"10 Anys, 10 Mots" # 11. Extra.

 

     Deu anys ! .... i ni deu mots, ni cinc ...ni tan sols un !. Avui és el nostre aniversari i ell ni se'n recorda pas de la data. Em miro a l’espill de l’habitació i vull recordar aquella noieta que era, ara fa deu anys, en què ens vam conèixer a les classes de repàs .... encara li veig la cara que va posar en veure’m entrar...amb la meva minifaldilla i la samarreta del cor daurat....vermell com un tomàquet , suant i nerviós com estava, em vaig asseure al seu costat expressament , tot fent esglais i fent-me l’acalorada....com m’agradava fer-lo posar nerviós !.

     Però al llarg de l’estiu vaig anar caient en la seva estratègia i a poc a poc en va anar enganxant ... i enamorant. Els nervis d’ell van canviar de bàndol i llavors els patia jo, sobretot quan se m’acostava i em passava la mà pel meu clatell, llavors els forts batecs del meu cor, feien acte de presència a l’instant .

    Després de dues setmanes , ja fèiem el camí cap a classe, tots dos plegats. Que curt que es feia llavors !! , no volíem arribar mai , tot eren excuses i tripijocs per fer la caminada més llarga i poder estar junts i solets !!. Anàvem xerrant de tot i res..... de l’enyor que sentia pel seu avi, que finalment i com si li haguessin anunciat, va morir aquell mateix estiu.... o ens fèiem un tip de riure amb les aventures amoroses de la seva germana que es va embolicar amb la seva veïna !.... i que finalment van poder posar a la llum de tothom , en anunciar el seu enllaç... pel jutjat , nomes !.... això si !, que la veïna no és gens de misses !... o les rialles que fèiem en explicar-li com li feia passar por al meu germanet, les nits de tempesta, fent-li ombres a la paret ! Quina trapella estava feta !!.... i la mestra, ai !... sempre rondinant que fèiem tard ....què pesadeta....

    En acabat l’estiu , varen venir uns temps d’ombres , els pares van acabar l’estiueig i vam tornar cap a la ciutat i els nostres camins se separaven en aquest punt i a part. Però tot i els impediments , vam saber donar continuïtat a la nostra aventura.... i uns anys més tard, ja treballàvem tots dos a la botiga de menjars del seu pare... «El Pollastre Daurat» ! I seguint els estudis nocturns vam poder aconseguir el títol en administració d’empreses i poder donar una empenta al negoci...   Ara, ja tenim tres sucursals més !.  La vida en aquest sentit ens ha sigut favorable i generosa , encara que hem hagut de firmar i pagar moltes lletres al banc !.....

    Però és clar, com a tothom segurament li passa.... l’amor també passa i a poc a poc es converteix en una altre cosa, no sé quin nom donar-li... estimació, potser.... que fa que aquella festa major contínua, aquells focs artificials vagin evaporant-se i només apareixen ja de tant en tant.... aiii ! ... com m’agradaria sentir de nou aquells nervis, aquells batecs de cor !....

- «ei, carinyet! , que estàs parlant sola ? ...... «

- «no, reiet! ... estic escrivint al meu blog... res, per a un taller d’escriptura...»

- « saps on són els nostres fils? ... no són mai a on tocaria... ! »

- « aii, reiet! Tu i la teva mania de canviar els mots ... fills, es diu fills !!.. perquè els busques?»

- «bé...és que si t’ho dic.... la sorpresa se’n va en orris !....a mira, aquí arriben ! Veniu, veniu..... PER MOOOOOLTS ANYSSSSSSSS, CARINYEEEETTTTT !!!! «.

- «Ooooohhhhh .... que en sou de boniquets !!!!... , com sempre deia el teu avi , la vida és un instant i s’ha de viure amb les persones que estimes !! . Vinga, petons per tots !!».

 

  Blue instant. Aportació al joc d'estiu de la Núria  "10 anys, 10 mots".