablot que ell veu a la cel.la , però que només existeix en la seva ment.... li retreu un :  " T'he guanyat !. Tota la meva vida i dedicació al Senyor m'han servit per guanyar-me el Cel ... ara , que ja no em queda la més mínima força per res més, en aquest mon , començo a veure la Llum que s'apropa a mi, que em crida i que em conduirà al bon camí al destí celestial pel que me estat preparant ..... ho aconseguiré !."
   La cel.la queda en silenci , s'apaga la llumeta d'oli en una bufada de vent que ha entrat per la finestra , en el mateix moment que la mort ha fet acte de presència.  En Daniel, ja no es mou, un somriure al seu rostre es el que ha quedat de la seva última lluita personal.... la Llum li arriba, cada cop es més a prop , s'intensifica més i més...i  ara,  ja es tot un gran resplendor al voltant d'ell i de sobte, unes mans grans i càlides l'acullen, l'acaronen ...se sent acompanyat , reconfortat.... i sent una veu dolça i  tranquil·la... que anuncia alegrament, " Erika , es un nen, felicitats !! ".

Blue instant.  (Aportació a Relats conjunts )

2 de novembre de 2019

El vell llangardaix.



Es vell.
 I encara bell , engalana el seu jardí, on passeja, menja i pren el sol. Amb el temps es va tornant cec, poca visió li resta ... i avui , buscant el sol, amb la poca vista que té, s'ha confós , ha pensat que una llimona, groga , lluenta i grossa, era el sol desitjat , s'ha apropat i al seu costat ,s'ha quedat.
Una estona més tard , una mà a acariciat la llimona i ... amb gest ràpid i fort, de la seva branca, l'arrencat.
 El sol s'ha apagat de cop , pel petit , bell... i vell llangardaix ... 


 Blue instant. 
Aportació al Concurs "Lletres i Fils"  de La Núria Lorente, al seu bloc "Espill Daurat", clicant aquí hi trobareu les referències per si us animeu !

17 d’octubre de 2019

El misteriós i sorprenent succés esdevingut al taller de filadores de la Senyora Enriqueta.

Diego Velázquez, 1658, La fábula de Aracne
    
             "...ei, Minerva! , com va la teva ajudanta, l'Aracne?  Es veu molt treballadora i casi es tant ràpida com tu, filant !....
              ......  Ah, bé , Senyora Enriqueta! ...és ràpida filant, si, però no m'agafa, eh! i.... també s'equivoca de tant en tant.... però ja la vigilo , no pateixi ! ....
             .... però si que tinc observat, Minerva, que de tant en tant se li posen les cames i els braços com a peluts...ai, quina angunia... que no es depila i es cuida prou, la joveneta? , es que de veure-la , a vegades , em fa una cosa ! ....
              .... ai,si, Senyora Enriqueta! , hi ha dies que te molt que desitjar.... deu ser una d'aquestes "feminianes" o no sé com n'hi diuen... modes modernes.....quina pena! ....però res , ja me'n cuido d'adreçar-la jo, ...bona soc jo, per aquestes coses!.
              .... bé, ho deixo a les teves mans, Minerva....però no ho veig gens clar! , aquí hi ha algun misteri.... va, va....mans a la feina!."


................


                ".... ssshsst ! Aracne !.... com ho portes amb la Minerva? ... des de que en vas explicar les males arts que gasta amb tu, la mala peça! , perquè no li puguis prendre el lloc de encarregada, em tens preocupada !.   
                 ..... res ! , no pateixis , Teresina !.... ja he trobat la manera de guanyar-li la partida a aquesta mala pècora....
                 ..... es que, Aracne, des de que em vas explicar l'embruix que et fa a tu, perquè no siguis tant ràpida i polida com ella, pateixo molt per tu....no voldria veure't un dia d'aquests convertida en una aranya fastigosa.... amb la por que en fan! .... i com de tant en tant , se't posen aquestes cames i braços tan peludes....  ai !  ai! ... quin desfici....
                  Ja et dic, Teresina , que he trobat la solució !. He descobert com fer el seu embruix malèfic i li he practicat una variant.... en lloc de convertir-la en aranya , la estic envellint ràpidament ! .... així, d'aquí quatre dies , la Senyora Enriqueta la jubilarà  i em donarà a mi la seva plaça, hehehe....
                  ..... ondia , Aracne , si que és veritat! .... mira quines cames més joves i fines que té la Minerva i en canvi la seva cara, ja se li està omplint d'arrugues i potes de gall  ! .... si que funciona, si !.....
                   ..... ho, veus, Teresina ! ,.... ja t'ho dic jo! ..... au, va , despista, que la Minerva ja ens mira de reüll .... vinga a filar !."

.................

        Al cap d'una setmana, la Senyora Enriqueta , va donar la jubilació a la Minerva , que inexplicablement, semblava una àvia de 80 anys i els seus dits ja s'havien tornat molt lents i tremolosos.  La Minerva, enrabiada pel fet, va començar a perseguir una aranya negra com el betum .... i que no era petita !.... corrent desesperada  entre les filadores, tot cridant-li : "T'haig d' aixafar ! ... t'haig d'aixafar ... mala bèstia !", davant la sorpresa e incomprensió  de la mestressa.  De la Aracne , no se'n va saber mai més res...  com si s'hagués amagat en un forat !.... i davant la inesperada disbauxa , la Senyora Enriqueta va donar la plaça d'encarregada a la Teresina, que ja feia temps , li semblava la noia més assenyada del taller.
     
       I vet aquí un gat i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos !. 😄

  Blue instant. (Aportació a "Relats Conjunts d'Octubre" ).

1 d’octubre de 2019

131 Presidents.




Durant la nit del 30 de Setembre a la matinada del 1 d'Octubre , han lluit 131 llums als cims de la muntanya de Montserrat, en homenatge als 131 Presidents de la Generalitat de Catalunya des de l'any 1359 fins a la actualitat, 2019.


24 de setembre de 2019

IX Concurs ARC de portades per a il·lustradors i dissenyadors "Arts"


      Un dels meus dibuixos ha quedat seleccionat com finalista en el IX Concurs ARC de portades , per a il·lustradors i dissenyadors"Arts" de l'Associació de Relataires en Català (ARC) 2019. L'obra guanyadora del concurs serà la portada del llibre "Arts" publicat per la associació i les obres finalistes, seran publicades en les pàgines interiors del llibre. La presentació serà el proper 19 d'Octubre 2019 a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.
En el següent enllaç podeu veure l'obra guanyadora i la dels finalistes que seran publicats.

Veredicte del IX Concurs ARC de portades  2019 Associació de Relataires en Català.


5 de setembre de 2019

September in the rain.











  Com aquelles fulles dels arbres del meu carrer, que groguegen a la tardor i es tornen seques i pàl·lides, així es converteixen les meves paraules, que volen ser d'amor, i que es converteixen en mudes en arribar a la teva oïda, que és sorda al meu sentir.

Hi ha amors ... que només saben morir.


Blue instant.




 

1 de setembre de 2019

Tornada al Setembre !.


Al Joan ja pensava feia dies, que el Setembre s'acostava i amb això, el retorn al treball i a la rutina. Sabia com era de costós tornar a enganxar el ritme , desprès de les setmanes de vacances i recordava als seus treballadors, amb quina poca ànsia anaven a la feina aquells primers dies.
 Per això, en Joan al que li agrada sorprendre tant com pot a tothom , havia tingut una idea que aquest any posaria en marxa. S'havia passat l'estiu fent tots els preparatius i ja ho tenia tot a punt. Demà al matí , una banda musical i molt "marxosa" , farà tota una cercavila pels carrers del poble, anant recollint a tots els seus treballadors del taller que si aniran  sumant i amb aquesta alegria començaran ben animats el Setembre i la feina !.... " això espero!" , pensa tot somrient en Joan .
Demà al matí tindrà la resposta..... !. Què en penseu vosaltres ??  

 

Blue instant.

22 d’agost de 2019

El so del silenci sota l'aigua.




"Sota l'aigua el cos no pesa, imagino que és el més semblant a ser mort i alhora lliure, els cabells es belluguen endavant i endarrere al ritme del cos que avança sense esforç. Durant un minut el món s'atura, em relaxo, no he de fer res, no he de ser ningú, només un cos que es deixa acaronar per l'aigua. Els darrers mesos  de l'embaràs ho feia molt, em submergia i em passava un minut sencer sota l'aigua, parlava amb la Maria: ara flotem totes dues, ara sento el  que tu sents i tu ets un cos dins l'aigua d'un cos que és dins l'aigua. Ens deixem portar pel mar. El so del silenci sota l'aigua no es pot descriure, només qui l'ha viscut el coneix. "


Fragment de la novel.la " La memòria de les formigues" de Iolanda Batallé.

Fotografia d'internet.