ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

4 de novembre del 2021

Amors tímids.

 

Imatge de internet.

 - «Ei, Pep !.... que fas ? .... que prens el sol, com un gira-sol ?».
- Ja   ha arribat la revolució !.....pensa en Pep, mentre es regira al seient del banc del parc. «No, senyoreta ! ...estic escrivint un conte infantil , o al menys estic fent l’intent».
- «Vaja, què il·lustrat el jovenet !...i perquè ho escrius ?».
- «Doncs, la Núria , de la associació literària, que ens ha engrescat a escriure un conte pel taller infantil que fa els cap de setmana, amb els petits de Can Ginebró i ens ha dit que, si ens en sortim prou bé , potser en fa un llibre amb tots els que escrivim,  per regalar-los als nens i nenes per Nadal».
- «Renoi , Pep, que en sereu de famosos al poble !...hehehe  i què, com és el teu ?...llegeix-m’ho una mica, vaaaa...!».
- «Si , es clar ! , per riure't de mi, com sempre fas , no ?!».
- «Vinga va !, que t’escoltaré molt atentament , au , comença!».
- ........   mmmm
- «.... Una vegada hi havia un cargolet molt petitet i tímid , que l'anomenaven en Banyeta . Vivia la mar de tranquil i feliç , passejant amunt i avall per l’ hort del «tio Perico « , durant tot el dia i si el dia era plujós, encara estava més content !.....»
- « aisss, que boniquet en Banyeta!...» jijijiji......
- « si no calles, s’acaba el conte!...» brrrr.....
- « perdona! perdona! Jijijiji  .....segueix, va !».
- « doncs..... un dia de pluja fina, es va trobar al hort, una cargoleta molt bonica i que no coneixia de res. La veure avançar amb pas majestuós , elegant i segura , per sota las fulles d’una col , espolsant-se de tant en tant, les gotes d’aigua , que de la fulla queien.... «que preciosa,es !» va pensar..... «la haig de conèixer !....però soc tant tímid i poruc, que no sé com fer-ho per acostar-mi i parlar amb ella !.... segur que es del poble veí  i per això no la tinc vista !.....»
- « Heheheh  .... del poble veí ! ....doncs deu haver trigat un any a arribar, a passet de cargol !...hehehe»....
- « Què llesta, ets !!....doncs no ...a vingut pujant al autobus i només a trigat mitja hora!!...que et sembla?!!»....
- « Vaaa, no t’enfadissss !.... es per donar emoció !.... heheheh
- « ....a la propera bajanada que escolti, adéu conte !...»
- « muts i a la gàbia! ...soc tota orelles !»....
- « van passar un parell de dies, i la cargoleta es va instal·lar  al mateix hort que en Banyeta i això el va posar ben content !.... i com més la veia, mes s’anava enamorant d’ella.... ai, quin caminar !... quins ullets més graciosos, quin cos més lluent i flexible.... i quins colors té la seva closca !.... ai, cargoleta , cargoleta ! , quan et fixaràs en mi ? .... voldràs passejar al meu costat, sota la pluja fina ?... perquè no et mullis, et regalaré una bonica ombrel·la, que faré amb un branquilló i un trosset de teranyina,  arrabassada  a l’aranya negra del racó ..... ai, quan seràs meva ?.....»...
- « ....ai,  amor meu ! ....que no puc dormir, pensant amb tu !.....jijijiji  ai, ai, talment com els contes d’època que m’explicava la meva àvia, per anar a dormir....!....jijijiji
- «......... bbbuufffff !!..... ja m’has tret de polleguera !!..... au, bon vent !!!....»
- « però...però....! Peeeep !! ....no em deixis sense el finaaaal..... !! « ......
- ...............................
- «Aisss, que n'és de romàntic  en Pep !!....» ,  es va quedar pensant l’Olga , mentre el veia allunyar-se del parc....,  « .....quant s’atrevirà, a dir-me aquestes cosetes tant boniques, a mi ??.... aissss !! «.
 
 

 

13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Aix… aquests noiets, que sempre van desorientats… Em sembla que si no li dona una empenteta, no farem res de bo.

Un bon conte, Artur, m'ha agradat molt la combinació que has fet de conte dintre del conte amb les paraules clau aquí i allà.

artur ha dit...

Gràcies, Carme !. Hi ha gent molt "despistadeta", si ! hehehe

Anònim ha dit...

Oh, quin conte tan ben trobat Artur! Tendre i alhora et deixa amb un regust agredolç, si és que la timidesa no és gens bona i juga males passades. A veure si entre tots dos, en Pep i l'Olga, fan un pas més, ni que sigui un pas de cargol com en Banyeta, hehe!

M'ha agradat molt aquesta història, moltes gràcies per la teva participació, Artur!
Bon cap de setmana!

artur ha dit...

Potser la impaciència de l'Olga , va fer que en Pep no acabés el conte i potser "alguna" cosa més...! Ja trobaran el moment ! ;)
Gràcies, Núria !!. Bon cap de setmana !!

Luz ha dit...

Pero qué bonita historia o dos a través del diálogo... Banyeta, me encanta.
Oh artur cuanta ternura y romanticismo. Tú crees que Pep se dará cuenta.
¿Tenías tema libre? ¿Y qué pasó?
¡¡Genial!!
Un fuerte abrazo

Helena Bonals ha dit...

Molt divertit! I m'agrada molt el nom de Banyeta! A veure si es decideix a abordar-la!

sa lluna ha dit...

La timidesa no és bona aliada i les rialletes tampoc. S'hauran de posar d'acord aquests dos si volen anar més lluny.

Un conte tendre i preciós.

Aferradetes, Artur.

artur ha dit...

Luz, yo pienso que Pep utiliza el cuento para decirle alguna cosa a Olga....però la impaciència de Olga, le estropea el plan a Pep !. Quizás la estratègia, tenga al final el resultado deseado por él. ;)
Saludos !!.

Gràcies, Helena !. En Banyeta és un personatge al qui li estic agafant afecte... potser tornarà a sortir en alguna història més !!.
Abraçades !!.

artur ha dit...

Pel que a mi en sembla, és que els dos es "busquen" d'alguna manera. Segur que a la fi, arribaran a alguna cosa més... dic, jo !! ;)
Abraçades !!.

M. Roser ha dit...

M'ha agradat molt el teu conte, `primer em pensava ue ela que parlaven eren una parelleta de caragols, prò ja fe vist que no...La foto és preciosa i tendre, jo entenc molt bé a l'Elena perquè si t'interrompen mntre expliques un conte, tot de`n va en orris...
Bon vespre, Artur.

artur ha dit...

I tant, Roser ! Es per la màgia del conte i ja no es igual... !
Salud ;)

Teresa Duch ha dit...

Ai, l'amor, que s'escampa com les gotetes de pluja que s'espolsa la cargoleta. Quantes vegades no passa això que parlem d'amor i ni ens adonem que qui ens estima a nosaltres és qui ens escolta!
Molt bonic, Artur! I fas imatges molt eloqüents amb les paraules.

artur ha dit...

A l'Amor, li agrada amagar-se i mai se sap a ón ho farà !.
Moltes gràcies per les teves paraules, Tresa ;)
Salut !!.