ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

3 de setembre del 2022

"10 Anys, 10 Mots" # 11. Extra.

 

     Deu anys ! .... i ni deu mots, ni cinc ...ni tan sols un !. Avui és el nostre aniversari i ell ni se'n recorda pas de la data. Em miro a l’espill de l’habitació i vull recordar aquella noieta que era, ara fa deu anys, en què ens vam conèixer a les classes de repàs .... encara li veig la cara que va posar en veure’m entrar...amb la meva minifaldilla i la samarreta del cor daurat....vermell com un tomàquet , suant i nerviós com estava, em vaig asseure al seu costat expressament , tot fent esglais i fent-me l’acalorada....com m’agradava fer-lo posar nerviós !.

     Però al llarg de l’estiu vaig anar caient en la seva estratègia i a poc a poc en va anar enganxant ... i enamorant. Els nervis d’ell van canviar de bàndol i llavors els patia jo, sobretot quan se m’acostava i em passava la mà pel meu clatell, llavors els forts batecs del meu cor, feien acte de presència a l’instant .
    Després de dues setmanes , ja fèiem el camí cap a classe, tots dos plegats. Que curt que es feia llavors !! , no volíem arribar mai , tot eren excuses i tripijocs per fer la caminada més llarga i poder estar junts i solets !!. Anàvem xerrant de tot i res..... de l’enyor que sentia pel seu avi, que finalment i com si li haguessin anunciat, va morir aquell mateix estiu.... o ens fèiem un tip de riure amb les aventures amoroses de la seva germana que es va embolicar amb la seva veïna !.... i que finalment van poder posar a la llum de tothom , en anunciar el seu enllaç... pel jutjat , nomes !.... això si !, que la veïna no és gens de misses !... o les rialles que fèiem en explicar-li com li feia passar por al meu germanet, les nits de tempesta, fent-li ombres a la paret ! Quina trapella estava feta !!.... i la mestra, ai !... sempre rondinant que fèiem tard ....què pesadeta....
    En acabat l’estiu , varen venir uns temps d’ombres , els pares van acabar l’estiueig i vam tornar cap a la ciutat i els nostres camins se separaven en aquest punt i a part. Però tot i els impediments , vam saber donar continuïtat a la nostra aventura.... i uns anys més tard, ja treballàvem tots dos a la botiga de menjars del seu pare... «El Pollastre Daurat» ! I seguint els estudis nocturns vam poder aconseguir el títol en administració d’empreses i poder donar una empenta al negoci...   Ara, ja tenim tres sucursals més !.  La vida en aquest sentit ens ha sigut favorable i generosa , encara que hem hagut de firmar i pagar moltes lletres al banc !.....
    Però és clar, com a tothom segurament li passa.... l’amor també passa i a poc a poc es converteix en una altre cosa, no sé quin nom donar-li... estimació, potser.... que fa que aquella festa major contínua, aquells focs artificials vagin evaporant-se i només apareixen ja de tant en tant.... aiii ! ... com m’agradaria sentir de nou aquells nervis, aquells batecs de cor !....
- «ei, carinyet! , que estàs parlant sola ? ...... «
- «no, reiet! ... estic escrivint al meu blog... res, per a un taller d’escriptura...»
- « saps on són els nostres fils? ... no són mai a on tocaria... ! »
- « aii, reiet! Tu i la teva mania de canviar els mots ... fills, es diu fills !!.. perquè els busques?»
- «bé...és que si t’ho dic.... la sorpresa se’n va en orris !....a mira, aquí arriben ! Veniu, veniu..... PER MOOOOOLTS ANYSSSSSSSS, CARINYEEEETTTTT !!!! «.
- «Ooooohhhhh .... que en sou de boniquets !!!!... , com sempre deia el teu avi , la vida és un instant i s’ha de viure amb les persones que estimes !! . Vinga, petons per tots !!».
 
  Blue instant. Aportació al joc d'estiu de la Núria  "10 anys, 10 mots".

12 comentaris:

sa lluna ha dit...

Molt bo el teu relat barrejant una mica de tots els teus escrits.👌 També el tinc llest des de fa dies, però el deixaré una estoneta més.🤭

Aferradetes, Artur.

Anònim ha dit...

Fantàstic, Artur! Un darrer text genial, en què has entrellaçat les històries que ens has anat regalant aquests dos mesos en un relat bonic amb un final rodó.

M'agrada molt, moltes gràcies per haver completat la proposta. Et mereixes deu aplaudiments i un d'extra :)

Salut, bon cap de setmana!

artur ha dit...

Un relat que ve a ser com un epíleg on es dona resposta a situacions que van quedar obertes en els relats parcials. Una forma de tancar el cercle dels deu anys passats.
Gràcies i abraçades, salluna i Núria !! ;)

VENTANA DE FOTO ha dit...

Lástima que todo aquello se terminó, al cabo de esos 10 años. Esos años de gran pasión, no se olvida tan facilmente.

Feliz domingo.

Carme Rosanas ha dit...

M'ha agradat molt que no només reunissis les 10 paraules, sinó també les 10 històries. T'ha quedat super bé.

Un aplaudiment, primer de la classe! Jo encara no m'hi he posat, primer els dos darrers i curtets que em falten.

Salut, Artur!

Eric Lavergne ha dit...

Siempre un placer leerte Artur. La gran pasión de los primeros tiempos no suele durar y es cuando para poder seguir el amor necesita de otras cosas más duraderas: la amistad, la ternura, la complicidad, la confianza...
Un saludo!

Kathie Kyg ha dit...

Beautiful text. Congratulations 🤩✌🏻

Teresa Duch ha dit...

L'amor potser s'esbrava, però sortosament no s'esvaeix, no Artur? I si arriba en forma de sorpresa i amb la companyia dels "fils", fa més il·lusió descobrir-ho. És molt divertit fer una història amb uns mots donats. Només que a mi sempre em surten disbarats quan ho faig. Abraçada!

artur ha dit...

No se terminó, cambió de forma... Gràcias, Ventana de foto por tus palabras. Salut !.

Gràcies, Carme !. Va ser la meva intenció, fer petites històries que seguissin un fil i que al final trobés un desenllaç, mes o menys feliç.
Ànim! que ja et queda poquet per aconseguir-ho !.Salut ;)

Gràcias, Erik !. Comparto tu opinión, al amor hay que cuidarlo !!. Salut ;)

Benvinguda i gràcies per la visita, Kathie Kyg !!

Si, Teresa !. L'amor va canviant , tal i com canvien les nostres vides, res roman igual i la gràcia és saber-ho conservar de la millor manera. Estic segur que també sortiria una bona història , de les teves mans, amb aquestes paraules i fins i tot, divertida !. Els teus relats , així ho predicant !. Salut ;)

Helena Bonals ha dit...

Molt ben trobada aquesta història per parts!

M. Roser ha dit...

Jo també ternia intenció de fer una història curteta amb tos els mots, però em sembla que ja he fet tard.
Bon i calorós cap de setmana, Artur!!!

artur ha dit...

Gràcies, Helena !. Bona Diada ;)

Sempre hi ha temps per escriure, Roser ! tu ja ho saps molt bé ;) Bona Diada !